Naudi proposa establir per llei un referèndum sobre l’acord d’associació

El conseller general d’Unió Laurediana-Independents de la Massana (UL-ILM) Carles Naudi d’Areny-Plandolit vol que la celebració d’un referèndum per aprovar l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE) estigui recollit en una llei. És per això que ha introduït l’organització d’aquesta consulta a través d’una esmena al projecte de llei d’acció exterior i del cos diplomàtic. Naudi remarca que en el text es constata que la intenció de DA és “tirar pel dret” i començar amb el desplegament normatiu de l’acord quan aquest encara s’està negociant. 

Per aquest motiu veu la necessitat de fixar en una llei que l’acord ha de ser sotmès a un referèndum i no només limitar-se a recollir-lo en un programa electoral. Pel conseller, l’aprovació o no d’aquesta esmena “deixarà clara la posició de cadascun dels consellers generals i grups parlamentaris, ja que és el primer cop que s’introdueix la necessitat de referèndum sobre l’acord d’associació en una llei”.

Per altra banda, s’esmena l’article referent al director general del servei d’Acció Exterior. En primer lloc, i amb l’objectiu de “deixar d’engreixar la despesa pública amb més càrrecs”, es proposa que la figura del director es crearà en cas de no tenir un secretari d’Estat. Tot i així, si és necessari disposar d’un director, es planteja reduir l’experiència que aquest ha de tenir de 18 a 15 anys. Això ha de permetre que més funcionaris hi puguin tenir accés. Naudi remarca que tal com està redactat l’article, es crea un “club per a pocs escollits”, ja que les persones que podrien ocupar aquest càrrec “es poden comptar amb els dits d’una mà, i encara sobren molts dits”. El mateix canvi es proposa introduir amb la figura de l’introductor d’ambaixadors i el director dels departaments del ministeri d’Afers Exteriors (en aquest cas s’estableix una experiència de 10 anys).

A banda, el parlamentari d’UL-ILM ha presentat una esmena amb la qual s’estableix que el director general haurà d’elaborar anualment un informe d’acció exterior en el qual s’han de recollir aspectes com les actuacions realitzades, les fites assolides, l’assignació dels recursos que han estat necessaris, el detall de les missions que depenen del servei, els canvis legislatius que cal dur a terme per al compliment dels tractats internacionals, dels nous tractats que convindria signar i un resum de les representacions de l’Estat en les quals no participa el Govern ni el servei d’Acció Exterior.

Aquesta eina permetria actuar en una línia coherent en els diferents organismes de cara a buscar aliances internacionals. Així, Naudi recorda que avui no s’informa de les votacions d’Andorra a l’ONU a les persones que van a la UIP o l’OSCE, per exemple.

A l’últim, Naudi presenta una esmena per incorporar a la llei els preceptes constitucionals en matèria de participació dels coprínceps en els tractats internacionals per deixar clar que el ministeri no és l’únic actor en matèria de política exterior. A més, s’introdueix un text per garantir la participació i la independència del Consell General i el Consell Superior de la Justícia en les organitzacions internacionals en què participen.

Naudi va destacar la necessitat que, sobretot tenint en compte la negociació amb la UE, Andorra tingui “els millors professionals i tècnics”. Aquest principi, però, “xoca” amb el projecte de llei de DA, que “sembla perseguir altres objectius”, sobretot amb relació als càrrecs i la jerarquia. Naudi també va assenyalar la pressa dels demòcrates d’aprovar la llei a les acaballes de la legislatura, que dona preferència als funcionaris que ja són part del cos d’Exteriors.