Moció del PS per forçar un debat sobre les tarifes dels sociosanitaris

El grup parlamentari socialdemòcrata presentarà avui una moció per tal que la cambra es pronunciï sobre l’increment de les tarifes de les places públiques als centres sociosanitaris. Així ho va anunciar ahir el seu president, Pere López, en el transcurs de la sessió de control a l’executiu, on va demanar al Govern que retirés aquest “injust decret” que s’ha fet “d’esquena a la ciutadania”, ja que ni la Federació de la Gent Gran ni la Federació Andorrana d’Associacions de Persones amb Discapacitat (FAAD) en sabien res, i que “perjudica moltes famílies”.

En aquesta línia va recordar que la tarifa mínima, en mode hoteler, era actualment de 780 euros i que amb el canvi l’usuari en passarà a pagar 1.426, a la vegada que va criticar que l’increment de cost per a l’usuari ve acompanyat d’una rebaixa de l’aportació del Govern i de la part que es fa càrrec la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Des del Govern, la ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, Judith Pallarés, que es va mostrar disposada a comparèixer en comissió parlamentària per explicar i detallar els canvis que s’han fet i respondre als dubtes dels consellers generals, va insistir que l’afectació per a l’usuari “serà minsa” i que el cost global “no canvia”, sinó que s’adapta al nou model d’atenció centrat en la persona.

Així mateix, Pallarés va remarcar que el canvi es fa per motius “jurídics i tècnics” i perquè els preus no estaven adaptats, a la vegada que va recordar que calia fer-ho per actualitzar els convenis amb els prestadors de serveis, així com que la Llei de serveis socials i sociosanitaris del 2014 ja preveia el principi de corresponsabilitat i que per tant les persones “han de contribuir amb el copagament dels preus públics”.

La titular d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, que va avançar que es faran “totes les visites que calgui a les cases pairals” per informar dels canvis, va recordar també que les noves tarifes no afectaran aquelles famílies amb menys recursos, ja que des del Govern es continuarà aportant. I en aquest sentit,  va detallar que l’any passat, i al marge dels 3.120.000 euros que es van destinar per cobrir les places dels centres, es va ajudar fins a 74 usuaris amb una aportació suplementària de 430.000 euros.

Tampoc el cap de Govern, Xavier Espot, es va estar d’entrar al debat en aquesta ocasió, i ho va fer per retreure a López que tingués ja decidit el tema de la moció, en la qual el Govern no pot intervenir, abans d’esperar a la compareixença de la ministra en comissió. A més a més, Espot, que va defensar els “avenços” que ha comportat la Llei de serveis socials i sociosanitaris, fent que el sistema “sigui més protector i més social que molts dels països del nostre entorn”, va retreure a López la defensa del “cafè per a tothom” demanant-li “com pot defensar que una persona amb un patrimoni de 20 milions només pagui 1.000 euros per una plaça que en costa entre 4.000 i 5.000”.

La pròrroga dels lloguers, fins que hi hagi més pisos al mercat

“La pròrroga dels contractes de lloguer és necessària fins que el mercat ofereixi més habitatges a preu assequible”. Així ho va sentenciar ahir el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, que responent a una pregunta del president del grup socialdemòcrata, Pere López, va assegurar que el Govern “no només respecta, sinó que comparteix la preocupació que expressa el raonador per la situació de l’habitatge a Andorra”. Amb tot, i malgrat que se li va demanar en més d’una ocasió, Filloy no va concretar quines accions s’han portat a terme per garantir que la pròrroga dels contractes de lloguer recollida en la darrera Llei de mesures urgents s’està complint, i es va limitar a explicar que des de l’Oficina de l’Habitatge, on també s’han recepcionat queixes de ciutadans, “s’acompanya aquelles persones que poden sentir vulnerats els seus drets”.

Precisament, i a proposta d’alguns dels integrants de la Comissió Nacional d’Habitatge, que celebrarà una nova reunió a final de mes, el ministre va explicar que es farà una campanya a través de les xarxes socials per tal de publicitar la pròrroga dels lloguers prevista en la llei per tal que “propietaris i llogaters coneguin els seus drets”.

D’altra banda, i interpel·lat en relació amb com s’actuarà davant els 6.238 pisos buits que s’han identificat, Filloy, que va avançar que aquesta serà precisament una de les qüestions que s’abordarà en la reunió de la Comissió Nacional d’Habitatge, va incidir en la necessitat de “trobar un marc legal” que permeti al Govern “poder conèixer la situació jurídica d’aquests habitatges” per veure com es pot mirar que entrin al mercat de lloguer.

Riva no aclareix si es tornarà o no a la Biennal

“Seguirem treballant per decidir si hem de ser-hi presents i quins canvis cal implementar perquè el retorn sigui l’esperat”. D’aquesta manera la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, responia a una interpel·lació de la consellera general socialdemòcrata Susanna Vela en relació amb el retorn d’Andorra a la Biennal de Venècia. 

Riva, que va assegurar que la posició del Govern “és donar suport al teixit artístic del país i que aquest projecte no es redueix únicament a la Biennal”, va recordar que després de cinc participacions el nombre d’artistes que es presentaven per optar al certamen va anar baixant progressivament i que, ja abans de la pandèmia, es va decidir, en el marc del projecte del Llibre Blanc de la cultura, obrir un període de reflexió per avaluar si es continuava amb el projecte. 

La ministra, que també va evitar respondre la pregunta sobre quins certàmens s’estaven avaluant per tal de poder projectar els artistes del país, va retreure a Vela que des de la seva formació s’hagués precisament qüestionat la darrera participació a la Biennal posant en dubte el cost del projecte. Vela, que va dir a Riva que en tot cas era ella qui tenia la Biennal “sota sospita”, va recordar que es va qüestionar no el cost en si, sinó la desproporció d’algunes despeses.