L’oposició critica unes mesures que veu com un “pedaç” i oportunistes

El paquet de mesures anunciat dimarts pel Govern per millorar el poder adquisitiu de les famílies no ha estat rebut amb gaire entusiasme per part dels grups de l’oposició parlamentària, que les veuen “insuficients” i com una reacció a la convocatòria de la manifestació de l’1 de Maig. Per contra, els grups que donen suport a la majoria hi mostren un ple acord i en destaquen, sobretot, les mesures sobre els salaris així com la gratuïtat del transport públic.

“Que hi hagi mesures ho trobem positiu, estem contents, però creiem que no són suficients. Són pedaços”, va manifestar ahir el secretari d’organització del PS, Pere Baró, que va criticar la falta de consens en no haver parlat abans ni amb els sindicats, ni amb la patronal ni amb els grups parlamentaris. Baró va insistir, com en rodes de premsa anteriors, que “DA dona almoina en lloc de fer polítiques estructurals”. I és que precisament aquest darrer és el gran problema que detecten els socialdemòcrates i en el qual va incidir, també, el primer secretari del partit, Gerard Alís, que va voler assenyalar que l’anunci governamental va arribar “in extremis, a quatre dies de la concentració de l’1 de Maig per parar-la”. Alís considera que la manifestació evidenciarà “les dificultats de la societat i la incapacitat o manca de voluntat de DA per resoldre les problemàtiques i fer les reformes estructurals necessàries que permetin que en aquest país no només hi puguin viure persones amb molts ingressos”.

Per al PS, el gran problema actual és l’habitatge, i el paquet de mesures no hi dona resposta. “L’única mesura real és la d’apujar el salari mínim, però es queda curta”, va dir Alís en referència al fet que encara no s’arriba al 60% del salari mitjà. 

El president del grup de Terceravia, Josep Pintat, considera que les mesures corresponen a una “acció-reacció. L’acció és la convocatòria de la manifestació de l’1 de Maig a les portes de les eleccions i la reacció són les mesures del Govern”. Així, es preguntava: “si el Govern creu que el problema és el poder adquisitiu, per què no ho feia abans?” Amb tot, per poder valorar-les a fons vol esperar a tenir el dictamen i l’informe preceptiu no vinculat del Consell Econòmic i Social i com els socialdemòcrates, va criticar el fet que “no ens han fet arribar cap estudi ni ens han comunicat res a l’oposició ni al marc pressupostari hi figura res”.

Pintat va deixar clar que “se’ns fa difícil entendre les mesures, quina és la finalitat i què es pretén fer”, ja quer per exemple, sobre la rebaixa de l’IGI dels productes de primera necessitat, va apuntar que la inflació ha estat condicionada per, d’una banda, “l’increment de preus dels productes frescos, i nosaltres creiem que això no té res a veure amb els bolquers, els tampons ni les compreses” i, d’altra banda pels productes petroliers, “el preu dels quals el mateix Govern ha incrementat amb una nova taxa”. Per tot plegat va avançar que presentaran una proposta alternativa i va lamentar que abans no s’hagués fet “el pertinent debat d’orientació política per explicar quines accions es volen prendre després de la pandèmia i davant de la guerra, i prioritzar temes en el final de legislatura”.

Opinions que contrasten totalment amb les dels grups de la majoria parlamentària. Des de Liberals, Ferran Costa va assegurar que veuen el paquet d’accions “amb molt bons ulls” perquè la situació demanava “un cop de timó important per protegir les famílies més desfavorides” i creuen que “aquest paquet ho fa”. En aquest sentit, va voler destacar totes les mesures “amb una repercussió directa sobre el salari”, així com la gratuïtat del transport públic perquè “aglutina molts objectius en una sola mesura”, i va assegurar que una vegada més el Govern “acompanya els ciutadans”. Preguntat sobre la desviació pressupostària, va remarcar que “governar és prendre decisions, establir prioritats i les prioritats no poden estar escrites damunt de la pedra”, per la qual cosa, des del seu punt de vista la reacció de l’Executiu “demostra cintura política i que el Govern de coalició fa un diagnòstic molt clar i concís”.

Finalment, el president del grup parlamentari de Demòcrates, Carles Enseñat, també va destacar les mesures sobre els salaris, posant en relleu el fet d’acostar el salari mínim al 60% del mitjà com a positiu “per ser un país on les persones es guanyen millor la vida que a l’entorn i per tant puguem atraure talent”. Sobre la gratuïtat del transport públic també va assenyalar que contribuirà a una “mobilitat més fàcil, evitarà emissions de CO2 i de retruc estalviem a la butxaca el cost d’haver d’agafar el cotxe i pagar la gasolina”.

Sobre el cost de les mesures, va apuntar que si bé “els recursos públics són limitats, políticament has d’elegir” i malgrat que aquesta decisió pugui fer retardar o aparcar determinats projectes futurs, “la situació ho demana. Vivim una situació excepcional i mereix que hi hagi mesures excepcionals per pal·liar-la”.