Diari digital d'Andorra Bondia
El ministre de Finances, Eric Jover, en un moment de la seva intervenció ahir en la sessió del Consell General.
El ministre de Finances, Eric Jover, en un moment de la seva intervenció ahir en la sessió del Consell General.

Llum verd a l’adhesió a l’FMI


Escrit per: 
M.S. / Foto: Facundo Santana

Després que en la sessió del 17 de setembre passat el Consell General, amb el no dels socialdemòcrates, donés llum verd a la proposta d’adhesió al Conveni constitutiu del Fons Monetari Internacional, la cambra parlamentària, en aquest cas amb l’abstenció dels consellers generals del PS, va aprovar ahir la Llei d’adhesió d’Andorra al Fons Monetari Internacional, que farà que el Principat es converteixi en el 190è Estat membre d’aquest organisme.

I no només això, sinó que en tenir la llei abans de l’assemblea general de l’FMI que tindrà lloc a mitjans de mes, Andorra, a més de “disposar de la xarxa de seguretat que suposa l’FMI”, podrà entrar també a la circums-cripció liderada per Bèlgica i Holanda, la quarta d’aquest organisme després de la dels Estats Units, el Japó i la Xina, sense necessitat d’haver d’esperar dos anys, tal com va destacar el titular de Finances, Eric Jover, que va justificar en aquest fet el perquè es va voler tramitar el text per la via d’urgència.

El ministre, que va agrair el suport als grups i també “l’abstenció crítica” dels socialdemòcrates, va incidir en els avantatges que comporta poder ser membre d’una circumscripció, ja que permetrà fer sentir la veu d’Andorra al comitè executiu de l’FMI, tenir accés a espais i recursos de la circumscripció a la qual el país estarà adscrita, a més de rebre assessoraments, poder tenir personal andorrà treballant per l’FMI i reforçar els lligams amb la resta de països que conformen aquesta quarta circumscripció, amb alguns dels quals “hi ha sobre la taula la negociació d’un CDI”.

Precisament, “les presses” en la tramitació d’una qüestió cabdal i que “pot afectar la sobirania del país”, va ser un dels arguments que va utilitzar el conseller general socialdemòcrata Roger Padreny, que va retreure a Jover que no s’hagués iniciat el procés a l’“inici de la legislatura si tan important era”, per justificar “l’abstenció crítica però a l’hora responsable”, malgrat que la majoria va tombar les sis reserves d’esmena i el vot particular amb les quals els pretenia “dotar de més seguretat jurídica el text”.

Amb tot, Padreny, que va lamentar que no s’hagués volgut incloure a la llei les quantitats relatives a la subscripció de la quota i a la promesa de pagament amb relació a l’afiliació a l’FMI, va admetre que durant els treballs en comissió s’havia pogut millorar el text i va destacar les aportacions dels socialdemòcrates. En aquest sentit, el parlamentari, que va recordar que per al PS era “més prioritari” trobar un prestador de darrera instància que entrar al Fons Monetari Internacional, va incidir en la possibilitat de nomenar un integrant de l’AFA com a representant a l’FMI així com el fet que sigui el Consell General qui “tingui l’última paraula” a l’hora de portar a terme cap operació que suposi un increment de l’import subscrit en concepte de quota.

Des de la bancada de la majoria, el president del grup  demòcrata, Carles Ensenyat, que va recordar a Padreny que entrar a formar part de l’FMI “no és contradictori amb buscar un prestador d’última instància”, va assegurar que no s’entra a aquest organisme amb la voluntat de demanar ajuda, sinó que el que es vol és tenir aquesta mena de “xarxa de seguretat” per si en algun moment fos necessari. 

Així mateix, Enseñat, que va recordar que al seu moment també hi havia qui era contrari a la Constitució i a entrar a les Nacions Unides i que amb el temps “s’ha demostrat que van ser bones decisions” i que “ningú en discuteix els beneficis” que han comportat per al país, va voler deixar clar que “no es perd sobirania”, i va remarcar que ser membre de l’FMI suposa “un reconeixement internacional”.

També el president del grup liberal, Ferran Costa, que va recordar que l’FMI va ser “clau” en la recuperació econòmica d’Islàndia després de la crisi financera del 2008, va destacar la “transcendència” de fer aquest pas i va assegurar que “el país està d’enhorabona perquè el que s’ha prioritzat en aquesta cambra és l’interès del país”, mentre el de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi d’Areny-Plandolit incidia que l’FMI aportarà “estabilitat econòmica i financera”. A més, Naudi, que va recordar que en les conclusions de la comissió BPA de la legislatura passada ja s’apuntava a la necessitat d’entrar a l’FMI, va destacar que aquest organisme facilita als seus estats membres “el comerç internacional i la creació de llocs de treball, sempre des del creixement sostenible”.

Des de Terceravia+Unió Laurediana+Independents, Joan Carles Camp va defensar que l’FMI podrà “proporcionar l’assistència tècnica en àrees tan diverses com és l’estadística macroeconòmica i també permetrà obtenir el reconeixement internacional i suposarà l’opció de millora del ràting del país”.

llum
verd
L’adhesió
l’FMI
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic