Més enllà d’un canvi de nom

La proposició de llei de creació del Grup d’Exsíndics i Ex-consellers Generals (Gesco), entrada a tràmit conjuntament pels tres grups parlamentaris, no només canviarà el nom de l’actual Associació d’Exsíndics i Ex-consellers Generals (Aesco). 
I és que amb aquest text es dona resposta a una de les reclamacions de l’Aesco gairebé des del març del 2003, quan es va constituir, després que un grup d’exparlamentaris recollissin la proposta que els va fer l’aleshores síndic Francesc Areny a la sala dels passos perduts de Casa de la Vall uns mesos abans per tirar endavant un grup d’aquestes característiques, similar als que hi ha en molts països europeus.
“Sempre hem cregut que mereixíem, a causa de les responsabilitats que havíem tingut, un tracte diferent”, explica el president de l’Aesco, Josep Marsal, satisfet perquè amb aquesta llei, que preveu fins i tot que la Gesco pugui fer informes per al Consell General si aquest l’hi demana per bé que no seran vinculants, es fa efectiu “aquest reconeixement”. 
I és que fins ara “tenim la mateixa consideració, per exemple, que una associació que reuneixi els ciclistes del país o els buscadors de bolets”, va destacar Marsal, que va dir que “volíem un reconeixement especial perquè havíem tingut una funció especial”, ja que “si avui els nostres consellers debaten periòdicament al Consell General és perquè nosaltres els vam preparar el terreny”.
Preguntat sobre l’evolució i el canvi de la política, Marsal, que va ser escollit per primera vegada conseller general el desembre del 1967, destaca que “les circumstàncies són diferents i les mentalitats evolucionen”, tot i que sí que té clar que avui en dia “els debats són d’un to més elevat, hi ha una major preparació”.
De fet, recorda que quan va començar “els partits polítics estaven prohibits” i que era amb grups parroquials “com es feien les eleccions”. Tot i això, Marsal, que rememora que “ens reuníem allà on el Càndid Riba guardava el ciment a les nits, d’amagat, i en sortir ens havíem d’espolsar perquè estàvem plens de ciment”, ja tenia clar que calia un partit amb visió nacional. “Vam veure la necessitat de crear una mentalitat nacional, unes solucions nacionals per a uns problemes que també eren nacionals”, i van “crear la Unió Nacional Andorrana (UNA)”.
Una altra diferència: el salari. “Quan vaig començar no hi havia sous, era realment vocació de servei a Andorra”, recorda Marsal, que incideix que “avui cobren dietes, fet que fa que alguns tinguin l’oportunitat de viure raonablement bé”.
Així mateix, qui va ser sub-síndic general durant la legislatura constituent, que considera un “encert” el fet que es limités el nombre de mandats a dos ja que “quan estàs massa temps en un lloc amb poder és difícil que no intentin corrompre’t i és difícil que et resisteixis fins al final”, considera que la professionalització de la política pot tenir també el seu aspecte negatiu.
I és que “quan un és professional de la política i aquesta és el seu mitjà de vida, l’ha de conservar, i per fer-ho ha de convèncer l’elector”, assegura Marsal, que incideix que cal destriar si “el que li promet és una cosa per assegurar que el votaran o és una cosa realment d’interès general”.

Divisió
Marsal, que admet que en les discussions d’abans “potser també hi havia alguna falta de respecte”, lamenta la situació que es dona avui en dia i les dificultats per poder arribar a acords en qüestions cabdals. “Això tan dividit no crec que sigui la mentalitat del nostre país”, assegura Marsal, que recorda que “sempre havíem arribat al consens” i posa la Constitució “com  l’exemple més clar”, tot i que va fer falta grans discussions per arribar-hi. “No teníem tots la mateixa opinió, però després de llargs debats i discussions es va arribar a una posició unificada del Consell General” per negociar amb els dos coprínceps, rememora Marsal, que considera que “ho podrien fer ara també amb Europa”.
I és que, pel president de l’encara Aesco, la negociació de l’acord d’associació amb la UE “és una qüestió que tindrà unes conseqüències enormes per al nostre país i que hauria de ser el resultat d’una voluntat global”.Per això, i tot i assegurar que “no se sent autoritzat a donar consells”, Marsal, que creu que “Europa representarà un canvi molt gran, igual que ho va ser la Constitució al seu moment”, sí que considera que els parlamentaris actuals “haurien de tenir un debat com el de la Constitució i arribar a un front comú”. Com fer-ho? “L’important és que cadascú estigui convençut que l’altre va de bona fe, que no busca beneficis especials, amagats o coses així”, manté Marsal, que insisteix que “quan es té la convicció que en un debat la persona va de bona fe i l’objectiu és el mateix, et pots arribar a entendre”.

Les mateixes funcions
Al marge del reconeixement que suposa la creació de la Gesco, la nova entitat tindrà exactament els mateixos objectius que tenia l’Aesco, que són, com recorda Marsal, la promoció i defensa dels valors democràtics, la defensa de la cultura andorrana i la llengua catalana, els vincles de solidaritat entre els associats, les activitats culturals i socials i l’establiment de vincles amb agrupacions estrangeres del mateix caràcter.
L’Aesco, que als seus inicis superava el centenar de socis i ara està lleugerament per sota, edita un butlletí amb opinions dels seus membres, organitza, en el marc d’un dinar, un parell de conferències a l’any i ret homenatge a un ex-conseller general cada dos anys.