L’Institut de Drets Humans veu la llei de l’AREB inconstitucional

Un informe encarregat per l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) sobre la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració d’entitats bancàries, aprovada pel Govern, té aspectes que contradiuen la Constitució. El treball, realitzat pel catedràtic de dret internacional públic i exlletrat del Tribunal Constitucional espanyol Santiago Ripol Carulla, detecta cinc aspectes en què el text redactat en el marc de la crisi de BPA no respecta la Carta Magna.

En primer lloc, l’expert conclou que no es van donar els supòsits excepcionals que permetrien aprovar una llei per la via d’urgència, un fet que està recollit a l’article 60.1 de la Constitució. Així, s’indica que la llei té un caràcter general i abstracte, que en les disposicions que es refereixen a la situació de BPA només s’inclouen motius de tipus subjectiu i a més no s’expliquen les raons de la necessitat d’aquesta regulació i la immediatesa amb què es va adoptar. Aquestes raons feien referència al fet que la crisi d’una entitat de pes pogués contagiar ràpidament la resta del sistema financer del país i també la necessitat d’adaptar l’ordenament jurídic andorrà a la directiva del Parlament Europeu i del Consell per la qual s’estableix un marc per a la reestructuració i la resolució d’entitats de crèdit i empreses de serveis d’inversió.
A banda, l’informe exposa que la prohibició de la suspensió cautelar de les mesures de liquidació adoptades per l’AREB buida de contingut el dret a la tutela judicial efectiva dels particulars i entitats afectades. Així, s’indica que quan la llei prohibeix que els jutges i tribunals adoptin la mesura cautelar de suspensió està furtant al jutge una competència que forma part de la seva tasca i està retallant la reserva de jurisdicció garantida per l’article 87 de la Constitució. 
L’estudi també alerta que en la disposició addicional segona i la disposició transitòria tercera el legislador reconeix que les potestats d’intervenció que la llei atorgarà a l’AREB per prevenir situacions futures de crisi i garantir l’estabilitat del sistema financer ja han estat aplicades a BPA. Per això s’indica que “no som davant d’unes disposicions que preveuen l’aplicació retroactiva de la llei sinó que reconeixen que l’administració ja ha intervingut BPA”, i ho ha fet sense la cobertura legal necessària, fet que suposa una greu violació del principi de legalitat.
Davant d’aquest fet, es conclou que aquestes disposicions permeten l’aplicació de la llei a situacions ja consumades, que hi ha hagut amb anterioritat a l’entrada en vigor de la llei. Així, s’indica que aquestes disposicions vulneren per tant la prohibició d’irretroactivitat de les lleis limitadores de drets, tal com es recull en l’article 10 de la Constitució.
A l’últim, l’estudi de la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració d’entitats bancàries exposa que, tenint en compte que la intervenció de BPA es va produir com a resultat d’un suposat delicte de blanqueig de capitals, aquesta nova legislació no es pot aplicar en aquest cas. Això es fonamenta en l’argumentació que aquesta entitat bancària no havia infringit la normativa de solvència. Per aquest motiu, el treball elaborat per Ripol Carulla remarca que es produeix així un nou trencament dels principis de legalitat i de seguretat jurídica recollits en el 
ja esmentat article 10 de la Constitució.
Des de l’Institut de Drets Humans d’Andorra es va remarcar que l’objectiu d’aquest informe era esvair alguns dubtes que els va generar la llei de l’AREB. L’abril passat, la presidenta de l’entitat, Elisa Muxella, va manifestar la seva preocupació pels indicis de retroactivitat que havien detectat en el text. En aquell moment va declarar que, en cas que finalment es confirmés, remetrien la informació als coprínceps.