L’executiu es compromet a buscar a l’estranger finançament per als comuns

Després de les queixes expressades pels mandataris comunals en la darrera reunió de cònsols sobre l’augment dels tipus d’interès en els crèdits que tenen amb els bancs andorrans, el Govern ha expressat aquest dimarts el compromís de donar-los suport.

Durant una reunió mantinguda amb els representants de les set parròquies, el cap de Govern, Jaume Bartumeu, ha informat de la voluntat de l’executiu de “posar-se al costat dels comuns per trobar altres opcions per finançar l’endeutament”, que passarien per recórrer a una entitat bancària estrangera. Així, el cap de Govern ha explicat que, amb l’objectiu de reduir el pes de l’endeutament als bancs andorrans, encara “no hem acabat les negociacions per impulsar operacions de finançament fora d’Andorra” i “veurem les possibilitats que hi ha”, ha dit.
Ara s’estudiarà quin és el nivell i l’estructura dels deutes comunals. L’aspecte més preocupant són, segons ha especificat Bartumeu, els préstecs a curt termini i les pòlisses de crèdit. En aquest sentit ha remarcat que quan estigui xifrada la quantitat caldrà veure com millorar les condicions. El cap de Govern ha assegurat que compartia la preocupació dels comuns sobre la qüestió de l’endeutament i ha criticat que “unilateralment els bancs hagin modificat a l’alça les condicions de l’euríbor”.
Aquesta evolució dels tipus ha passat de representar el 0,60% l’any 2008 a augmentar fins a l’1,5%, i finalment aquest any s’ha situat en l’euríbor més el 2%. Davant d’aquesta realitat, Bartumeu ha criticat “que es vulgui tractar una part de l’Estat [com són els comuns] com un client més” i s'ha compromès a traslladar a l’Associació de Bancs d’Andorra (ABA) aquesta “preocupació compartida” en les trobades que mantindrà amb l’entitat properament.
Bartumeu ha indicat que, tot i que el final de legislatura sigui a prop, continuarà governant i negociant amb les entitats bancàries i s'ha mostrat convençut que els contactes que hi ha en marxa amb els bancs estrangers “aniran bé”. Per ara, el Govern no ha rebut cap notificació que informi sobre l’augment de tipus, tot i que l’ABA també ha expressat la voluntat de modificar les condicions. Tot i així, Bartumeu creu que el fet d’haver reduït la pressió sobre els bancs del Principat farà que això no passi.

Límit d’endeutament
Durant la trobada amb els cònsols, el cap de Govern també ha reiterat el compromís a impulsar la modificació de la llei de finances comunals per canviar la fórmula utilitzada per calcular el límit d’endeutament. Tot i així, ha indicat que aquesta modificació cal fer-la amb les xifres a la mà. Bartumeu ha indicat que hi ha diferents possibilitats, però que cal analitzar sobre les bases d’endeutament real i les previsions que tenen quins quadres de previsions es poden fer que siguin viables.
Els cònsols demanen poder destinar les transferències al que creguin convenient. Tot i que l’executiu no ho veu malament, Bartumeu ha dit que “cal el compromís amb els que deixin diners a l’Estat que una part dels ingressos es destinarà a eixugar l’endeutament”. El cap de Govern ha recordat, però, que aquest compromís entre el Govern i els cònsols tindrà la traducció a la propera legislatura.

Anàlisi dels serveis socials
Durant la trobada, els cònsols han presentat un recull de les despeses que destinen a serveis socials. Bartumeu ha apuntat que es tracta de “xifres respectables”, fruit de la necessitat de fer front a un aspecte que correspon al Govern però que aquest no va assumir. Ara, el ministeri de Finances analitzarà quina és la incidència que tenen les despeses en escoles bressol, esplais, cases pairals, atenció a domicili o menjadors per a la gent gran. En tot cas, la subvenció pública que es destina a aquests serveis no baixa del 50% i pot arribar fins al 75%. A més de la qüestió social també s’hi podria incloure altres competències, com les activitats culturals. Bartumeu ha assegurat que entenia que els cònsols estiguin preocupats davant l’elevada despesa social. Tot i així, ha recordat que si el Govern ha d’assumir aquestes competències caldrà revisar el nivell de transferències actual.