Llum verd al canvi en el copagament per a qui no passi pel metge referent

Nou pas endavant per a la implementació de la reforma sanitària. I és que després de l’aprovació, l’agost passat, del reglament de l’accés a l’assistència sanitària pública, que creava la via d’atenció integrada (VAI), el Consell General va donar llum verd ahir a la modificació de la Llei de la Caixa Andorrana de Seguretat Social que modifica el copagament de la CASS per tal d’incentivar l’ús del VAI.
Així, com va recordar el titular de Salut, Carles Álvarez, el text modifica el percentatge de reemborsament de les prestacions efectuades o prescrites per prestadors que no tenen o que no s’han adherit a un conveni amb la CASS i els percentatges de participació de les persones beneficiàries quan aquestes no hagin accedit al sistema o no hagin seguit la via preferent.
D’aquesta manera, la CASS només cobrirà el 33% de l’import de la visita i el 60% dels actes derivats a aquells pacients que vagin directament a l’especialista sense passar pel VAI, mentre es manté la cobertura del 75% per a aquells que sí hagin entrat al sistema sanitari pel metge referent. A la vegada, s’estableix un reemborsament del 20% per a vistes i actes dels professionals mèdics no convencionats amb la CASS.
El text, que a part de la majoria taronja va rebre el suport dels consellers d’Unió-Laurediana-Independents de la Massana i de la parlamentària independent, Sílvia Bonet, es va aprovar després que es rebutgessin les dues reserves d’esmena presentades per la consellera general del Partit Socialdemòcrata, Rosa Gili, amb relació al reemborsament de les prestacions de les persones que hagin de ser ateses en casos d’urgència a l’estranger i l’ús del volant de desplaçament i també respecte a la tarifa que ha de pagar l’usuari per actes de fisioteràpia, que queda en el 35%.
Precisament, en el debat de les dues reserves d’esmena va tenir lloc una nova picabaralla entre Gili i el cap de Govern, Antoni Martí, que no es va poder estar d’intervenir després que la parlamentària socialdemòcrata incidís en les retallades de DA per retreure-li que vol-gués “confondre l’opinió pública” i que gairebé digui “que es deixa gent desemparada”.
Tornant a la modificació de la Llei de la CASS, Gili, que va destacar el treball fet en comissió i que s’acceptés alguna de les esmenes dels socialdemòcrates, va justificar l’abstenció en la votació pels dubtes que hi ha sobre la implementació de la llei, ja que “s’ha de fer a través de molts reglaments”.
També per dubtes, però en aquest cas econòmics, va justificar l’abstenció del seu grup la consellera general de Liberals d’Andorra, Judith Pallarés, que va incidir que la memòria econòmica que acompanya el text és “incompleta” i que, com reconeix la mateixa CASS, “alguns dels canvis no suposen cap estalvi, sinó que n’incrementen els costos”.
La parlamentària d’UL-ILM, Carine Montaner, va defensar el text, ja que aporta “més qualitat, eficiència i sostenibilitat” al sistema, i va celebrar que es mantingui i es reforci, en aquest cas, amb la introducció del concepte de prestació equivalent, la lliure elecció. A més, amb el reemborsament diferenciat en el cas dels professionals no convencionats amb la CASS, Montané considera que aquest mecanisme pot “encoratjar els metges a convencionar-se”, un fet que permetria ampliar les opcions per als usuaris però també millorar la qualitat assistencial, ja que “és amb la convenció quan es poden exigir formacions continuades”.
Pel parlamentari de Progressistes-SDP, Víctor Naudi, es tracta d’una reforma parcial que arriba tard i que acaba limitant la lliure elecció sota l’argument de contenció de la despesa.
Des de la majoria demòcrata, Carles Jordana va defensar un text que garanteix la qualitat del sistema sanitari a la vegada que la seva sostenibilitat.
D’altra banda, el ple de la cambra va aprovar per assentiment la proposta d’acord presentada per Bonet i el grup liberal, per tal d’encomanar a l’executiu l’adopció de les mesures necessàries per incloure, de manera efectiva i expressa, la tècnica de micropigmentació per a la reconstrucció de les aurèoles mamàries en les dones sotmeses a una mastectomia a la cartera de serveis i productes de salut i el conseqüent finançament per part de la CASS.
La sessió va servir també per a l’aprovació, també per assentiment, de la proposta de ratificació del Protocol 16 de la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i les llibertats fonamentals, que permetrà, com va recordar el ministra d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, que el Tribunal Superior i el Constitucional puguin dirigir-se al Tribunal de Drets Humans per sol·licitar un dictamen consultiu davant algun dubte en el transcurs d’un litigi.