Llum verd al marc legal per a l’arribada del laboratori de Grifols

Amb l’aprovació, amb l’abstenció del PS i el vot contrari de la consellera general no adscrita, Carine Montaner, de la Llei de recerca i innovació biomèdica i de la ratificació del Conveni d’Oviedo, aquest sí amb el vistiplau de tots els grups, el Consell General va aprovar ahir el marc legal que dona cobertura al laboratori que Grifols vol impulsar a Ordino.

Precisament, aquest fet va ser un dels arguments esgrimits per la presidenta suplent del grup socialdemòcrata, Judith Salazar, per justificar l’abstenció de la seva formació a un text que va considerar “necessari” però, a la vegada, “incomplet”. La parlamentària, que va lamentar que el text sigui “una rèplica d’una llei espanyola”, va advertir que si es vol que el país esdevingui un pol de recerca en l’àmbit de la biomedicina “no està bé legislar només pensant en una iniciativa concreta”, i va criticar també que “el text és incomplet, ja que manca també una part important com és la dels medicaments”, reiterant l’avís i demanant-se “com pot ser que no legislem la recerca en medicaments si volem que Andorra sigui un pol d’atracció en recerca mèdica”.

Montaner va incidir en la “complexitat” del text i va criticar que s’hagués treballat “amb presses”, una rapidesa, però, que va assegurar “entendre” perquè “som al final de la legislatura i està lligada al projecte Grifols”. En aquest sentit, la parlamentària va posar novament de manifest “els molts dubtes que té Andorra Endavant” respecte a la iniciativa i va advertir dels perills dels lobbies farmacèutics.

Des del Govern, el titular de Salut, Albert Font, va negar que es tractés “d’una llei amb nom” ni “feta a mida” per a ningú i va remarcar que es tracta d’un “pas més” i de la “culminació” del camí obert per altres textos com són la Llei dels Drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica o la Llei d’òrgans, cèl·lules, teixits i sang.

El ministre, que va destacar que la llei garanteix el respecte i la integritat de tota persona que participi en una recerca i que es compleix el principi de precaució a la vegada que recull la necessitat del consentiment, va remarcar que aquest marc legal pot “ajudar a diversificar l’economia i a impulsar un sector punter i a facilitar la implantació al país de centres de recerca, amb els beneficis que això comportarà tant en generació de llocs de treball com en atracció de talent”.

En nom dels grups de la majoria, la consellera general demòcrata Sandra Codina va defensar una normativa “dimensionada per a Andorra” i que permetrà que “qualsevol centre de recerca biomèdica es pugui instal·lar al país” i també que “no pugui fer allò que no permeten fer en l’entorn europeu”.

Alis diu que la llei d’impacte ambiental incrementarà el cost de l’habitatge

“No estem d’acord en el fet que s’incrementi encara més el cost de l’habitatge de compra o lloguer per la via d’iniciatives legislatives”. D’aquesta manera el conseller general de Terceravia+Unió Laurediana+Independents Oliver Alis va justificar l’abstenció de la seva formació a la llei d’avaluació ambiental de projectes i de plans i programes, un text que comporta unes noves exigències legals que considera que provocaran “un nou augment de costos”, un aspecte que va “sorprendre” la titular de Medi Ambient Agricultura i Sostenibilitat, i que va “negar” amb rotunditat. 

I és que Sílvia Calvó, per a qui l’avaluació d’impactes ambientals “constitueix una eina imprescindible en la preparació de projectes que puguin tenir repercussions significatives en el medi ambient”, va defensar que aquest és un dels aspectes que es van valorar a l’hora de fer la llei, que no suposa “més càrregues administratives ni burocràcia” i que, al contrari, pot comportar un estalvi, ja que “la valoració ambiental en la planificació dels projectes pot evitar que posteriorment s’hagin d’adoptar mesures no previstes i que generen un sobrecost”.
En nom dels grups de la majoria, el conseller general de Ciutadans Compromesos, Raül Ferré, va defensar precisament que el fet de tenir en consideració el medi a l’hora d’elaborar les primeres fases de qualsevol projecte és amb la voluntat de garantir “un futur més sostenible i ordenat per a les noves generacions”.

Des del grup socialdemòcrata, el parlamentari Carles Sánchez va defensar la necessitat de la llei, si bé va recordar que l’havien esmenat per fer prevaldre l’interès general i per garantir-ne l’aplicabilitat i eficàcia. I en aquesta línia, el conseller general Roger Padreny va lamentar la diferenciació que el text fa quant a publicitat respecte si els projectes destacables es troben en terrenys públics o privats, així com el fet que l’informe previ sobre el programa o el pla no tingui un caràcter vinculant. El parlamentari va lamentar també que es rebutgés l’esmena per incrementar l’import de les sancions i perquè es destinessin al fons verd. Des de la formació es va sol·licitar votar per separats aquests aspectes de la llei, als quals es van abstenir i van votar favorablement a la resta del text.

L’oposició es desmarca de la reforma tributària

Únicament amb els vots favorables de la majoria parlamentària que dona suport al Govern, el Consell General va aprovar el projecte de llei per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres, un text que aporta “simplificació” al sistema, “justícia fiscal” i que en reforça “l’homologació internacional”, segons va assegurar el ministre de Finances, César Marquina, que va recordar que tot i disposar d’un “marc fiscal jove” en comparació amb el dels països de l’entorn calia fer-hi “ajustos” i “aportar-hi millores”.

El president del grup Terceravia+Unió Laurediana+Independents,  Josep Pintat, va argumentar el no al text dient que “ara toca corregir disfuncions i fer ajustos però no apujar la pressió fiscal”. Així mateix, el parlamentari va recordar que “la fiscalitat perquè sigui efectiva necessita un marc tributari clar”, un fet que no es dona en aquests moments. “Ara és un poti-poti amb vasos comunicants, per això vam proposar crear una taula fiscal per perfilar-lo, perquè Govern pogués fer una autèntica reforma fiscal”, va explicar.

Precisament, el fet que ja s’hagi començat a treballar a tres bandes, Govern, Consell i comuns, per abordar la fiscalitat, va ser un dels arguments exposats pel president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, per justificar l’abstenció de la seva formació. I és que per López la reforma aprovada ahir, que va qualificar de “pedaç”, “neix caduca” i “segurament s’haurà de revertir” la legislatura vinent arran d’aquests treballs. Així mateix, López, que va demanar a Marquina que fos “més rigorós” després que afirmés en una intervenció que els socialdemòcrates volen quadruplicar o quintuplicar els tipus impositius, va advertir que la reforma, que “suposa un pas enrere en el camí iniciat el 2009”, “no és justa” i que “genera inseguretat” a la vegada que “pot haver-hi doble imposició i possibles recursos d’inconstitucionalitat”.

Per la seva part, el ministre i el conseller demòcrata David Montané van recordar els canvis que aporta la nova llei, començant pel principal de garantir que totes aquelles empreses que facin beneficis paguin com a mínim un 3% en concepte d’impost de societats, fet que no passa ara, ja que “nombroses empreses al país, tot i tenir fluxos de caixa positius tributen un import igual a zero” per les deduccions. A la vegada, s’allarguen els terminis sobre els quals les empreses poden aplicar les bases de tributació negatives o les deduccions, que passen dels 10 als 17 anys i dels 3 als 6, respectivament. També van incidir en els canvis que es fan en les deduccions, amb la introducció de deduccions per mecenatges i patrocinis esportius i culturals, i per col·laborar en esdeveniments d’interès nacional.