L’oposició acusa el Govern d’actuar “d’amagat” i menystenir el Consell

Els grups de l’oposició van aprofitar el debat de l’esmena a la totalitat al projecte de llei de designació de carreteres i gestió de la xarxa viària dels parlamentaris del Partit Socialdemòcrata, rebutjada per la majoria demòcrata amb el suport dels dos consellers generals de Socialdemocràcia i Progrés, per acusar l’executiu de “voler actuar d’amagat” i “menystenir” el Consell General, així com de “voler canviar el model d’Estat per la porta del darrere”. 
En la defensa de l’esmena a la totalitat la parlamentària Rosa Gili va lamentar que amb aquest text es doni cobertura als canvis introduïts en el pla sectorial d’infraestructures “aprovat per un Govern en funcions entre dues legislatures” i que siguin l’executiu i els comuns els que puguin decidir l’ampliació o la reducció de l’amplada de les carreteres, entre altres aspectes, sense passar pel Consell General com preveu la llei encara vigent, fet que va considerar “un atemptat a la intel·ligència d’aquesta cambra”. Així mateix, Gili, que va posar aquest fer com una mostra més de “la manca de transparència que caracteritza l’executiu demòcrata”, va destacar que amb la nova llei es posa en dubte també el paper de la Taula de Mobilitat i que el que es busca amb el text és que el Consell General se’n desentengui i doni “via lliure al Govern i als comuns per fer el que vulguin amb les carreteres del país”.
Per la seva part, el parlamentari liberal Joan Carles Camp va posar de manifest la contradicció que suposa el fet que per una banda des de l’executiu es vulgui incloure el Consell General en els treballs per clarificar i redefinir les competències i les transferències amb els comuns i per l’altra es presenti un text, l’objecte del qual estaria inclòs en aquest debat competencial, que exclou el parlament. En aquest sentit, Camp va alertar que la nova llei deixa molt clar que les carreteres secundàries són competència dels comuns i va assegurar que des de l’executiu es busca modificar el model d’Estat donant cada vegada més responsabilitats a les administracions parroquials, amb el cost que això comporta, a la vegada que no se’ls donen més recursos ja que se’ls congelen les transferències.
Des de l’executiu, el titular d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, que va retreure a Gili “la duresa” i “la injustícia” de les crítiques i a Camp “l’oportunisme polític” d’aprofitar l’esmena a la totalitat d’un altre grup, va negar que amb aquest text es modifiqui res de les competències i transferències i va incidir en la necessitat d’actualitzar la llei del 2005. En aquest sentit, el ministre va destacar que el text vigent és “excessivament rígid” ja que “gairebé obliga a fer iniciatives legislatives per qualsevol canvi” i va assegurar que amb la nova llei “es busca flexibilitzar aquest aspecte”. A més, Torres va assegurar que el text inclou “mesures garantistes perquè no es puguin fer modificacions de les amplades de les carreteres no justificades”.

Millorar la informació
Tot i assegurar que pot estar d’acord en la necessitat d’una millora per garantir el dret dels consellers generals a accedir a la informació per poder fer la seva tasca, i a la vegada garantir la confidencialitat d’aquella que ho necessiti, la majoria demòcrata va tombar la proposta d’acord dels consellers liberals per demanar al Govern que es lliurés tota la documentació sol·licitada pels parlamentaris. En aquest sentit, Ladislau Baró es va mostrar partidari de regular per llei aquesta qüestió i no per una proposta d’acord que suposa “una obligació absoluta, incondicional i incondicionada”.

Pla de residus
D’altra banda, i després de modificar-ne el redactat inicial, que demanava un nou pla, el ple del Consell General va donar el vistiplau a la proposta d’acord dels consellers del PS per revisar el Pla nacional de residus per actualitzar-lo respecte a la normativa europea en la matèria, per reforçar l’aposta decidida per la matèria orgànica i el compostatge i per fixar objectius més ambiciosos.

Acords internacionals
Finalment, el ple va aprovar per assentiment la ratificació del conveni per evitar la doble imposició amb Liechtenstein, el quart que rep el vistiplau de la cambra després dels d’Espanya, França i Luxemburg, i la ratificació del Conveni sobre la cibercriminalitat del Consell d’Europa, així com del seu protocol addicional relatiu a la incriminació d’actes de caràcter racista i xenòfob comesos per mitjà de sistemes informàtics.
Tot i votar favorablement les dues propostes, des del grup liberal, el conseller general Carles Naudi d’Areny-Plandolit va instar l’executiu a teixir una xarxa de convenis per evitar la doble imposició amb països amb els quals pugui haver-hi un flux econòmic més gran, i aprofitar el desenvolupament penal en la lluita contra els delictes comesos a través d’internet per desenvolupar paral·lelament una bona xarxa i un bon servei, sense talls.

Reflexió per si cal noves seccions a la Batllia

La majoria demòcrata, amb el vot dels consellers del Partit Socialdemòcrata, va donar el vistiplau al projecte de modificació de la Llei qualificada de la justícia, que amb l’establiment de la graella salarial dóna continuïtat a la reforma de fa dos anys que instaurava la carrera judicial, després de rebutjar les tres reserves d’esmena plantejades pel grup liberal, entre les quals la que proposava la creació d’una secció de família.
En aquest sentit, el titular d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, que va assegurar que mai s’han oposat a aquesta secció, es va mostrar partidari d’esperar a veure l’impacte que té la desjudicialització de les execucions en la càrrega de feina dels batlles per avaluar aleshores la creació d’aquesta secció o fins i tot una de laboral o una de matèria concursal.
D’altra banda, l’esmena a la totalitat al projecte de llei de caça presentada pels parlamentaris del PS va ser rebutjada per la resta de grups, que van coincidir a assenyalar que el text presentat, consensuat amb els agents implicats, millora la llei actual, vigent des de l’any 2000.
Tampoc no va prosperar la proposta per instar el Govern a modificar la composició del consell d’administració de la CASS per respectar l’esperit de la llei i perquè hi hagi diversitat de perfils.