Marc Pantebre: “La millora de l’Administració és urgent perquè l’obertura sigui un èxit”

El president de la Cambra de Comerç, Marc Pantebre, considera que “la millora dels processos administratius ha de ser una condició sine qua non i urgent perquè l’obertura sigui un èxit”.

Pantebre afirma també que per aconseguir una reactivació de l’economia cal que hi hagi algun mecanisme que faciliti el finançament de les empreses. “A les empreses els costa molt finançar-se perquè els bancs no estan gaire per la labor”, assegura.

¿Quins objectius s’ha marcat per al seu nou mandat al capdavant de la Cambra de Comerç?
Els objectius no varien i són bàsicament dos: la defensa dels interessos de totes les empreses en conjunt i el foment de l’activitat econòmica. De fet, aquesta és la missió de la Cambra, i això no canvia amb independència de les persones. Sí que és veritat que hi ha hagut dues incorporacions al comitè executiu perquè dues persones no podien repetir. La línia és la mateixa.

Les enquestes de conjuntures constaten un pessimisme generalitzat entre els empresaris fins el punt que ja no es veu quan pot començar la remuntada... ¿Com es pot sortir d’aquesta situació?
L’objectiu número u és que creixi l’economia, acompanyat d’un intent de reducció de totes les despeses que siguin supèrflues. No hi ha més. El gran problema és que en aquest país no tenim una política monetària que ens permeti altres tipus d’armes, ni tampoc una política fiscal totalment desenvolupada. Per tant, depenem del que passi en els països veïns, que no estan bé, sobretot en el cas espanyol, i també hem d’aprofitar les nostres petites oportunitats d’avantatges competitius respecte als nostres veïns.

¿Troben a faltar des de la Cambra més mesures de reactivació econòmica?
El Govern hauria d’invertir més, això està clar. Però també està clar que no té més recursos i la iniciativa privada està patint. Crec que un dels problemes que s’haurien de resoldre com més aviat millor seria que hi hagués algun mecanisme d’accés més fàcil el finançament de les empreses. A les empreses els costa molt finançar-se perquè els bancs no estan gaire per la labor. Això podria contribuir, sens dubte, al creixement de l’economia andorrana.

La preocupació per aquest problema ha anat creixent en els últims mesos, segons les enquestes de conjuntura...
És un factor clarament limitador perquè no es renoven les pòlisses de crèdit, i si es renoven es fa en unes condicions pitjors; també és veritat que ha augmentat una mica la morositat i això és un altre problema. Crec que el creixement hauria de passar per un finançament de les empreses molt més fluït.

Una alta directiva d’una entitat bancària deia recentment que pel que fa a la seva entitat el crèdit havia fluït sempre.
El gran problema és l’endeutament familiar i l’empresarial, i això condiciona els balanços de tothom: dels bancs, de les empreses i de les economies domèstiques. O es busquen mecanismes perquè l’endeutament general pugui ser més suportable o costarà molt que es reactivi l’activitat econòmica.
 
¿L’obertura serà suficient per treure el país de la crisi actual?
L’obertura econòmica serà un dels petits elements que ajudarà a tenir una perspectiva diferent. Això serà bàsicament per dos grans factors. En primer lloc, Andorra és un estat independent i sobirà i, per tant, té la capacitat per dotar-se d’un marc fiscal que harmonitzi el sistema mercantil, el jurídic i l’impositiu d’una manera homologable amb la comunitat internacional però amb elements diferenciadors respecte dels nostres veïns. Aquest és un petit avantatge que hem d’aprofitar i ho estem fent tant en imposició directa com indirecta. En segon lloc, Andorra ha canviat la mentalitat, cosa que és fonamental per sortir de la recessió en què ens trobem. També és veritat, però, que no tots ho estem fent al mateix ritme. Segurament la iniciativa privada va alguns passos davant de l’Administració, però tots ho estem fent i el grau ara d’acceptació estrangera és molt més gran que fa uns anys. A més, jo sóc dels que pensen que l’Andorra d’aquí a cinc anys serà sensiblement diferent a l’actual, bàsicament perquè el gruix de la inversió estrangera vindrà per treballar d’aquí cap a fora a través d’una implantació efectiva al país.

¿Però no s’està confiant en aquesta obertura cegament?
Crec que no s’ha de confiar cegament en res. Totes són petites coses que acabaran constituint un tot, una Andorra que serà diferent a la d’avui i, segons la meva opinió, més pròspera. Ara, perquè s’aconsegueixi això cal que canviïn moltes coses.

Mentrestant, cal continuar apostant pels sectors tradicionals, però les campanyes de promoció no estan donant els resultats que s’esperaven.
No hi ha hagut un augment important de visitants ni n’hi haurà, bàsicament perquè Andorra depèn en un 70% de l’economia espanyola i aquesta està molt malament. És una realitat innegable en relació amb la qual Andorra no pot fer-hi res, tot i que sí que es pot anar a buscar altres mercats, i em consta que ja s’està fent. Quan em refereixo als canvis parlo d’aquesta mentalitat nostra que ens ha de permetre veure-hi una mica més enllà i intentar buscar coses que avui dia no són a l’economia andorrana. Ha de ser un país facilitador gràcies a un sistema fiscal ben construït, i totalment desplegat, i on és indubtable que hi ha uns avantatges fiscals, que seran els primers que s’aprofitaran.

La Cambra, la CEA i l’EFA han elaborat el document Andorra té futur, en què suposo que es fan tota una sèrie de propostes.
En aquest document, que es presentarà dijous vinent, es fan 12 propostes concretes, en les quals proposem un pacte publicoprivat per tirar-les endavant. Bàsicament van en la línia del canvi de mentalitat que he explicat abans i que jo crec que avui hi és molt més per part del sector privat que del públic. L’administració ha de fer un gran canvi per adaptar-se a la nova Andorra que vindrà.

En aquest sentit, ¿com s’entén que una llei tan important com la del comerç no s’hagi tirat endavant encara i es posposi de nou?
Nosaltres ja vam dir que el procés d’obertura a la inversió estrangera havia d’anar en paral·lel a la llei de comerç i a la de competència.

No s’ha parlat pràcticament mai de la llei de la competència fins que ha sortit el tema de les comissions bancàries. ¿Tan important és aquest text?
Des de la Cambra de Comerç entenem que aquesta és una llei necessària perquè tothom conegui les regles de joc i sàpiga què es pot fer i què no. Tampoc és una llei tan complicada. Però com he dit abans, la millora dels processos administratius ha de ser una condició sine qua non i urgent perquè l’obertura sigui un èxit.

¿En quin sentit ha d’anar la reforma de l’Administració de què tant es parla ara?
És un debat inajornable que la Cambra de Comerç ja fa anys que està dient que s’ha de fer i nosaltres estem a disposició per intentar ajudar en el que sigui. Així, una de les nostres propostes va en el sentit que hi hagi canvis profunds en l’Administració pública i que hi hagi una administració única en un termini relativament breu de temps per a segons quines coses, que no vol dir que s’hagin de treure competències a ningú. 

¿Quines mesures s’haurien d’aplicar contra l’atur?
Hi ha d’haver polítiques de formar i reciclar les persones aturades cap a altres sectors que encara són demandants de feina. El problema rau en què els sectors que generen més atur són la construcció i l’industrial, que tenen una problemàtica molt complicada i el seu dimensionament s’està regulant malauradament a la baixa. Això continuarà així en el futur perquè no hem tocat fons en aquests sectors.

No deu ser tan complicat que el país es doti finalment de polítiques de formació per als aturats...
Segurament el Servei d’Ocupació tampoc està sent tan eficient com caldria esperar. És veritat que hi ha d’haver canvis en la legislació laboral que permetin coses que avui no existeixen, com per exemple el treball a mitja jornada.

¿Les modificacions anunciades a la Llei del sòl vigent serviran per intentar revifar el sector de la construcció, un dels més castigats en els últims anys per la greu crisi?
Ho veurem aviat. Són petites coses que acabaran formant un tot. No hi ha receptes miracle ni solucions immediates a la crisi perquè si fos així s’haguessin aplicat aquí i a tot arreu.

El Govern ha anunciat una acció de Monitor Group amb la Cambra de Comerç per posar en contacte possibles inversors estrangers amb empresaris del país, similar a la que s’ha fet amb els hotelers.
La Cambra de Comerç des del primer dia s’ha posat a disposició per ser intermediari de qualsevol tipus de proposta intersectorial. Si fins ara no s’ha volgut aprofitar, jo ho lamento, perquè nosaltres hi som per ajudar.

Alguns han qualificat aquesta acció com vendre el país. ¿Què li sembla a vostè?
Els problemes de l’hoteleria són molt més profunds com per fer-ne ara una anàlisi superficial, però està clar que mentre es continuïn oferint els preus actuals i el marge del negoci sigui el que és, difícilment vindrà algú a invertir aquí. Crec que la solució ha de sortir del propi sector. El que entenc que ha fet Monitor Group són unes prospeccions, algunes de les quals suposen un interès real d’anar una mica més enllà. És evident que hi ha d’haver un acostament amb el secor i una posada en contacte. Que ha estat d’una forma ben feta o mal feta? Ja s’ha dit que segurament no ha estat la millor manera de fer-ho. Pel que fa a nosaltres, encara no hem fet res ni tan sols tenim cap proposta. El que sí que està clar és que la Cambra representa tots els sectors de l’economia perquè la filiació és obligatòria. Per tant, crec que ningú millor que nosaltres per ser un pont entre els uns i els altres.

La Cambra ha denunciat el problema creixent de la morositat i ha reclamat una llei per fer front a aquest problema.
Hem fet dues coses: en primer lloc, dir que això ja és un problema real de l’economia andorrana i, en segon lloc, intentar buscar-hi solucions. El primer que hem fet és parlar amb l’Agència de Protecció de Dades (APDA) per veure la viabilitat que s’estableixi un registre o un llistat de morosos, i també amb el poder legislatiu perquè hi pugui haver una llei en relació amb aquesta qüestió. En això treballem i ja estem avançats. Crec que hi ha d’haver una llei de morositats i en aquest sentit ens hem pronunciat.

Hi ha un gran desconeixement dels impostos entre els empresaris, segons el ministre de Finances.
La Cambra de Comerç ja fa cinc anys que està dient això i que està fent pedagogia. S’ha de recordar que al 2008 es va fer el Manual de comptabilitat i s’han fet molts cursos de formació. Que ara el Govern vegi això és una constatació d’una realitat. Andorra és un país d’absència de cultura fiscal i, per tant, com dic, s’ha de fer molta pedagogia.