Marc Aleix: “Si aquest Govern tarda massa a prendre decisions perdrem tot el 2012”

El president de l’Associació de la Micro, Petita i Mitjana Empresa d’Andorra (PIME), Marc Aleix, valora de forma molt crítica la flexibilització horària i analitza la situació actual del turisme i el comerç.

La PIME ha posat en dubte des d’un primer moment que el Govern garanteixi la conciliació laboral i familiar amb els nous horaris comercials. ¿Per què creu que l’executiu no defensarà aquesta conciliació?
Normalment, quan es fa una reforma d’aquestes primer hi ha convenis entre empresaris i treballadors mitjançant els convenis col·lectius a tots els sectors. Aquí, a Andorra, no hi ha hagut res de tot això. Les patronals i els sindicats ens vam reunir per demanar uns convenis col·lectius i en aquell moment el Govern no va trobar necessari fer-los, mentre que una part de l’empresariat andorrà ja hi estàvem disposats. El problema és que ara s’entren els horaris comercials i no s’ha fet aquesta feina.
Ara s’ha dit que tot això s’ha fet per reactivar el comerç i el turisme, però el turisme no funciona així. El turisme funciona als llocs on hi ha coses per veure i on estàs a gust. Si vas a una ciutat i la gent és antipàtica i et tracta malament, no et vindrà ningú.

En tot cas, el Govern ha defensat que controlarà que es respectin les jornades laborals establertes legalment, de manera que s’estableixin més torns si es fan més hores.
Tal com està l’economia ara, això ja no s’està complint. L’hostaleria a Andorra ha abaixat preus, però també ha rebaixat les plantilles. Segons les últimes informacions, en poc temps s’ha reduït un 10% de treballadors. Llavors, això no va bé. ¿Què hem de fer? ¿Produir el mateix amb molta més gent? És impossible.

De fet, recentment la PIME va fer referència a diversos estudis que recolzaven que una flexibilització dels horaris comercials d’aquest tipus podia reduir els beneficis de les empreses. ¿En quins estudis es basa aquesta tesi?
L’últim estudi és de les Balears. Allà van regular els horaris comercials i hi ha els convenis col·lectius. Però si ens trobem que tenim una població estable, tens un percentatge de gent que compra en un determinat moment i tens un volum de diners. Aquest volum de diners destinat a la compra no l’augmentaràs perquè obris més o menys les botigues.
Penso que hem de copiar més França que Espanya. Per exemple, als Camps Elisis de París els restaurants bons tenen hores d’obertura i de tancament, perquè tenen unes plantilles de gent altament especialitzada, i no els pots fer treballar les 24 hores al dia. Si necessites dues plantilles al dia per fer la mateixa feina multipliques els costos, però no vol dir que duplicaràs els ingressos. Llavors te n’adones que les botigues d’alt nivell comencen una hora més tard i tanquen una hora abans. D’aquesta manera, mantenen un producte d’alta gamma i tenen més contents els empleats, de manera que atrauen més clients.
Vull dir que hi ha tota una manera de pensar de la gent que hem de tenir en compte, i aquí no tenim res en compte. Nosaltres pensem que obres una botiga i, pel fet d’obrir-la, has de tenir clientela. Aquesta situació  ja s’ha passat.

A diferència de la PIME, la resta de patronals i representants dels comerços s’han mostrat a favor de la nova regulació dels horaris comercials en considerar que els dóna més marge de maniobra i la possibilitat d’improvisar segons la situació dels països veïns. ¿No coincideix en aquest punt?
Nosaltres amb això estem d’acord. Vam estar a la patronal de les pimes de tot Catalunya. ¿Per què ells estan tan ferotges amb l’obertura de les grans botigues, sobretot els diumenges, i els horaris comercials? Perquè s’adonen que els petits no poden mantenir les plantilles com els grans. Si tens una petita botiga de quatre treballadors i n’has de tenir cinc, estàs augmentant un 25% la teva plantilla. Si una gran superfície ha de posar una persona més i ja té cent treballadors, només l’augmenta un 1%.
Vull dir que el cost revertit entre la petita i la gran botiga no és gens igual. I això els grans ho saben. Aquí, molts no han començat a fer aquesta comptabilitat. Quan la facin veuran que per a una plantilla per sota de les deu persones, agafar un empleat més o no és un percentatge importantíssim. Els costos es disparen molt i no vol dir que per això tinguis més beneficis. La qüestió és que si el Govern diu que està aquí per a tota la població, ha de tenir present que més del 50% no està d’acord amb aquestes decisions.

Fa un any vaticinava que el 2010 es mantindria la mateixa davallada turística que el 2009. ¿Confia que l’actual Govern pugui posar les bases per capgirar aquesta situació?
Aquest any la davallada s’està produint igual. Els resultats ara com ara no són bons, ja sigui amb aquest Govern o sense. Aquest Govern fa dos mesos que està aquí, i si tardem massa a prendre decisions amb aquest Govern perdrem tot el 2012. Les decisions haurien d’estar preses a la tardor. Això vol dir que aquest Govern hauria de treballar al juliol i l’agost. Com que ja coneixem la manera de fer, el Govern pararà juliol i agost, perquè són mesos que no fas res. Com que de moment no hem fet la feina, quan arribem al setembre ens diran que tornem l’any vinent. És greu, la situació.

¿Què caldria fer en aquests moments per millorar la situació del comerç i del turisme?
S’han de posar normes, perquè no és només una qüestió de diners. En hostaleria, es va fer la llei de classificació hotelera ara fa uns quinze anys. Tal com la vam deixar està avui. Llavors va ser un gran què, però ara s’ha d’adaptar, ja que tota la part humana la vam deixar al tinter. Com li deia, crec que la setmana passada vam perdre més de 700 llocs de treball a l’hostaleria, i al comerç passarà igual. Hem de mirar què es fa fora, què podem fer per la reactivació i pensar que totes les estructures que treballen en serveis tenen una part humana, que és la més important de totes. I aquesta no la tenim a Andorra.

Quan parla de regular entenc que es refereix també a la reiteradament demanada llei del comerç.
Home. Fem els horaris comercials sense fer la llei del comerç. I el que és més greu és que no tenim clar on volem anar i on podem anar. Abans teníem tots els visitants d’Andorra que venien a comprar perquè venien a buscar productes que al lloc d’origen no existien, i quan existien eren molt més cars que a Andorra. Actualment a Andorra no hi ha cap producte que sigui més barat que a fora. Quan surten les rebaixes són entre un 10% i un 15% més barats que a fora durant la primera setmana. Després s’equipara. I quan anem a buscar outlets, si vostè se’n va a la Roca del Vallès veurà que un producte que aquí costa 10 euros allà en val 2. I si va al costat francès passa el mateix. Llavors, pretendre que un client vingui a Andorra a buscar aquest producte, amb un mal servei, amb les carreteres com tenim, és una fal·làcia.

La PIME també ha demanat sempre canvis en el sistema de quotes. ¿Quins canvis creuen que ha d’impulsar el nou Govern en aquest camp?
Aquí tenim un peix que es mossega la cua. Estic d’acord amb el Govern que comencem a tenir molta gent parada a Andorra i els hem de fer treballar. El problema que hi ha és que en determinats sectors fa falta gent qualificada, i aquesta gent, en aquests moments, no existeix a Andorra.
Un altre problema és que aquesta gent qualificada ens fa falta en moments molt concrets, mentre que la gent d’Andorra el que vol és tenir feina tot l’any. El que hem de fer és agafar la mà d’obra que ens fa falta a tot arreu, amb una regulació de salaris, en què ja estem d’acord. Però si a mi em fa falta un element hiperespecialitzat per cobrir un lloc concret i no és a Andorra, l’he d’anar a buscar. I el Govern l’ha de deixar entrar, perquè si no el puc fer entrar pot ser que tanqui. Conec un empresari que no obrirà la seva empresa perquè el Govern no  deixa entrar aquestes persones. Quan el turista vingui aquest estiu i demani per les passejades en cavall, se li haurà de dir que no n’hi ha perquè el monitor, amb el diploma corresponent, no hi és.
Penso que si un empresari argumenta correctament que necessita un treballador concret, s’ha de permetre. El que no pot fer el Govern és dir-te que t’espavilis. A més, el que és molt desagradable és que en el sector turístic ens demanin qualitat, ens diguin de tot i, a més, siguem els responsables de tota la misèria d’Andorra. Això sí que no. Si estem en aquesta misèria és per un sector polític i administratiu que ens ha portat a aquesta situació.

¿Com valora la PIME el procés d’adaptació de les petites empreses a la Llei de seguretat i higiene en el treball?
Aquí ja hi tornem a ser, i molts petits empresaris no se n’adonen. Si una petita empresa ha de tenir una empresa que li controli els aliments, una altra que li controli els ascensors, una altra l’aigua... això li comporta unes despeses esgarrifoses. Les diferències entre els efectes que això suposa per a una petita empresa i una de gran són exponencials. És que arriba un moment que els empresaris no podem tenir tota aquesta gent, ja que totes aquestes empreses representen uns costos per a les petites empreses que són inassumibles. Però és que, a més, no ens donen cap benefici, ja que no aporta res. Únicament una despesa addicional per res. S’ha volgut regularitzar els petits igual que els grans, i això no pot ser.

Per tant, ¿considera que les petites empreses no poden complir aquesta norma?
És impossible. No es pot complir. Si ja som il·legals ara, però tant les petites empreses com les grans. Primer, d’empreses que ho controlin no n’hi ha prou i les empreses de formació són inexistents. I és que a Andorra ens agrada fer una quantitat de lleis, perquè els polítics es donin bona consciència, que són totalment inassumibles per la ciutadania. I el que és més greu és que de vegades sembla que facin una llei per col·locar una part de la seva família perquè es munti una empresa i, com que els altres hi estan obligats, hauran de passar per l’adreçador. Quan fas una llei és per millorar alguna cosa, no per destruir el que tens.

El Govern va obrir fa tres setmanes una oficina per informar el petit empresari de l’obligació de presentar el pla comptable. ¿Creu que les petites empreses s’estan adaptant a aquesta obligació?
Nosaltres el que hem demanat al Govern, i crec que té una bona disposició a fer-ho, és que es faci com a fora d’aquí. Fora d’aquí, quan has de pagar els impostos tens tot un butlletí explicatiu en què s’explica de quina manera has de fer les coses. Nosaltres ho tenim diferent. Fan una llei que poca gent ha entès i demanen que els empresaris l’apliquin. La realitat és que si a Andorra tots els empresaris hem de tenir comptables, no n’hi ha prou al país. Llavors, penso que els empresaris hem de ser aptes per poder fer la nostra pròpia comptabilitat.
Sempre he dit que les empreses hem de tenir una comptabilitat tan acurada com sigui possible, perquè has de saber què surt i què entra, i perquè tard o d’hora s’hauran de pagar impostos, s’haurà de saber si l’empresari pot pagar-los o no. I sobre aquest punt el que és clar és que si hem de fer una reforma fiscal s’ha de fer el millor possible, prenent-nos temps, i que les arques de l’Estat puguin continuar vivint una mica. Però, sobretot, cal que ningú es pugui escapar de pagar impostos. Sigui qui sigui la persona.