Martí obre la porta a avançar els comicis però ho dirà a finals de juny

Les eleccions generals es podrien avançar a aquest desembre vinent en funció de la tramitació parlamentària en què es trobin les tres lleis laborals, la de la funció pública, la de transició energètica i la modificació de la Llei qualificada de transferències als comuns, entre d’altres.
Així ho va manifestar ahir el cap de Govern, Antoni Martí, que va admetre “que és possible que pugui avançar les eleccions” en funció de si es poden aprovar o no aquestes lleis. Sigui com sigui, la decisió d’avançar al desembre els comicis o de convocar-los per al març del 2019 s’anunciarà “amb temps suficient perquè els partits es puguin preparar bé”.
En aquest sentit, Martí, que va fer aquestes manifestacions al programa La Rèplica d’Andorra Televisió, va expressar el seu desig de poder celebrar un debat d’orientació política a finals de juny al Consell General, i va assegurar que aquest marc “és un bon lloc” per “potser poder dir quan es faran les eleccions”.
Així mateix, el cap de Govern va remarcar dos altres factors que farien aconsellable un avançament dels comicis. D’una banda, el fet que no hi hagi dos comicis en el mateix any que, per Martí, podria ajudar que “hi hagués més participació” i, de l’altra, que el futur Govern que sortís dels comicis podria elaborar el seu propi pressupost els mesos de gener i febrer.
Amb tot, el cap de Govern,  va insistir en la vinculació de la decisió a la situació parlamentària de les diferents lleis, ja que “no volem renunciar al projecte iniciat el 2011”.
Sobre possibles substituts, Martí va evitar pronunciar-se tot i que va assegurar que, independentment de la persona,  “segur que DA triarà un gran candidat”. I, sense voler entrar en cap dels noms que han sonat un moment o altre per al seu relleu, sí que va deixar clar que el futur cap de Govern “ha de ser una persona que continuï les reformes” i que “no es tanqui perquè no es torni a un proteccionisme”, ja que avui “ja no és temps de proteccionismes”.
Quant al debat d’orientació política, i malgrat que en el darrer va assegurar que “podria ser l’últim” del seu mandat, va defensar l’interès a fer-lo per “ressituar moltes de les coses que se’ns diuen”. En aquesta línia, el cap de Govern, que va remarcar que ha estat una legislatura “complexa” i va augurar que la propera “també ho serà”, va tirar novament de retrovisor i va recordar la situació que hi havia el 2011 quan DA va arribar al Govern i la situació que hi ha avui en dia, i va incidir en aspectes com l’increment d’assalariats, la disminució de persones aturades o l’obertura de nous comerços i negocis.
Amb relació a alguna de les lleis que són a tràmit parlamentari, Martí, que va confirmar la intenció de deixar la política activa un cop acabi la legislatura, va defensar novament el projecte de llei de la funció pública i va assegurar que no suposa cap pas enrere sinó més aviat tot el contrari. Així, i després de destacar algunes de les millores que aporta el text en la situació dels eventuals o en la no exigència d’exclusivitat en determinats casos, Martí va assegurar que els funcionaris “potser no em recordaran com el millor cap de Govern, però aquesta no és una llei de retallades”.
D’altra banda, Martí es va referir també a la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea, i es va mostrar convençut que “serà un gran acord”. En aquest sentit, i malgrat que des de la UE no hi ha hagut cap pronunciament, el cap de Govern va donar de nou  per fet que “s’ha aconseguit una transitòria de 30 anys sobre el tabac” i que el diferencial és “molt alt”. 
Finalment, i en la línia que ja va apuntar el ministre de Finances, Jordi Cinca, dimecres, el cap de Govern va censurar també les paraules del president de Socialdemocràcia i Progrés, Jaume Bartumeu, respecte d’una possible entrada d’Andorra al Fons Monetari Internacional i a les “presses” del Govern per explorar aquesta qüestió, que va vincular a la situació concreta per la qual passa una entitat bancària. 
En aquest sentit, Martí va desvincular també les dues qüestions i va assegurar que no va ser un banc, sinó tots els del sistema que “van dir al Govern que exploréssim aquesta possibilitat”. Així mateix, i amb relació a la quota d’entrada a l’FMI, Martí va avançar que “si costa 150 milions d’euros no s’hi entrarà”.