Diari digital d'Andorra Bondia
Més temps per poder demanar una excedència i opció per limitar-la
Més temps per poder demanar una excedència i opció per limitar-la

Més temps per poder demanar una excedència i opció per limitar-la


Escrit per: 
M.S. / Foto: C.G.

L’esborrany de la proposició de llei qualificada de relacions laborals, que el grup parlamentari demòcrata ha lliurat als agents socials, amplia els supòsits en els quals un treballador pot sol·licitar una excedència a l’empresa, tot i que endureix les condicions per poder-la demanar i obre la porta que el temps de l’excedència es pugui limitar.
Així, segons s’estableix en el capítol cinquè de l’esborrany, el relatiu a la suspensió del contracte de treball, i concretament en l’article 38, el treballador que faci més de tres anys que presta servei a l’empresa té dret a “demanar i obtenir” una excedència d’entre tres mesos i un any, com a màxim, i sense percebre el salari, per causa de naixement o adopció d’un fill, per acolliment familiar o per atendre familiars, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, que per accident, malaltia o discapacitat no puguin tenir una vida autònoma o siguin dependents.
Precisament, aquesta darrera possibilitat de sol·licitar una excedència per atendre familiars, que no figura en el Codi de relacions laborals del 2008, és una de les novetats que aporta l’esborrany elaborat pel grup demòcrata, que en canvi allarga un any el termini mínim de prestació de servei a l’empresa per poder demanar una excedència. I és que, amb la legislació vigent, el treballador té dret a una excedència per aquests supòsits després de dos anys de prestar servei a l’empresa.
A més, i això tampoc no figura en la llei vigent, l’esborrany de la llei qualificada de relacions laborals preveu la possibilitat de limitar el temps de l’excedència “per raons justificades de funcionament de l’empresa”.
El que es manté igual que en la llei vigent són els terminis per notificar la petició d’excedència, les condicions per a la reincorporació un cop finalitzada i el fet que el temps que el treballador està en situació d’excedència no computa ni a efectes de les vacances ni de càlcul d’antiguitat a l’empresa.
Igual que en el Codi de relacions laborals del 2008, l’esborrany elaborat pels demòcrates preveu també que, de mutu acord entre les parts, es puguin pactar excedències per altres motius, tot i que la durada i les modalitats de reincorporació també s’hauran de fixar per escrit. En aquest cas el període d’excedència tampoc computarà a efectes de vacances ni d’antiguitat, una qüestió que amb la legislació vigent s’ha de pactar també per escrit en el cas d’excedències per altres motius.

Reclamar indemnitzacions
D’altra banda, la futura legislació iguala els terminis per a la reclamació d’indemnitzacions tant per als treballadors com per als empresaris a 30 dies hàbils a comptar des que l’altra part té coneixement de l’acomiadament, en el cas dels treballadors, o del desistiment, en el cas dels empresaris. 
D’aquesta manera, amb la futura legislació els treballadors veuran rebaixat a la meitat el termini –amb el Codi de relacions laborals vigent són 60 dies– per poder reclamar indemnitzacions per acomiadament no causal i per causes objectives o disciplinàries.

Oblit o omissió?
L’esborrany de la proposició de llei qualificada de relacions laborals del grup demòcrata deixa, ja sigui per voluntat de qui l’ha fet o per un simple error, algunes qüestions obertes a diferents interpretacions.
És el cas de la fórmula utilitzada per calcular el salari per dia a efectes de la compensació econòmica per acomiadament no causal i per causes objectives, de la compensació per pagament del període de preavís i, si és el cas, de la indemnització per acomiadament injustificat, que, en funció de la interpretació que es faci, pot arribar a ser molt lesiu per al treballador.
El Codi de relacions laborals vigent estableix que el salari per dia correspon a l’import que resulta de dividir per trenta el salari fix mensual del darrer mes treballat més la mitjana dels salaris variables dels darrers dotze mesos o, si és el cas, la part corresponent al període menor de temps treballat.
El text proposat pels demòcrates canvia la fórmula de càlcul i estableix que el salari per dia correspon a l’import de dividir per trenta el salari global mitjà mensual dels darrers dotze mesos o, si és el cas, la part corresponent al període menor de temps treballat.
Més enllà d’unificar el salari fix i el variable i fer una mitjana dels darrers dotze mesos, el problema radica en el fet d’haver suprimit, o en tot cas oblidat, la paraula treballat després d’“els darrers dotze mesos”. I és que si es manté la interpretació actual –en el cas del salari variable–, en el sentit de comptabilitzar també dins el salari mitjà els mesos que un assalariat no hagi treballat perquè ha estat de baixa, el cost de l’acomiadament podria arribar fins i tot a ser zero en el cas d’una persona que hagués estat de baixa els dotze mesos previs al seu acomiadament.
Per contra, si la interpretació, malgrat la supressió de la paraula treballats, que es fa és que el salari global ha de ser el corresponent als últims dotze mesos treballats, l’assalariat no en surt tan perjudicat.

excedència
relacions laborals
esborrany
grup demòcrata
limitar-la
temps
salari

Compartir via

Comentaris: 2

Comentaris

les lleis canvien per millor i em sembla perfecte. Que passa si un empresari mor i un treballador en qüestió d'un dia despres de 30 anys de treball es troba al carrer sense feina i sense Indemnització per falta del seu cap?
No a las Comisions dels bancs. No las abusos.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte