L’AFA exercirà de darrer prestador gràcies a les reserves internacionals

El ministre de Finances, Eric Jover, conjuntament amb el director general de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), David Cerqueda, ha presentat avui el projecte de llei de creació de reserves internacionals i accés del sistema financer a assistència en forma de provisió urgent de liquiditat, un text que permetrà que l’AFA exerceixi de prestador de darrera instància gràcies a les reserves internacionals que té l’Estat, que a dia d’avui són de 240 milions d’euros.

I és que seguint el mecanisme ELA (Emergency Liquidity Assistance) emprat pel Banc Central Europeu i els Bancs Centrals Nacionals de l’Eurosistema, el text crea un mecanisme equivalent al d’un prestador d’última instància per poder facilitar, si arriba el cas, liquiditat a una entitat financera que el pugui necessitar en un moment determinat i evitar que pugui “resultar contaminant” la resta del sistema bancari.

D’aquesta manera, amb aquest text es dota el país de “major resiliència financera davant possibles situacions de risc”, tal com ha destacat Jover, que a la vegada ha remarcat que es fa un “pas més” cap a l’homologació internacional i que es dona solució a una mancança estructural del país, com és l’absència d’un prestador de darrera instància, una mancança assenyalada pels organismes internacionals, partícips en el sector financer internacional i les agències de ràting i que, entre d’altres conseqüències, comporta un major cost de finançament per a l’Estat i el propi sistema financer.

El ministre ha volgut diferenciar els dos elements que configuren el projecte de llei, com són les reserves internacionals, “condició sine qua non” per establir el mecanisme equivalent al del darrer prestador, i l’assistència en forma de provisió urgent de liquiditat.

Així, en el cas de les reserves, ha recordat que l’any passat el Fons Monetari Internacional va recomanar que aquestes fossin l’equivalent al 12% del PIB, és a dir uns 340 milions d’euros, una xifra que es preveu assolir “al final d’aquest mateix any”. I és que als 140 milions en drets de gir dipositats a l’FMI i als 100 milions que hi ha al Banc d’Espanya, l’AFA té “negociacions molt avançades” amb el Banc de França i el Banc Central dels Països Baixos per dipositari, faltarà veure la proporció a cada un, 100 milions d’euros més.

El projecte de llei crea la Comissió gestora de les reserves internacionals, organisme integrat per cinc persones i del qual formaran part el ministre de Finances, el director general de l’AFA, el secretari d’Estat d’Afers Financers Internacionals i dos experts en gestió de reserves que hauran de designar el Govern i l’Autoritat Financera Andorrana.

Quant al mecanisme de provisió urgent de liquiditat, el projecte de llei, que estableix que les reserves internacionals estan administrades i custodiades per l’AFA, preveu que aquestes es puguin fer servir tant per a situacions de crisi arran de desastres naturals o com la pandèmia de coronavirus com per a recursos de prestador de darrera instància.

En aquest sentit, Cerqueda ha precisat que l’AFA, que compta també amb la línia REPO de 35 milions atorgada pel Banc Central Europeu que permetria injectar liquiditat a les entitats financeres sense desfer les reserves, podrà disposar de fins a 200 milions de les reserves automàticament i que, en el cas de necessitar-ne més, hauria de comptar amb l’aprovació del Govern.

Cerqueda ha detallat el funcionament d’aquest mecanisme, que ha insistit que és per a “situacions puntuals”, d’un màxim de sis mesos, si bé amb possibilitat de prorrogar-los una única vegada. Així, l’entitat que hi recorri, que haurà d’haver esgotat totes les altres vies per obtenir liquiditat per accedir-hi, haurà de ser viable i solvent, aportar tota una sèrie de garanties en un valor significativament superior a l’import que obtingui de liquiditat, afrontar un interès que serà “molt alt”, perquè precisament es vol que “sigui dissuasiu”, i aplicar aquelles accions correctives que se li puguin demanar de forma addicional.

Així mateix, Jover i Cerqueda han volgut deixar clar que el fet que es tiri endavant una llei d’aquestes característiques “no vol dir que hi hagi cap problema de liquiditat a cap entitat ni al sector financer”. En aquest sentit, el ministre ha defensat la fortalesa de les entitats bancàries pel que fa a la liquiditat destacant que la mitjana de cobertura està molt per damunt del 100% exigit per la normativa.

El text, que ha comptat amb el suport d’assessors de l’FMI, entrarà a tràmit parlamentari en breu, i des de Finances ja s’ha contactat amb els presidents de tots els grups per exposar-los el projecte i posar a la seva disposició, si cal, els assessors de l’FMI que hi han participat.

Vigilants amb el procés de concentració bancària

Interpel·lat sobre el procés de concentració bancària que viu el país i que acabarà comportant que a final d’any només hi hagi tres grups bancaris, el director general de l’Autoritat Financera Andorrana, David Cerqueda, ha admès que passar de cinc a tres entitats pot comportar un risc que hi hagi “pitjors serveis” o que aquests siguin “més cars” per als usuaris, tot i que ha deixat clar que aquest és un dels aspectes amb el qual des de l’AFA se serà “molt vigilant” perquè aquesta situació no es doni. En aquest sentit, Cerqueda ha explicat que des de l’entitat no únicament es vetlla per garantir que les operatives després de les fusions siguin sòlides o perquè des d’un punt de vista mercantil i administratiu es faci tot correctament, sinó que també ho fan per “assegurar-nos que la competència en el sector financer no es veu amenaçada”, un fet que, en cas de donar-se, seria perjudicial per als clients.