Liberals impulsarà un procediment participatiu per elegir el candidat

La nova executiva sorgida del congrés de Liberals d’Andorra  (LdA) que va tenir lloc ahir va rebre l’encàrrec formal d’elaborar un procediment per elegir el cap de llista de la formació per als propers comicis generals. Segons va explicar el secretari general, Amadeu Rossell, aquest serà un mecanisme “participatiu i democràtic” i que té com a repte que tota la militància “hi pugui participar i dir-hi la seva”. Preguntat per si la via per trobar un candidat serien unes primàries, Rossell va indicar que “‘primàries’ sona molt malament, perquè sona a trencadissa”, i aquí el que es pretén és “que no hi hagi trencadissa sinó la màxima integració possible”.

El president del partit, Jordi Gallardo, va afegir que aquest mecanisme que l’executiva ha de trobar ara ha de ser un procés “transparent, que no creï friccions, en què tothom pugui opinar però que no divideixi el partit, com s’ha aconseguit sempre”, al mateix temps que va apuntar que quan tot això estigui clar “s’iniciarà el camí per buscar les persones”. Ara per ara no hi ha cap termini per tenir definit aquest procediment, tot i que es veu possible que estigui establert aquest any.

La intenció és que en aquest treball no només sorgeixi una sola opció com a candidat a cap de Govern. En aquest sentit, Gallardo va exposar que “seria un mal favor al projecte que tot es limités a un sol nom” i va assenyalar que “un projecte que vol aspirar a ser alternativa de govern ha de poder tenir diversos noms al damunt de la taula”, perquè entre aquests es pugui elegir “la persona més preparada, que faci més consens, que en tingui més ganes, que s’ho pugui combinar...”. 

Sobre Josep Pintat, el president d’LdA va remarcar que en l’elecció del candidat als pròxims comicis “hi té molt a dir, ja que és la persona que vam anar a buscar perquè es presentés el 2015 i molta gent hi confia”, i creu que pot tornar a repetir. Tot i així, va apuntar que també hi ha militants que pensen el contrari. Davant d’això, Gallardo va declarar que “sense cap dubte, Josep Pintat serà un nom sempre que ell ho vulgui”, tot i que, “per sort, el projecte no depèn d’un nom”. Així doncs, seran els militants els que proposaran a l’actual president del grup parlamentari si vol tornar a encapçalar la llista el 2019, en el cas que així ho considerin.

El que sí que va voler remarcar el president d’LdA en el transcurs del congrés és que el candidat hauria de ser militant del partit. “M’agradaria que es mantingués la condició que la persona que lideri el projecte sigui un militant d’aquest partit, que cregui en el projecte, que ha lluitat pel projecte”, va remarcar, i va demanar no aventurar-se amb plataformes i coalicions, perquè “ja hem viscut l’experiència del que suposa”. Qüestionat sobre si considera que David Baró no hauria de ser candidat, Gallardo va deixar clar que es tracta exclusivament de la seva opinió i que si es creu convenient que una persona no afiliada ho pot liderar serà el mecanisme que ara s’elaborarà el que ho fixarà. 

En relació amb la possibilitat de presentar-se amb una plataforma amb Jaume Bartumeu, Rossell va indicar que a hores d’ara no es pot descartar res. Així mateix, va afirmar que de cara al futur estan oberts a parlar amb altres partits i persones. Amb tot, i també en aquest cas, serà “la militància la que decidirà si anem sols, amb plataforma, amb coalició o amb federació o si ens n’anem cap a casa”, va dir Gallardo, que va reiterar que LdA no és un partit piramidal.

L’executiva de DA buscarà un “candidat de consens”

El secretari general de Demòcrates per Andorra, Èric Jover, va demanar l’aval de la militància, en el congrés del partit celebrat dissabte, per facultar l’executiva per “crear el mecanisme necessari per poder buscar un candidat de consens per ser cap de llista en les properes eleccions”. Un candidat, va dir, que haurà de ser posteriorment validat per l’executiva i per la militància. El congrés també va avalar l’estratègia de reforma estructural del país engegada fa sis anys i va posar de manifest la necessitat que els resultats d’aquest esforç puguin arribar a millorar la qualitat de vida de més ciutadans.