L’ECRI recomana un òrgan contra la xenofòbia i canvis en la nacionalitat

La Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI) va fer públic dimarts el seu quart informe sobre Andorra.

Tal com destaquen des d’aquest organisme, el treball per als informes de la quarta ronda va començar el gener del 2008 i reflecteix la situació fins al 8 de desembre de l’any passat. L’ECRI destaca certs avenços des de la publicació del tercer informe, el febrer del 2008, com ara la ratificació del protocol número 12 al Conveni Europeu dels Drets Humans o també que el Raonador del Ciutadà hagi pres mesures per donar a conèixer millor la institució, però continua subratllant algunes qüestions que “susciten preocupació”. Entre aquestes hi ha el fet que “no s’ha avançat” en la reducció dels anys de residència necessaris per accedir a la nacionalitat ni en la possibilitat de mantenir la doble nacionalitat.
També es destaca que la legislació penal en vigor relativa al racisme i la intolerància és “incompleta” i no conté cap disposició que prohibeixi, per exemple, la incitació pública a la violència, l’odi i la discriminació. Es troba a faltar una legislació completa contra la discriminació racial i un control de l’aplicació de les disposicions del dret civil i administratiu que prohibeixin la discriminació. Es constata que  jutges, fiscals i advocats no reben formació específica sobre racisme i discriminació racial i que no hi ha legislació aplicable als sol·licitants d’asil i als refugiats.
A més, es posa en relleu que no hi ha cap òrgan dotat de competència específica per combatre el racisme, la discriminació racial, la xenofòbia, l’antisemitisme i la intolerància a escala nacional. També es lamenta que el pla per a la igualtat ha quedat “estancat” i “no figura entre les prioritats del Govern”. Un altre dels aspectes que destaca l’informe és que la societat civil ha denunciat l’existència de formes directes o indirectes de discriminació basades en la nacionalitat i ha indicat que els mecanismes per obtenir una reparació són precaris i ineficaços. Així, s’especifica, per exemple, que la majoria dels ajuts a l’habitatge segueixen condicionats al requisit de cinc anys de residència.
Una altra constatació és que els periodistes no reben formació en matèria de drets humans i lluita contra el racisme i la discriminació racial. També se subratlla que no hi ha un òrgan independent on es puguin adreçar queixes contra els mitjans.
S’afegeix que les confessions religioses tenen dificultats pràctiques a què no haurien de fer front si gaudissin d’un estatus específic reconegut per la llei. En aquest sentit es constata que “al país falta una veritable política d’integració”.
No hi ha cap organisme independent responsable de supervisar l’actuació de la policia i d’investigar els casos de presumptes conductes indegudes dels agents, continua l’informe. També es fa notar que el país no s’ha dotat d’un sistema de recollida de dades que permeti avaluar de forma completa la situació de les diferents comunitats.
Arran d’aquestes constatacions, l’ECRI sol·licita a les autoritats que prenguin més mesures i fa una sèrie de recomanacions. Així, en primer lloc exposa que l’obtenció de la nacionalitat s’hauria de reduir a quinze anys per ser rebaixada després a deu, i afegeix que aquesta qüestió, així com la de la doble nacionalitat, s’hauria d’abordar en el context del Pla nacional per a la igualtat.
També es fa èmfasi en el fet que la legislació penal s’ha de reforçar i ha d’incloure, entre altres aspectes, una disposició que prohibeixi la incitació pública a la violència, l’odi i la discriminació racial. A més, es destaca que cal tirar endavant una legislació civil i administrativa completa per combatre la discriminació en àmbits clau. Així, específicament, s’indica que cal “introduir el principi de repartiment de la càrrega de la prova” i legislar en matèria de sol·licitants d’asil i refugiats. També exposen que cal crear una competència específica en el si d’un òrgan independent per combatre el racisme, la discriminació racial, la xenofòbia, l’antisemitisme i la intolerància. Es recomana, a més, donar “un fort impuls a la tasca de la Comissió Nacional per la Igualtat i al Pla nacional per a la igualtat”.
Així mateix, es proposa una campanya informativa per donar a conèixer als treballadors temporers els drets i les obligacions que tenen. De la mateixa manera s’exposa que els sindicats han de veure augmentades les seves facultats i el seu abast d’acció per poder donar el suport necessari per obtenir una reparació per als empleats quan hagin estat víctimes de discriminació per motius de raça, color, llengua o origen, entre d’altres. A banda, es proposa que els periodistes puguin rebre formació en drets humans.
Es destaca, a més, que el treball per a la Comissió Nacional per la Igualtat ha de servir per dissenyar i coordinar una política d’integració.
També es recomana que es doti un òrgan independent de competència específica per investigar les denúncies contra membres del cos de la policia per discriminació i conductes de caràcter racista.
Cal destacar que hi ha tres àmbits fonamentals que es revisaran en un termini de dos anys: l’aplicació del principi del repartiment de la càrrega de la prova quan les queixes per discriminació es porten als tribunals civils o administratius; la formació dels jutges, fiscals i advocats en matèria de racisme i discriminació racial, incloent-hi la legislació criminal rellevant, i la represa dels treballs per part de la Comissió Nacional per la Igualtat per elaborar i coordinar una política d’integració.