Les llicències d’edificació hauran de comptar amb l’autorització de Govern

Les llicències d’edificació quedaran, com a mínim durant un any, condicionades a l’obtenció d’un informe favorable per part dels ministeris d’Urbanisme i Medi Ambient. Així ho preveu el projecte de llei, entrat aquesta tarda pel tràmit d’extrema urgència, per aprovar unes directrius d’ordenació que donen als comuns un any per tal de disposar d’estudis de capacitat màxima de cada parròquia, adequant les previsions de creixement de la població de cada parròquia a les infraestructures i recursos existents i previstos. 

El text, anunciat pel cap de Govern, Xavier Espot, en la intervenció inicial al debat d’orientació política, estableix que aquests estudis de capacitat de càrrega i edificabilitat global només es podran aprovar amb l’informe preceptiu i vinculant del Govern, i mentre no estiguin enllestits deixa les noves llicències d’edificació condicionades a l’obtenció d’aquest informe favorable. Espot ha precisat, però, que en quedaran excloses aquelles relatives als edificis per a habitatges unifamiliars i els edificis per a habitatges de lloguer.

“Sabem que el creixement urbanístic és limitat i volem incentivar aquell tipus de construccions que donen resposta a una de les principals problemàtiques del país, com és l’accés a l’habitatge”, ha destacat el cap de Govern, que ha anunciat també un altre projecte de llei, entrat igualment per la via d’extrema urgència, per posar fre al transvasament d’habitatges de lloguer residencial a habitatges d’ús turístic.

En aquest sentit, Espot ha recordat que la llei aprovada la legislatura passada va comportar “un pas significatiu” a l’hora de “garantir la qualitat d’aquests habitatges d’ús turístic”, però, “no va impedir que continués aquest transvasament”.

Per això, i perquè malgrat les exigències de la llei molts d’aquests habitatges “no responen al model turístic més sostenible i de qualitat al qual hem d’aspirar”, el cap de Govern ha detallat que amb el text s’establirà “una moratòria de dos anys en les noves autoritzacions d’habitatges d’ús turístic que no s’adiguin als criteris de sostenibilitat i qualitat”.

D’altra banda, Espot, que en les més de dos hores de discurs ha fet un repàs a la tasca feta i la que encara s’està fent abans de la fi de la legislatura, ha recordat que l’encariment del preu de l’habitatge és una “tendència compartida amb la majoria de països de l’entorn” i, malgrat admetre que l’arribada de nous residents d’alt poder adquisitiu “també contribueix a augmentar els preus”, ha fet una crida a no contraposar la realitat d’aquests amb la de les persones que treballen en el sector dels serveis i que necessiten habitatges a preu assequible. Així, el cap de Govern ha defensat que el procés d’obertura i internacionalització “té en el seu conjunt un resultat positiu” per al país, i s'ha mostrat convençut que sense la internacionalització i la diversificació, l’economia “molt probablement acumularia avui més d’una dècada de recessió”.

Amb tot, ha reconegut que “convé ser encara més exigents a l’hora d’escollir el perfil de les persones que venen a residir a Andorra” i, en aquest sentit, ha destacat l’esmena de la majoria a la modificació de la Llei d’inversió estrangera s’incrementi de forma “substancial” la inversió econòmica o el dipòsit que han de fer, que en el cas dels residents passius pot passar de 400.000 a 800.000 euros i en el dels residents per compte propi de 15.000 a 50.000 euros.

El cap de Govern ha defensat que l’obertura econòmica i la inversió estrangera han de servir per “reforçar allò que ja tenim i desenvolupar noves activitats que aportin valor”. I en aquesta línia ha incidit en la salut com a sector estratègic  i també en el de l’esport, un sector que ja representa el 7% del PIB i que “s’està consolidant com un dels àmbits més dinàmics de la diversificació econòmica”.

Una nova desviació de la Massana per 18 milions

Durant el seu discurs, en què ha repassat la tasca pel que fa a la digitalització de l’Administració i també el “rumb i la gestió de les finances públiques”, Espot ha anunciat que el Govern ha repensat el projecte de desviació de la Massana, estimat inicialment en prop de 60 milions d’euros, i que, prescindint del túnel de la Serra de l’Honor, el cost es rebaixa a poc més de 18 milions d’euros. Així, ha continuat, es podrien “iniciar els treballs aquesta legislatura i els pròxims anys descongestionar el centre de la Massana en desviar la circulació cap a Ordino i cap a Arinsal”.

D’altra banda, el cap de Govern s'ha referit també a la necessitat d’estalviar energia davant la situació actual i l’increment del preu d’aquesta a escala mundial. Així, i lligat a les mesures aprovades la setmana passada, Espot ha explicat que les pròximes setmanes es treballarà amb els comuns perquè “també se sumin a aquestes mesures d’obligat compliment”.

En relació amb el preu dels carburants, Espot ha recordat l’augment de subvencions per als vehicles industrials, la gratuïtat del transport públic per a residents i ha anunciat que l’any vinent es posposarà l’augment de la taxa verda previst per al gasoil de calefacció.