L’informe d’SDP sobre el ‘cas Bonet’ adverteix de conseqüències penals

L’informe que el conseller general de Socialdemocràcia i Progrés (SDP), Víctor Naudi, va fer arribar divendres al síndic general en relació amb el cas Bonet no només defensa que la continuïtat de Sílvia Bonet com a consellera general independent a ple temps “no té cap justificació ni política ni jurídica”, sinó que també adverteix de possibles “repercussions penals per apropiació indeguda”.
Si més no aquesta és una de les conclusions a què ha arribat el professor titular de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Joan Amenós i que figura al document intitulat “Nota sobre la retribució complementària per dedicació exclusiva d’un conseller general i la seva pèrdua en cas de separació voluntària del grup parlamentari (o de l’agrupació política amb la qual va concórrer a les eleccions)”, a què ha tingut accés aquest rotatiu.
Així, en la darrera de les cinc conclusions a què arriba l’autor de l’informe encarregat per SDP, on es fa una anàlisi de la situació a partir de les disposicions del reglament del Consell General, la Constitució i els acords adoptats en junta de presidents, així com en el camp de la jurisprudència comparada, s’afirma contundentment que “l’assignació del complement ad personam, sense valorar la proposta del grup o la integració real a un grup parlamentari concret, és un acord il·legal”.
A més, continua el text, “la retenció del complement sense posar-lo a disposició del grup parlamentari mixt –que ha de presentar la proposta pertinent– i de la Sindicatura –que ha de prendre la resolució final– és també il·legal i podria tenir fins i tot, en determinades circumstàncies, repercussions penals per apropiació indeguda (aspecte que caldria valorar en base a tots els fets produïts)”.
L’informe és també contundent a l’hora de deixar clar que un parlamentari “no té –ni constitucionalment ni legalment– cap competència per autoatribuir-se el complement de dedicació exclusiva” perquè, com recorda, es tracta d’una competència “atorgada reglamentàriament a Sindicatura, òrgan que fins ara ha tingut en compte el parer de la junta de presidents”.
La nota incideix també en el fet que davant una situació com la generada per la marxa de Bonet d’SDP ha de ser el grup mixt qui faci la proposta d’assignació a Sindicatura. En aquest sentit, l’informe manté que “no està determinat el quòrum favorable per a aquest acord”, i recorda que el reglament intern de funcionament del grup mixt –acordat i comunicat al síndic general el 2 d’abril del 2015– preveu que la revisió o modificació d’aquest s’hagi de fer per unanimitat.
No obstant, insisteix l’informe, aquesta no seria la situació actual, ja que el reglament ni es modifica ni es revisa sinó que “es tracta simplement de prendre un nou acord en base al mateix reglament”, text que, com s’ha apuntat anteriorment, “no especifica el quòrum per a l’adopció”.
Així, i davant possibles dubtes sobre la majoria exigible per a la nova resolució del grup mixt relativa a la proposta de distribució del complement de dedicació exclusiva, la nota recorda que la “regla general en seu parlamentària és la majoria simple”. Tot i això, admet la pauta de modulació introduïda per la junta de presidents en base “al criteri de constitució de dos col·legis”, que serien les dues formacions polítiques que integren el grup mixt. En aquest sentit, l’informe recorda que una “segueix incòlume”, mentre que l’altra “ha patit una baixa”, així que “ja no es compleix el requisit mínim de dos consellers”. 
Per aquest motiu, es considera que “es produeix l’estalvi del complement” i s’assegura que mantenir l’actual atribució a la consellera general que ha abandonat l’agrupació política “implicaria un premi al transfuguisme injustificat i sense habilitació legal”.