Martí admet que va cobrar per feines com a arquitecte mentre era cònsol

El cap de Govern, Antoni Martí, va admetre ahir que mentre va ser cònsol major d’Escaldes-Engordany va realitzar una obra com a arquitecte de professió per la qual va rebre evidentment una compensació econòmica, un pagament que, segons recollia ahir un mitjà digital espanyol, estaria reflectit en un informe de PricewaterhouseCoopers (PwC), inclòs en el sumari d’una de les causes vinculades al cas de Banca Privada d’Andorra (BPA). 
No obstant, Martí, que hauria percebut una transferència de 344.673 euros per la construcció de l’edifici Calam –propietat de la família Cierco– l’any 2009, va voler remarcar que no hi hauria cap incompatibilitat per dur a terme aquesta tasca i que només hi havia les normes deontològiques del Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra (COAA), que va complir de forma “escrupolosa”. 
Així, el cap de Govern va assegurar que “tot el que vaig fer és transparent” i que el col·legi professional n’estava al corrent. A més va indicar que “moltes obres ja les tenia d’abans”, però “també vaig renunciar a moltes obres”. En tot cas va deixar clar que té “la consciència extremadament tranquil·la” i que les informacions no el preocupen “gens mica”.
En aquest sentit, Martí, que va afirmar entendre “tots els articles que surten a la nit, els que surten de matinada...”, i que li sembla “molt bé”, va assegurar que la seva única preocupació és “continuar la feina de dedicar hores i hores a Andorra, que és per a això que se’m paga”.
Des del Col·legi Oficial d’Arquitectes, la degana, Zaira Nadal, va explicar que Martí va contactar amb el col·legi quan aquest estava treballant en la modificació de les normes deontològiques (2008) precisament per recollir i precisar tota la qüestió de les incompatibilitats, que es van acabar aprovant el març del 2009, per explicar-los la seva situació i demanar “si estaria complint o no” les disposicions.  En cas que no, va continuar Nadal, l’aleshores cònsol escaldenc es va mostrar “disposat a renunciar a la direcció d’obra” d’aquell projecte, visat el 2008.
Altres arquitectes consultats, però, van destacar que Martí era plenament coneixedor de l’elaboració de les noves normes deontològiques i que per tant, per “una qüestió ètica”, hi “hauria d’haver renunciat abans”.
De fet, el mateix Martí va explicar ahir que quan va ser cap de Govern va “passar a ser arquitecte no exercent, com marca la llei del Govern”.

Per DA no hi ha polèmica
Per Demòcrates per Andorra  no hi ha cap mena de polèmica amb l’actuació de Martí. El secretari d’organització, Esteve Vidal, que es va mostrar “sorprès” que aquest cas “aparegui ara”, va recordar que “tradicionalment els cònsols de tots els colors polítics han compaginat la seva tasca amb les seves feines privades” i que no hi ha cap llei que digui el contrari.
En aquest sentit Vidal, que va incidir que Martí va complir les normes del COAA i que era “una obra ja encarregada i que no en va agafar més de noves”, va admetre que potser en el futur caldrà veure si es fa una llei d’incompatibilitats també per als mandataris parroquials, però va insistir que “no es poden jutjar però actuacions passades”.

Preocupació de l’oposició
Des del Partit Socialdemòcrata (PS), a través d’un comunicat, es va mostrar la “gran preocupació” de la formació per les informacions sobre les activitats de Martí mentre era cònsol, així com per “les importants xifres” percebudes per treballs realitzats com a arquitecte i pagades pels antics màxims accionistes de Banca Privada d’Andorra.
Així mateix, el PS, que avança que “hi ha la previsió de demanar més dades sobre l’assumpte i també explicacions sigui a la mateixa corporació o en seu parlamentària”, incideix en el fet que l’immoble en qüestió “està situat a Escaldes-Engordany i, per tant, part dels permisos per construir-lo van ser atorgats pel mateix Comú escaldenc”.
En la nota, el PS manté que les informacions sobre Martí els generen “importants dubtes i preocupació per les implicacions que pot tenir aquesta actuació tant des del punt de vista ètic com de responsabilitats, així com per si s’ha pogut incomplir l’article 391 del Codi Penal, que es refereix a la intromissió d’interessos privats en la funció pública”.
Per això, ja es treballa en possibles actuacions, com ara la petició dels projectes de construcció i arquitectònics que van ser aprovats per la corporació durant l’etapa de Martí com a cònsol.
Precisament, com es pot veure en el quadre adjunt –recull del que disposen alguns textos sobre incompatibilitats i l’exercici de la tasca pública amb els interessos privats–, l’article del Codi Penal assenyalat per la formació socialdemòcrata estableix una pena d’arrest i la inhabilitació per a càrrec públic per un període de quatre anys per a tota aquella “autoritat o funcionari que, havent d’informar o resoldre, per raó del seu càrrec, en qualsevol classe de contracte, afer, operació o activitat, s’aprofiti d’aquesta circumstància per forçar o facilitar-se qualsevol forma de participació, directa o per persona interposada, en aquests negocis o activitats”.
Finalment, els socialdemòcrates destaquen que aquests fets “també poden contribuir, malauradament, a incrementar la mala publicitat que, en els darrers temps, estan generant les actuacions d’alguns polítics de Demòcrates per Andorra (DA)”. I posen en relleu que “són molts els ciutadans que tenen una important desconfiança en la classe política, situació que fets com els anteriorment comentats no ajuden a millorar”.
“Tot plegat fa pudor.” Així de contundent es va mostrar el conseller general de Socialdemocràcia i Progrés (SDP), Víctor Naudi, a qui precisament el cap de Govern es va referir per restar importància a les informacions aparegudes assegurant que ja ho havia manifestat el parlamentari d’SDP “fa tres o quatre mesos”, que va qualificar els fets de “greus i preocupants”.
I és que per Naudi, que va destacar que “Martí ja ens té acostumats a intentar saltar-se les lleis, com va passar en el cas del ministre Alcobé i la Llei del Govern”, més enllà d’una qüestió d’“ètica, de comportament i d’elegància”, el que és greu del cas és que Martí, com a cònsol i per tant com a màxima autoritat del Comú, “va autoaprovar-se un projecte que ell havia signat”, una situació que “podria estar al límit de la prevaricació”.
El conseller general d’SDP, que va insistir que “una cosa és la legalitat i una altra els principis, l’honor i l’ètica personal”,  va admetre que, a diferència de la Llei de Govern, no hi ha cap llei que estableixi que els cònsols han de tenir dedicació exclusiva, tot i que “per lògica hauria de ser així, i per tant entenc que sent cònsol no podia signar el projecte”.
En aquest sentit, Naudi, que va recordar el canvi de les normes deontològiques del COAA i va reconèixer que amb la modificació “ara no ho podria fer”, va remarcar que contràriament al que dimecres asseguraven la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Trini Marín, i el secretari general de DA, Èric Jover, en referència al cònsol menor en el sentit que Marc Calvet era cònsol els 365 dies de l’any i les 
24 hores del dia, “es veu que en el cas de Martí no era així, com ell mateix ha reconegut”.
Naudi, que va retreure a Martí que “busqui excuses de mal pagador”, “justificant-se en les normes deontològiques”, va considerar l’acció de l’aleshores cònsol d’Escaldes-Engordany “reprovable” i de “mal exemple”, i es va mostrar convençut que l’actitud de Martí fa “anar el Govern i, de retruc el país, pel mal camí”.
A més a més, Naudi, que va qualificar també l’aleshores doble feina de Martí d’“immoral”, va incidir en la possibilitat que al marge del projecte concret recollit en l’informe de PricewaterhouseCoopers, l’excònsol hagués pogut participar també en altres projectes, una opció de la qual “sempre quedarà el dubte”.
D’altra banda, des del Partit Liberal d’Andorra (LdA) es va voler ser prudent davant la confessió de Martí i es va optar per esperar a poder disposar de més informació per poder fer una valoració més acurada.

Definir incompatibilitats
Sigui com sigui, i de la mateixa manera que han evidenciat casos anteriors com el de l’exconsellera taronja Meritxell Mateu o el de l’exministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions Jordi Alcobé, el cas d’Antoni Martí reforça la necessitat de definir millor, també en l’àmbit de les administracions parroquials, les incompatibilitats dels càrrecs públics i de deixar clar què es pot fer i què no.
En aquesta línia, segons van recordar algunes de les fonts consultades, ja hi ha textos legals que recullen qüestions com les incompatibilitats o l’exercici de la tasca pública respecte dels interessos privats, que malgrat que puguin fer més referència als treballadors públics “poden servir” i haurien de “ser referència” per als càrrecs electes.