Maria José Espinosa: “La protecció de l’acció sindical serà impossible si es manté el comiat lliure”

Després que el Partit Socialdemòcrata (PS) i Andorra pel Canvi (ApC) hagin consensuat l’esborrany de la nova Llei de llibertats sindicals, la primera secretària de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Maria José Espinosa, analitza els avenços que pot comportar la reforma.

Faci’ns una primera valoració d’aquest esborrany de la llei de llibertat sindical pactada entre el Partit Socialdemòcrata (PS) i Andorra pel Canvi (ApC).
El títol de la llei actual és Llei de llibertat sindical, però realment és una norma absolutament restrictiva i dirigida que no es potenciés l’acció sindical. Que els dos grups s’hagin posat d’acord és fantàstic, especialment quan és a partir d’uns principis que nosaltres sempre hem defensat: que el sindicat ha de ser un agent més, absolutament normalitzat, i que la presència d’un agent sindical a l’empresa ha de ser el més normal del món. Aquesta llei hauria de permetre funcionar, existir com a sindicats, no tenir represàlies i fer les coses bé, i sembla que és sobre aquesta base que s’estan posant d’acord.

En aquests moments, els dos grups encara han de tancar la modificació del Codi de relacions laborals, amb una qüestió especialment sensible que des dels sindicats han exigit nombroses vegades: l’acomiadament causal. ¿Fins a quin punt el paquet de lleis sociolaborals pot ser eficaç si finalment no s’aprova aquest punt?
Hi ha propostes que faran que millorem, però sense això el pas serà molt petit, ja que condiciona tota la resta. Tot ho condiciona, ja que es tracta de la pedra filosofal de totes les lleis laborals. Si en una empresa el treballador pot ser acomiadat sense cap motiu, amb la compensació econòmica establerta per llei, estem concebent el món laboral com un mocador d’un sol ús: el treballador és un element substituïble, no es potencia que tingui una carrera professional... és un fre per a tota la resta. Nosaltres només demanem que el treballador sigui valorat i que no pugui ser acomiadat sense motiu.
La veritat és que ara l’empresariat té una eina fantàstica, però aquesta concepció del món del treball també està canviant entre els empresaris, i les reunions que hem pogut fer amb la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) i amb l’Associació de la Petita i Mitjana Empresa (PIME) ens mostren que estan més oberts, que estan veient que calen reformes. Però aquest és el punt roent, i no sé si es posaran d’acord. Per nosaltres és fonamental.

Tot i així, des de la comissió negociadora entre les dues formacions polítiques es va avançar que la Llei de llibertats sindicals garantirà la protecció de l’acció sindical. ¿Fins a quin punt aquesta protecció està vinculada a l’aprovació del comiat causal?
La protecció de l’acció sindical serà impossible si mantenim el comiat lliure. N’hem tingut un exemple, que és Electrotècnia. Quan els treballadors es van organitzar per escollir un delegat de personal van ser acomiadades les persones que calia perquè aquella empresa ja no tingués prou empleats per poder fer aquest procés. Ho hem patit. Llavors jo crec que cal repensar el món del treball, i mantenir l’acomiadament lliure no té sentit. El problema és que aquí encara hi ha una cultura heretada de rotació de personal. Canviar aquesta cultura serà complicat, però jo penso que si ens en sortim tot anirà més bé. Les empreses tindran plantilles més estables i els plans de formació tindran més sentit.
És un punt important i jo tinc l’esperança que els que són més refractaris al canvi hi reflexionin. Nosaltres no demanem indemnitzacions més altes per acomiadament, sinó que el treballador sigui acomiadat per una causa objectiva.

La comissió que ha consensuat la nova Llei de llibertats sindicals preveu que el dret de vaga estigui regulat, però alhora evitar les vagues salvatges. ¿Fins a quin punt es pot preveure aquest extrem?
La vaga salvatge potser és més un fet del segle anterior que de l’actual. Ara bé, frenar-les, que no hi hagi mai més una vaga salvatge, és difícil, perquè hi ha situacions que poden provocar-les. Quan l’empresariat es tanca en banda o quan hi ha una situació de crisi tan important que no hi ha sortida és bastant complicat que no es produeixi una vaga així.
De totes formes, des de l’USdA, les vagues salvatges tampoc ens semblen la millor opció. Nos­altres volem una regulació del dret de vaga, que s’estableixin serveis mínims en serveis públics actuals. La legislació actual no té cap sentit, i comporta el perill que en algun moment es pugui produir una conflictivitat tan important que es faci una vaga sense cap tipus de regulació. Nosaltres pensem que la vaga és l’última opció que tenen els treballadors en la defensa dels seus drets. Abans tenim moltes més opcions, i s’ha d’evitar, evidentment, el greuge a la societat, però és la nostra eina fonamental.

La normativa també preveu canvis perquè els convenis col·lectius es puguin fer en igualtat de condicions. ¿Es tracta del pas definitiu per dotar-los d’eficàcia, després que l’última llei s’hagi mostrat inoperativa en aquest àmbit?
Evidentment, amb la llei actual no estem en una posició d’igualtat i per tant no podem asseure’ns a una taula a negociar, per molts condicionants. El primer és l’acomiadament lliure. ¿Qui s’asseu a una taula a enfrontar-se a l’empresari quan sap que té aquest problema al darrere? Segon, que tal com està la llei no s’ha fet eleccions de delegats de personal a cap empresa, per les mateixes raons.
I no hem d’oblidar que en aquest país la cultura sindical és molt jove. N’hi ha molt poca tradició i hem de treballar més per fer entendre que pertànyer a un sindicat és la cosa més normal del món i que no passa res per defensar els teus drets. En els convenis col·lectius encara hi hem de treballar molt, ja que, a més, la llei només reconeix els delegats de personal. Això és un problema, ja que necessites uns recursos. I és un dels punts que sembla que volen canviar.

Des d’ApC van afirmar que la llei protegirà l’acció sindical però no donarà privilegis al sindicalista. ¿Què li sembla?
Des de l’USdA no hem demanat mai privilegis. Només demanem que quan fem la nostra feina no ens posem en perill. I malauradament hem hagut de viure la situació de companys que han perdut la feina per definir-se com a sindicalistes, per intentar parlar amb els companys i organitzar-se. Mai no hem demanat privilegis, simplement poder fer la nostra feina. Si algú entén com un privilegi que puguis tenir una reducció horària, no per anar-te’n a casa teva per fer les teves activitats personals, sinó per poder fer reunions, assistir a taules de negociació o assessorar els teus companys de treball... No crec que això sigui un privilegi. El que no pot ser és la nostra situació actual, que després de la teva jornada habitual de vuit hores en facis vuit més de sindicat, perquè llavors acabes absolutament destrossat.

La normativa també ha d’establir les bases perquè qualsevol empresa del Principat pugui tenir representants sindicals. ¿De quina manera s’ha de regular perquè això sigui possible?
Les estadístiques diuen que més del 90% de les empreses d’aquest país tenen menys de cinc treballadors. Si fas una llei que només doni opció de tenir delegats de personal a les que en tenen més de 20, la gran majoria n’estan excloses. Cal buscar la manera perquè aquests treballadors que estan en petites empreses, però que són la base del país, puguin estar representants i defensar-se.
Si en la nova norma, a més de delegats de personal, hi hagués delegats sindicals podríem treballar perquè hi hagués delegats especialitzats en sectors determinats, i perquè no hi hagués representants fixos en una empresa, sinó un delegat sindical i que les empreses que s’hi volguessin acollir poguessin tenir una persona especialitzada en aquest sector. S’ha de buscar sortides i no deixar la major part dels treballadors d’aquest país, d’entrada, sense opció.

¿Quin paper han tingut els agents socials, i l’USdA en particular, en l’elaboració de l’esborrany?
Es va fer una reunió d’ApC, el PS i els sindicats, i també la van fer amb la patronal. Van exposar com estaven treballant i els objectius. Però, a més, nosaltres sempre els hem mantingut informats. Potser no hi ha hagut un treball directe, però la informació ha fluït.
Sempre ens agradaria poder participar més i tenir més veu, però crec que el treball que han fet ApC i el PS és un canvi important respecte al que havíem pogut fer abans. Crec que hem avançat.