Laurèdia en Comú treballa per crear una llista parroquial transversal

Tal com va avançar el president del partit, Jaume Bartumeu, Progressistes-SDP no farà una llista parroquial ni entrarà en coalicions de sigles a Sant Julià de Lòria. En el que sí que participarà és en la creació d’una plataforma transversal que “permeti incidir en el futur del país des de l’òptica d’aquesta parròquia”, va dir el candidat a cap de Govern de la formació, Josep Roig. En aquest sentit va confirmar que s’està treballant al si de Laurèdia en Comú en una llista parroquial per a les properes eleccions generals. 

El polític va remarcar que SDP ja va anunciar que no participaria en cap “aventura paral·lela fora de Laurèdia en Comú” al mateix temps que va expressar el seu compromís amb Sant Julià de Lòria perquè “se’n pugui continuar ensortint”. Roig també va explicar que fins que el cap de Govern no dissolgui el Consell General continuarà treballant a la conselleria de Cultura del Comú lauredià, on vol deixar ben encarrilats els diversos projectes. Paral·lelament participa en l’equip de redacció del programa electoral d’SDP per a les generals. El cap de llista de la formació va destacar que a SDP es treballa en equip i va afegir que el fet que Bartumeu continuï sent el president “no només m’alegra sinó que és una necessitat que pugui inspirar els principis que jo defensaré en campanya”. Per tot plegat va remarcar que “la convivència [amb Bartumeu] no és que sigui bona sinó que és treball en equip”. També va explicar que el que el va fer decidir a acceptar ser candidat a cap de Govern va ser el fet que l’hi demanés el president del partit, la valoració de la proposta amb els companys i que la feina amb Laurèdia en Comú continuï endavant.
Per altra banda, Roig es va referir al president de DA, Èric Jover, que va afirmar que posar un topall als preus dels lloguers és una mesura que no l’apliquen ni els països més progressistes d’Europa. El polític d’SDP va lamentar que Jover falti a la veritat i considera que s’hauria d’estudiar millor els dossiers ja que arreu hi ha casos d’èxit d’aquesta acció, que la formació defensa. En aquest sentit va citar el model alemany i berlinès, que limiten les pujades dels preus dels habitatges de lloguer; el cas austríac (que, a més, preveu destinar un 33% del pressupost a habitatge social), i el cas vienès. També a Espanya, França i Nova York s’ha impulsat iniciatives per establir un preu màxim, va dir.