Diari digital d'Andorra Bondia

Mariona González: “DA no vol entendre que part de la seguretat social l’ha de pagar l’Estat”


Escrit per: 
J. R.

La consellera general Mariona González considera que els demòcrates “no volen entendre que una part del que costa la seguretat social l’ha de pagar l’Estat, com passa a tot arreu”.

La parlamentària recorda que no és l’actual Llei de la CASS la que ha generat el dèficit actual en la branca de malaltia, que  “ja existia el 2009, quan superava els 20 milions d’euros”. “Els ciutadans han de ser conscients que el que volen és retallar prestacions i pensions”, afirma.

 ¿Els prolegòmens de la negociació sobre la reforma de la Caixa Andorrana de Seguretat Social no han estat una crònica d’una mort anunciada del pacte?
Ells van deixar clar moltes vegades que la reforma es tiraria endavant hi hagués o no hi hagués pacte, i això és una cosa que no ajuda precisament a tenir confiança. A més, nosaltres ja vam dir que demanàvem que les negociacions fossin discretes, cosa que no ha passat perquè les propostes es van donar a la premsa al mateix temps que a nosaltres. Crec que una veritable voluntat que s’arribés a un pacte d’Estat no en tenien, perquè si no les propostes inicials haurien estat més genèriques.

¿No hauria calgut més esforç per totes dues bandes, en vista que la Llei de la CASS és l’únic tema que s’ha consensuat entre els partits polítics en els últims anys?
És una llei que afecta tota la població i per això nosaltres ja vam dir el 2005 que volíem fer com a Espanya, on hi va haver un pacte sobre les pensions i no es toca res sense que hi hagi un acord de totes les forces polítiques. Pensem que la llei a què vam arribar i està vigent encara és bona i ha estat injustament criticada. Va ser aprovada amb consens i s’hi hauria de tenir una mica més de respecte.

Però des del principi es va criticar la llei des d’un costat i des de l’altre...
Eren petits canvis els que s’havien de fer, com per exemple en la branca de jubilació, perquè cada any l’esperança de vida canvia. I és que la llei no s’havia tocat en quaranta anys, cosa que va ser un error. El que es va acordar en aquest pacte és que això no tornés a passar, i per això estàvem d’acord que la nova llei s’havia d’anar retocant quant a la branca de jubilació.
Quant a la branca de malaltia, s’ha de recordar que quan la llei va entrar en vigor el novembre del 2009 el dèficit ja era de més de 20 milions, o sigui, que no és la nova llei la que ha generat el dèficit, i ara ha crescut sobretot perquè s’ha reduït molt el nombre de treballadors que cotitzen.
Amb el sistema que es va pactar quedava clar que, pel que fa al finançament de la branca de malaltia, una part s’hauria de pagar a través de les cotitzacions i una altra a través dels impostos que cobra el Govern, com passa a tot el món. I aquí és on hi ha la diferència entre nosaltres i DA, perquè entenem que per tenir una seguretat social com cal segurament hi haurà d’haver cada any un dèficit a la branca de malaltia, però no de 40 milions, perquè s’està fent una molt mala gestió a la CASS.

Suposo que el que cal és arribar a un dèficit assumible...
S’ha de fer un estudi sobre el que s’hauria de gastar en sanitat per cada habitant, que hauria de ser com als països veïns. El dèficit assumible serà aquell amb què es pugui tenir una sanitat de qualitat, no el que surti d’una seguretat social privada o sostenible, com diuen els demòcrates. Ells volen una assegurança privada en què només es gasti el que s’ingressa, i aquest no és el nostre model. Per això no ens hem pogut entendre.

Però la CASS no pot fer front a les prestacions socials actuals...
Actualment la CASS no paga cap prestació social, sinó que només les gestiona. En aquest sentit, la branca de prestacions familiars l’està finançant el Govern, igual que passa amb les pensions no contributives.
El problema és que a la branca de malaltia, com que els diferents ministeris de Sanitat no han pres mesures, hi ha hagut abusos, i és això el que s’ha de tallar. Quan es tallin aquests abusos i vegem fins a on ens podem gastar en aquest capítol, es podrà dir si el sistema és sostenible o no.
El que no podem fer és convertir la Seguretat Social en una empresa privada. A tot arreu l’educació i la sanitat es paguen en part amb les aportacions de l’Estat, i això és el que els demòcrates no volen entendre.

Aleshores, ¿quines serien les mesures que prendria el PS per assegurar la viabilitat futura de la Seguretat Social?
S’ha d’acabar amb els abusos i s’han de racionalitzar les despeses. Així, per exemple, ja s’estalviaran quatre milions amb la rebaixa de les tarifes dels professionals i una mica més d’un milió. Quan es faci això i es miri quant ens podem gastar, la Seguretat Social ha de ser viable perquè la Constitució mateix ens diu que l’Estat l’ha de garantir per a tothom. No es pot aplicar la fórmula de tant gasto, tant recullo, perquè les polítiques sanitàries no s’autofinancen enlloc. Fins i tot m’atreveixo a dir que el 20% que es paga vagi només a la branca de jubilació perquè fos més forta i que la branca de malaltia fos coberta per l’Estat, com passa a molts països.

¿Situar-se, com ha fet el PS, fora de les negociacions no deixa un marge més gran perquè DA faci el que vulgui en aquest àmbit?
És que en el document, aprovat per un consell de ministres, ja deixen clar quin és el seu model de seguretat social i l’únic que ens queda és fer esmenes. Ja ho donaven tot fet i no ens deixaven cap opció d’expressar el nostre parer, com per exemple quan es parla d’una llei de finançament de la CASS, que es faria cada any. I el perill d’això és que si es modifiquen les cotitzacions anualment i els preus de compra i venda dels punts es crea una inseguretat jurídica impressionant, tant per als empresaris com per als assalariats, i hi haurà una discrecionalitat total del Govern de torn.

¿Creu que la població és conscient del que està en joc amb la modificació d’aquesta llei?
Crec que no. Els ciutadans haurien de ser conscients del que pot representar convertir la Seguretat Social en una assegurança privada, perquè seran els primers perjudicats. Si es canvia  la relació dels punts, la taxa de substitució que es paga es reduirà i les pensions seran més baixes i les més altes es retallaran.
Per això penso que els ciutadans haurien d’estar més preocupats per aquesta qüestió que, per exemple, pel fet que alguns cònsols es volguessin apujar el sou. El que volen és retallar pensions i prestacions. S’han de fer polítiques actives d’ocupació perquè hi hagi més cotitzants i no fer solament polítiques d’austeritat.

¿Troba a faltar mesures per reactivar l’economia?
Aquest Govern no fa res per reactivar l’economia, cosa que sí que vam fer nosaltres quan vam aprovar algunes mesures urgents. Només parlen de l’obertura econòmica i de més austeritat, però no fan res més. No veuen, per exemple, que els diners que retallaran als funcionaris deixaran de circular. Creiem, a més, que hi ha un laxisme total pel que fa a la posada en marxa dels impostos perquè hi ha uns lobbies que no volen pagar.

Però sembla que ara hi ha una coincidència entre PS i DA sobre el model impositiu final...
Sí, però nosaltres creiem que s’ha d’anar més ràpid en aquest àmbit. No podem tenir confiança política en DA quan està format pels mateixos que ens van tombar el pressupost per interessos partidistes, i van deixar el país sense aquesta important eina. S’ha de recordar que era el 2001 quan s’havia de començar a posar els nous impostos, i aleshores no es va fer. En aquests moments s’han de posar en marxa, encara que possiblement no sigui el millor moment per la greu crisi econòmica que hi ha.

¿Està el PS a favor de l’obertura econòmica tal com s’està plantejant?
Sempre hem estat a favor de l’obertura econòmica, però no es pot dir que serà la panacea perquè els resultats es veuran a llarg termini. Recordem el que va passar amb el sistema bancari, que només hi va haver un banc interessat a venir.  El que han de fer són polítiques actives per reactivar l’economia. Només s’ha de recordar que un grup parlamentari amb 22 consellers generals fins ara no ha fet cap proposició de llei i, pel que fa al Govern, només ha presentat unes quantes modificacions de lleis. Així, s’està demostrant que les majories absolutes tampoc funcionen.

¿Quines iniciatives s’han de prendre per canviar el model econòmic?
Crec que a part de l’obertura econòmica s’han de fer altres coses, com una llei del comerç, un sector que s’ha deixat morir i en què s’ha perdut la diversificació. Però s’ha de tenir clar que el comerç, el turisme i els bancs no poden ser els únics motors econòmics del país.

¿Ha vist un canvi significatiu en la política turística, tot i que s’han incrementat els recursos?
El que veiem és que en una època de recessió s’estan pagant més de 8.000 euros al mes al director d’Andorra Turisme, i total per fer campanyes com aquesta última, que no és res de l’altre món ni res diferent del que es feia fins ara. O sigui, que el fet de destinar més recursos no s’està notant enlloc. A mi personalment l’última campanya no m’agrada perquè s’està donant una imatge de baix cost sense cap mena d’atractiu.

¿Què li ha semblat el debat que s’ha generat sobre el fet que algunes cònsols es volien apujar el sou?
D’una vegada per totes s’ha de fer una llei que fixi els salaris dels càrrecs electes. A més, crec que és una patinada enorme de DA, perquè no era el moment de plantejar un augment d’aquest tipus, quan el cap de Govern surt a la televisió dient que ens hem d’estrènyer el cinturó i s’estan retallant els sous dels funcionaris. De totes maneres, també he de dir que sempre he defensat que hi ha d’haver uns sous dignes per a aquelles persones que es dediquen a la cosa pública perquè hi pugui accedir tothom.

¿Què li sembla el programa per donar feina a uns 160 aturats en tasques a l’administració?
Aquesta va ser una promesa electoralista que va fer el cap de Govern, fent populisme, però de què no es parla enlloc més. La prova és que quan la van anunciar ni tan sols sabien com farien aquest programa, o sigui que és una cosa absolutament improvisada i ara han de córrer. Com que no estan fent res, alguna cosa han d’anunciar. Nosaltres estem a favor de les polítiques actives d’ocupació perquè els que s’acullin a aquest pla estaran de nou a l’atur al cap de sis mesos. Del que es tracta és que totes les persones tinguin uns drets, creant per exemple, una prestació d’atur contributiva, cosa que s’hauria d’haver fet uns anys, i avui dia tindríem una bona guardiola per afrontar aquest problema de l’atur.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic