L'oposició lamenta els "resultats decebedors" de la comissió BPA

"Resultats decebedors" o "pèrdua de temps i de credibilitat", aquests han estat alguns dels qualificatius que s'han exposat des de l'oposició per referir-se al resultat de la Comissió especial de vigilància i prevenció de risc per a l’estabilitat financera (coneguda popularment com a comissió BPA), el dictamen de la qual ha estat sotmès a votació aquest divendres en la sessió del Consell General. Les dificultats per accedir a la informació o la manca de predisposició d'alguns dels citats a la comissió han estat alguns dels aspectes que des de Liberals, PS o SDP s'han assenyalat. D'aquesta manera, des del grup parlamentari liberal el seu president, Jordi Gallardo, ha destacat que calia constatar "el fracàs de la comissió" ja que no ha servit ni per depurar responsabilitats ni per treure conclusions concloents sobre les mesures a emprendre. També s'ha mostrat especialment crític el conseller del PS Pere López, que ha destacat que el balanç de més de tres anys i mig de feina de la comissió és "pobre" i creu que hi ha hagut una interferència del Govern que ha impedit el treball d'aquesta comissió. També s'ha sumat a les crítiques el conseller d'SDP Víctor Naudi, que ha considerat que la comissió no ha pogut dur a terme la feina que tenia encomanada per les limitacions del reglament del Consell General i ha lamentat que no hi hagi hagut un debat més aprofundit sobre la incorporació d'Andorra al Fons Monetari Internacional (FMI).

Precisament sobre aquest accés d'Andorra a l'FMI, que està recollit en el dictamen que ha estat sotmès aquest divendres a votació del Consell General, s'ha centrat part del debat, ja que López ha destacat que cal que es tingui clar que no és la solució en cas de necessitar un prestador d'última instància i també ha emfasitzat que cal que s'expliqui el cost que tindria formar part d'aquest organisme. En aquest sentit, ha assenyalat que s'ha imposat la voluntat del Govern d'avançar cap a l'FMI. 

El president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, ha defensat la feina feta en aquesta comissió, que ha mantingut 65 reunions. D'aquesta manera, ha subratllat les conclusions del dictamen de la comissió, com que cal buscar un prestador d'última instància, potenciar el sistema de regulació i control i un observatori del risc sistèmic. Baró ha reconegut que estan "relativament satisfets" de la feina feta ja que "mai és bo el conformisme", i en aquest sentit ha reconegut les limitacions d'una comissió d'aquestes característiques, arran de l'aplicació del reglament del Consell General. Ha conclòs, malgrat tot, que el balanç ha estat "profitós" dins la complexitat dels objectius que s'havien marcat.

En el debat també ha volgut intervenir el cap de Govern, Toni Martí, per respondre sobre el desplaçament que ha fet aquest dijous a Brussel·les per entrevistar-se amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que López havia qualificat com a "viatge de fi de curs". Martí ha defensat l'avenç que va suposar aquesta trobada ja que per primera vegada –ha afirmat– hi ha la possibilitat "certa" que Andorra pugui accedir al Banc Central Europeu. López ha destacat que calia posar en dubte que ara s'aconsegueixi el que no s'ha assolit en quatre anys.

Innovació tecnològica en l'administració pública

El Consell General ha sotmès també a votació el projecte de llei de modificació del Codi de l'administració, que permetrà introduir l'ús de les noves tecnologies en l'administració pública amb l'objectiu de millorar tant l'eficiència interna com la comunicació entre persones, empreses i administracions. Així ho ha confirmat la ministra de Funció Pública i Reforma de l'Administració, Eva Descarrega, que ha manifestat que aquest mecanisme esdevindrà una manera "més ràpida i eficaç" de comunicació i els ciutadans podran gaudir de més canals de relacions amb una major simplificació. A més, ha parlat del concepte de "finestra única", que permetrà dur a terme els diferents tràmits en un lloc únic, sigui a través dels comuns o del mateix Govern. D'aquesta manera, "s'evitaran desplaçaments entre administracions". Per tant, aquesta mesura tindrà una total disponibilitat les 24 hores del dia durant cada dia de l'any.

Tot i que la modificació ha estat aprovada per assentiment, el conseller general d'L'A, Ferran Costa, l'ha considerat com a una "obvietat", i ha constatat que "encara l'administrat se sotmet a moltes penúries per fer aquests tràmits". Per tant, aquesta llei "necessària" i que "arriba tard a parer nostre", ha patit unes modificacions molt tímides però que "han de facilitar els tràmits dels ciutadans". En la mateixa línia, el conseller general del PS, Gerard Alís, ha declarat que un canvi com el que es pretén "requeria la redacció d'un nou codi" o, en tot cas, "una revisió més important del text actual" per tal de dur a terme una "reforma integral".

Aprovada la regulació de la carrera diplomàtica

Un altre projecte de llei que ha estat aprovat aquest divendres ha estat el referent al servei d'acció exterior i de la carrera diplomàtica. La ministra d'Afers Exteriors, Maria Ubach, ha posat en relleu que aquesta és la primera vegada en 25 anys que es permetrà regular la carrera diplomàtica a Andorra i que suposarà un canvi de paradigma. La ministra ha explicat que és molt important la representació d'Andorra en diferents països i l'acció exterior comporta una gran complexitat. La llei, per tant, ajudarà a establir aquelles bases per fer que els reptes de present i de futur es puguin afrontar amb el millor equip i les millors persones que treballen a Andorra per trobar aquelles oportunitats que permetran al Principat ser més pròsper per als ciutadans, tal com ha defensat la ministra. A més, Ubach ha declarat que el referent a la carrera professional "serà un dels reglaments més importants", i ha agraït una esmena presentada pel conseller general d'UL-IM Carles Naudi en què ha demanat una presentació anual d'un informe, que "ajudarà a donar més transparència i visibilitat als treballs que es fan".

Per la seva banda, el conseller general de DA, Carles Ensenyat, ha manifestat que aquest projecte de llei es basa en dos eixos; d'una banda, "la voluntat d'estructurar el ministeri d'Afers Exteriors per afrontar reptes que tenim com a país"; i de l'altra, permetrà crear i regular la carrera diplomàtica permetent que el treballador tingui una carrera "ferma i satisfactòria" podent acabar la seva trajectòria amb "el rang d'ambaixador".

Quant a la importància per aprovar aquest text, la titular d'Afers Exteriors ha dit que "la intenció era adoptar una llei beneficiosa per als treballadors del ministeri i que representen el nostre país amb uns mitjans i un pressupost molt petits". Finalment, la llei ha estat aprovada tot i el vot negatiu de Víctor Naudi i l'abstenció de la bancada socialdemòcrata, que han fet constar que hi ha la sospita que aquesta llei s'ha fet per beneficiar algunes persones, una acusació que tant des de la majoria parlamentària com des del Govern s'ha negat rotundament.