Diari digital d'Andorra Bondia
El síndic, Vicenç Mateu, en un moment del seu discurs, acompanyat per la subsíndica, el cap de Govern i els presidents de grup.
El síndic, Vicenç Mateu, en un moment del seu discurs, acompanyat per la subsíndica, el cap de Govern i els presidents de grup.

Mateu assimila el procés constituent a la negociació de l’acord d’associació


Escrit per: 
M.S./ Foto: L.M.

El síndic general, Vicenç Mateu, va aprofitar ahir el discurs amb motiu de la recepció oferta per celebrar el 25è aniversari de la Constitució per assimilar el procés constituent i els neguits i incerteses d’aquell moment als que hi poden haver actualment amb la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea.
Així, Mateu, que va fer un breu repàs al procés de modernització de l’estructura institucional del país que acabaria desembocant amb la ratificació de la Constitució el 14 de març de 1993, va destacar que fa 25 anys i ara es “podria notar una resistència raonable a favor d’allò conegut, davant la incertesa del nou escenari i els seus beneficis possibles”. No obstant, i malgrat aquests neguits, el síndic va assegurar que de la mateixa manera que “es fa difícil pensar una Andorra actual alternativa a la Constitució, es fa difícil pensar una Andorra futura alternativa a l’acord d’associació amb la UE”.
Mateu, que va admetre que “en el context d’un món que es transforma ràpidament” el “manteniment de l’statu quo esdevé inevitable”, va advertir, però, que “no tenim a davant un camí fàcil i planer”. En aquest sentit, es va mostrar convençut que “les pràctiques dels qui es creuen més espavilats que la resta no haurien de tenir ja cabuda a Andorra”, i va fer una crida a abandonar “la recerca del guany personal sense mesura que escanya l’altre i compromet els més febles i la col·lectivitat”.
Per tot plegat, el síndic va destacar que igual que ara fa 25 anys el procés actual requereix “la implicació de tot el país”. Una implicació “amb dubtes com aleshores, amb disparitat d’opinions sobretot pel que fa als tempos, però amb un objectiu comú i compartit com és el millor futur per a Andorra”.
Així mateix, i com ja havia fet en anteriors discursos aquesta mateixa legislatura, el síndic va apel·lar a “ser curosos amb les formes” més enllà del fons si realment es vol “avançar plegats”. En aquest sentit, Mateu, que va alertar de la necessitat que la “manca de rigor i anàlisi” que hi ha avui en dia a les xarxes socials no arribi a la política, ja que suposaria “un empobriment del diàleg i la concertació”, va instar els consellers generals a ser “exemplars” pel que fa a “la centralitat de la raó i la paraula”. A més, els va instar també a evitar “caure en batalles i atacs personals” malgrat que puguin portar a “un rèdit electoral a curt termini”, ja que, a la llarga, “no fan sinó debilitar la institució i la política en general”.
Mateu, però, va anar més enllà i, aprofitant que es podria tractar del seu darrer discurs amb motiu del Dia de la Constitució, va recordar la seva etapa com a conseller general a la dècada dels 90 i va assegurar enyorar-se d’una “certa cortesia parlamentària” i una “certa amabilitat” que troba  “a faltar”. En aquesta línia, el síndic va lamentar que avui en dia predomina més la política del “tot val”, “a voltes a la ratlla de l’assetjament”, fet que està tornant l’actual “atmosfera política difícilment respirable”.
Així, Mateu, que en el discurs es va referir també a aspectes com el canvi climàtic i la igualtat entre homes i dones, va fer una crida “al respecte vers les lleis, la justícia i les institucions, sempre, i no només quan ens van a favor”, a la contenció i prudència que “implica tot pacte”, i a la necessitat que la discrepància i la crítica, “tan necessàries i enriquidores quan neixen d’un esperit constructiu” no esdevinguin “soroll i bloqueig quan la finalitat no és una altra que imposar la raó de qui més crida”.
Com és lògic, ni el paralel·lisme entre l’elaboració de la Constitució i l’acord d’associació ni les referències a l’ambient polític van ser vistes de la mateixa manera per les diferents formacions polítiques.
Així, mentre que el president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, acceptava que el procés constituent i la negociació de l’acord d’associació poden ser similars per “la rellevància” i demanava “un esforç” per assolir un consens com el que es va assolir fa 25 anys, el conseller general del Partit Socialdemòcrata i vicepresident del grup mixt, Pere López, trobava “desencertada” la comparació, i retreia al síndic que hagués fet un discurs “més de partit” que no pas institucional. Quant a la reflexió sobre la cortesia i l’ambient parlamentari, López va recordar al síndic que hi ha hagut legislatures amb oposicions més dures que no pas l’actual.
Per la seva part, el president del grup parlamentari liberal, Jordi Gallardo, va assegurar que podria compartir una part de la comparació, tot i que va voler deixar clar que “hi ha una gran diferència entre com es va fer la Constitució i com s’estan portant a terme les negociacions de l’acord d’associació”. En aquest sentit, Gallardo, va destacar que, a diferència del “debat obert i honest” de fa 25 anys, en què “tothom va tenir clar que s’havia de deixar de banda l’interès polític”, en el cas de l’acord d’associació, es tracta “d’una negociació que pilota la majoria, que ho fa amb opacitat i que no se’ns expliquen realment els impactes que tindrà en la societat i l’economia”.
Amb relació al clima parlamentari, el president liberal va admetre que ens trobem davant “una legislatura complicada” tot i que va recordar al síndic que quan realment hi ha hagut interès i ganes de trobar acords i un cert consens “s’han trobat”.
Tampoc el conseller general d’UL-Independents de la Massana i president del grup mixt, Josep Pintat, va considerar que el procés constituent es pugui comparar amb la negociació de l’acord d’associació, ja que aquest darrer “està generant massa incògnites”. En aquest sentit, Pintat es va referir al posicionament de França amb  relació al tema del tabac i va assegurar que quan França “porta   una posició oficial a la taula de la Unió Europea és un gest més greu i més pujat de to que l’avís que va donar Sarkozy al Govern de l’època”.
Pintat també va reconèixer una certa “tensió i crispació” en l’ambient parlamentari, tot i que el va atribuir als fets ocorreguts just a l’inici de la legislatura amb la intervenció de Banca Privada d’Andorra.
Per la seva part, el parlamentari de Socialdemocràcia i Progrés (SDP), Víctor Naudi, va lamentar que el discurs del síndic no fos “el que tocava” tenint en compte la situació i les problemàtiques actuals. Així mateix, Naudi va assegurar que la manca de cortesia parlamentària que trobava a faltar el síndic, “no deixa de ser res més que el fracàs de la política de DA”.
Qui sí que va subscriure les paraules del síndic amb relació a l’absència de cortesia parlamentària va ser la consellera general independent, Sílvia Bonet, que va lamentar aquest fet i va assegurar que mai “he volgut entrar ni entraré en aquest joc”.
També el cap de Govern, Antoni Martí, es va mostrar d’acord amb les manifestacions de Mateu amb relació a les formes parlamentàries i, igual com ja havia fet en alguna ocasió, va reiterar el seu desig que “el proper cap de Govern visqui una situació de més tranquil·litat”.
D’altra banda, abans de la recepció va tenir lloc la tradicional sessió del Consell General del Dia de la Constitució, en la qual les conselleres generals Patrícia Riberaygua i Meritxell Palmitjavila van repassar l’activitat de les delegacions del Consell General a l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia i a l’Assemblea Parlamentària de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE-PA). Després de la sessió, i abans de la recepció del síndic a la nova seu del Consell General, va tenir lloc la tradicional fotografia dels parlamentaris i autoritats a les escales de la Casa de la Vall.
A la recepció del síndic, que va comptar amb la presència de diferents representants del cos diplomàtic acreditat a Andorra, hi van assistir les principals autoritats polítiques i judicials del país, així com nombrosos representants d’entitats i associacions de la societat civil. Precisament, des de l’Associació Protectora d’Animals, Plantes i Medi Ambient (Apapma) es va mostrar, a través de les xarxes socials, el malestar per “no haver estat” convidats a la celebració del 25è aniversari de la Carta Magna. En aquest sentit, i amb ironia, Apapma  lamentava la impossibilitat d’haver pogut celebrar “el compliment de l’article 31 de la Constitució”, el relatiu a l’obligació de l’Estat de “vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals, amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional en l’atmosfera, l’aigua i la terra i de defensar la flora i la fauna autòctones”.

 

Gairebé un miler de persones visiten la Casa de la Vall i el Consell General en les portes obertes

Gairebé un miler de persones es van acostar entre dimarts i ahir a la Casa de la Vall i a la nova seu del Consell General en el marc de la ja tradicional jornada de portes obertes que organitza la cambra parlamentària amb motiu de la commemoració del Dia de la Constitució. Així, el primer dia van participar d’aquesta activitat fins a 212 persones, segons van explicar des del Consell General, mentre que ahir, aprofitant la jornada festiva, es van superar les 700.
Al marge de les visites, al punt del migdia el vestíbul del Consell General es va omplir de gent per veure una actuació de l’Andorra Big Band, dirigida per Jordi Barceló. Una hora més tard, la plaça del Consell General va ser l’escenari de la tradicional audició de sardanes. 
Cal recordar que els més petits ja van poder gaudir, dimarts a la tarda, de l’espectacle de titelles Litus Holmes, detectiu privat, a càrrec d’Olga Armengol, i d’un berenar, mentre que, al vespre, l’Auditori Nacional d’Andorra va acollir el tradicional concert de la Constitució de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA), que enguany no se celebrava al Consell General i es traslladava a Ordino perquè al marge dels 25 anys de la Carta Magna va servir també per commemorar el 25è aniversari de l’ONCA i el mig segle sobre els escenaris dels germans Gerard i Lluís Claret. El concert el va dirigir el  compositor i director Salvador Brotons, que va estrenar Doble concert per a violí, violoncel i orquestra, Op. 144, L’andorrà, obra encarregada per la Fundació ONCA i el Consell General. En la segona part del recital, que va comptar també amb la participació de l’orquestra gironina GIOrquestra, es va interpretar la Simfonia núm. 3 en mi bemoll major, Op. 55, L’heroica, de Ludwig van Beethoven.

mateu
assimila
procés constituent
acord d'associació
negociació

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte