Medi Ambient tindrà el pla per protegir les molleres abans que finalitzi l’any

Andorra té al voltant de 1.750 molleres, que representen l’1,3% del territori del país. Des del 2006 aquest tipus de terreny ja està inventariat per Medi Ambient i es fa el monitoratge d’unes 100 a l’any. Segons va explicar el ministre de Medi Ambient, Francesc Camp, les molleres d’An­dorra tenen “un interès molt gran pel que fa a hàbitats i espècies i hem de tractar de protegir-les”.

Per això estan incloses a la Llei d’hàbitats aquàtics, de manera que s’hagi de fer un estudi d’impacte ambiental abans d’actuar en zones urbanitzables amb molleres.
Les declaracions van tenir lloc a la mollera dels Cortals d’Encamp, molt atractiva perquè combina el pi, amb molses a la base, i el terreny de torbera, que “recorda els ecosistemes atlàntics”, va explicar el biòleg assessor del Govern, Andreu Salvat. Allà també es va anunciar que abans de final d’any es presentarà el pla nacional de conservació de molleres, en el qual treballa el departament de Medi Ambient per protegir aquest tipus de terrenys.
Salvat va explicar que “s’està fent un seguiment anual de molleres en llocs sensibles” i que “enguany també s’està redactant el pla nacional de conservació de molleres, que tractarà tot el volum ingent d’informació de què es disposa per veure quines són les prioritats i quins són els agents socials clau en els quals s’ha d’incidir per garantir l’ecosistema”.
La gran majoria de molleres ja estan catalogades en un inventari amb quatre grups, segons el seu interès mediambiental, fet entre el 2002 i el 2006. De fet, les molleres del parc nacional de Sorteny, 59 en total, ja estan adherides al conveni de la llista internacional Ramsar i s’està treballant per incloure-hi també les 350 de la vall del Madriu-Perafita-Claror, on es troba una gran diversitat d’espècies animals i més de 500 espècies vegetals. Andorra forma part del conveni de Ramsar relatiu a les zones humides des de l’any 2012, que obliga a la designació per part de cada Estat d’un conjunt de molleres per inscriure-les a l’esmentada llista.
Com va explicar el biòleg, “s’han de protegir les molleres més amenaçades”, i les espècies en extinció que s’hi poden trobar, ja que, tot i el menyspreu que es tenia per elles antigament, s’ha observat que són “esponges que retenen l’aigua” i que no només fan que aquesta aigua baixi gradualment, i garanteixen així el cicle hídric en les èpoques de menys pluges, sinó que també eviten els aiguats que es produeixen després de les tempestes. Salvat va afegir que “la salut de les molleres andorranes és bona, pel fet que n’hi hagi tantes”. Tot i així, recorda que algunes dels fons de vall “han desaparegut per l’acció de l’home”, i també “puntualment en algunes zones d’esquí”.

La Querola
Pel que fa a la mollera present a la zona de La Querola, la futura urbanització d’Ordino, el ministre Camp va explicar que “va avançant el projecte, però encara no tenim clar què es farà finalment”. Segons Camp, hi havia diferents opcions, una de les quals preveia la protecció de la mollera per convertir-la en un lloc de visita per a visitants.
Tot i així, Camp va reconèixer que encara no tenen cap informació real de quines són les intencions dels promotors de l’obra. El ministre va insistir que “la mollera encara hi és i quan tinguem clares les intencions dels constructors prendrem les mesures per protegir-la, si és necessari fer-ho, que tampoc no se sap encara”.