Diari digital d'Andorra Bondia
L’esperança d’Europa, i de França?
L’esperança d’Europa, i de França?

L’esperança d’Europa, i de França?


Escrit per: 
M.S. / Agències

Mentre des de Brussel·les i des dels diversos executius europeus, també des dels principals mitjans de comunicació, s’aplaudeix el triomf d’Emmanuel Macron en la segona volta de les presidencials de diumenge, els principals rotatius francesos també recullen òbviament la victòria del candidat d’En Marxa!. I tot i que en destaquen, sobretot, la joventut, el caràcter europeista i l’ampli marge aconseguit, incideixen també en la fragilitat del triomf i els enormes reptes que té al davant Macron, que diumenge vinent prendrà el relleu de François Hollande com a president de la República.
“Una victòria àmplia i fràgil”, titula La Croix, rotatiu proper a l’Església catòlica, que incideix en el rècord històric del vot nul, que va arribar al 12%, i de l’abstenció, que va ser del 25%. Precisament, l’elevat nombre d’electors que es van quedar a casa va ser un dels punts que més van destacar diaris com La Dépêche du Midi i L’indépendant, que remarcaven també la importància de les legislatives del mes que ve de cara a confirmar o no “la recomposició” política de França.
Precisament, aquests comicis també van ser assenyalats com un dels reptes per a Macron per Le Monde, que titulava amb un “El triomf de Macron, els reptes del president”, i L’humanité, que va ser força més contundent afirmant que “Comença un nou combat”.
En canvi, el principal diari d’esquerres, Libération, obria amb un breu “Ben jugat” sobre una gran foto de Macron a la portada, mentre que a la contraportada la imatge era per a Le Pen acompanyada d’un concís “Ben fet”. El conservador 
Le Figaro jugava amb el nom del moviment de Macron i deixava oberta la porta a diferents interpretacions amb un “La victòria en marxa”.
D’altra banda, i després que les formacions polítiques del país celebressin, amb diferent intensitat, la victòria de Macron, el president de la Unió de Francesos a l’Estranger (UFE), Daniel Bastide, va destacar que per a Andorra el nou copríncep suposarà “un canvi en la continuïtat”. Bastide, que va voler deixar clar que parlava a títol personal i no en representació dels residents francesos del Principat, va remarcar el caràcter europeista de Macron, a qui va definir com un candidat “producte d’una operació de màrqueting” deixant clar que no era preferència seva, ja que pot connectar amb la política d’acostament a Europa que està fent Andorra, un fet que no hauria estat igual en el cas que hagués guanyat Le Pen.
Tot i la coincidència en l’aposta per Europa, Bastide es va mostrar convençut que l’arribada de Macron a l’Elisi i el futur Govern que pugui constituir no comportaran cap marxa enrere en la decisió de tancar el consolat de França al Principat, i que els residents francesos “s’hauran de conformar amb les delegacions”.

Felicitació de Vives, que li ofereix “lleial col·laboració”

El copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, va enviar ahir una carta de felicitació al nou president electe de la República Francesa i copríncep francès, Emmanuel Macron, segons va informar el bisbat d’Urgell, que va destacar que Vives també va trametre una carta de reconeixement a François Hollande per la tasca acomplerta. 
En la missiva Vives expressa a Macron, entre altres coses, la seva felicitació per “l’àmplia confiança que el poble francès ha dipositat en ell per assumir les altes funcions de president”, i l’enhorabona per la seva reeixida victòria electoral, “que ha de revertir en el bé de l’estimada nació francesa”. A més, li diu que pot comptar ja des d’ara amb la seva confiança i que pot comptar amb la seva “lleial col·laboració en l’exercici de la responsabilitat conjunta i indivisa” com a copríncep.

Trenta-tres mesos vertiginosos per arribar a la presidència de la República

Fill de dos metges d’Amiens i format a l’Escola Nacional d’Administració (ENA), Emmanuel Macron (21 de desembre de 1977) arriba als 39 anys a la presidència de França després d’uns darrers 33 mesos vertiginosos, en què ha passat de ser un gran desconegut pel gran públic a convertir-se en el president més jove de la història de la cinquena República en imposar-se, amb el 66% dels vots, a la candidata del Front Nacional, Marine Le Pen. I és que Macron, que va arribar a ser soci de la banca de negocis Rothschild, on era conegut com “el Mozart de les finances”, havia entrat al palau de l’Elisi el 2012 al costat d’Hollande com a secretari general adjunt de la mà del pensador Jacques Attalie (assessor tant de François Mitterrand com de Nicolas Sarkozy). L’agost del 2014, quan encara era un desconegut pel gran públic, és nomenat ministre d’Economia i entra a l’executiu, on va tenir més d’una picabaralla amb el primer ministre, Manuel Valls, i amb el mateix Hollande, amb qui no “compartia els mètodes”, segons va explicar ell mateix l’agost del 2016, quan va marxar del Govern després d’haver creat l’abril anterior el moviment En Marxa!. El novembre del mateix any, i just un dia abans que François Fillon derrotés Alain Juppé en les primàries de la dreta, Macron anuncia la voluntat de presentar-se a la cursa per a l’Elisi, de la qual s’autodescarta el mes següent el president Hollande, que, de retruc, obre una crisi a l’esquerra. Aquest fet, conjuntament amb l’escàndol dels llocs de treball presumptament ficticis de la dona de Fillon i la derrota de Manuel Valls davant Benoît Hamon en les primàries de l’esquerra de finals de gener, dispara les opcions de Macron. Aquestes s’accentuen al febrer quan rep el suport del centrista François Bayrou, i dies després Hamon i Jean-Luc Mélenchon (França Insubmisa) són incapaços d’arribar a un acord i es presenten dues llistes d’esquerra. Macron guanya la primera volta el 23 d’abril i diumenge passat derrota Le Pen en la segona.

Emmanuel Macron
esperança
frança
europa
rotatius
francesos
En Marxa

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte