No de la majoria al text sobre l’FRJ perquè “posa en risc les pensions”

Els tres grups parlamentaris que donen suport al Govern van rebutjar ahir la presa en consideració de la proposició de llei del Partit Socialdemòcrata per modificar la Llei del Fons de Reserva de Jubilació (FRJ) per tal de poder invertir fins a un 10% de la seva cartera en immobles en considerar que es podia “posar en risc el sistema de pensions”.
Tot i la coincidència en l’advertència del risc que suposaria invertir uns 130 milions d’euros en el mercat immobiliari per la concentració en un sol sector i per les dificultats d’obtenir liquiditat de la inversió en cas de necessitat, el més dur va ser el president del grup parlamentari liberal, Carles Enseñat, que més enllà de qualificar de “nyap” el text dels socialdemòcrates, va assegurar que “és una mala solució al problema de l’accés a l’habitatge que a més a més posa en perill el sistema de pensions”. En aquesta línia, Enseñat, que va garantir que “DA votarà ara i sempre en contra de posar en perill el fons de jubilació”, va demanar als socialdemòcrates “més responsabilitat” i els va recordar les mesures anunciades dimecres pel titular d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, entre les quals la creació de l’Institut d’habitatge d’on derivarà “un fons publicoprivat on sí que tindrà cabuda l’FRJ”.
La presidenta suplent del grup socialdemòcrata, Rosa Gili, que va defensar el text recordant el doble objectiu de diversificació de les inversions de l’FRJ i d’oferir una solució efectiva a la problemàtica de l’habitatge, va carregar contra el “criteri fluix” i “sense esperit constructiu” de l’executiu, basat, a més a més, en una “nota interna de l’FRJ feta per uns tècnics que porten la gorra de la borsa”, i va retreure a la majoria que busqués excuses, ja que si no s’acceptava la proposició de llei era únicament perquè “ve del PS”.
Aquest fet va generar un dur intercanvi d’acusacions entre Gili i els presidents dels grups parlamentaris que donen suport a l’executiu així com amb el titular de Finances, Eric Jover, que va assegurar que el Govern va estudiar el text amb la voluntat de poder emetre un criteri favorable, fet que no va ser possible perquè “la llei té unes mancances insuperables”.
Gili, que va insistir que l’única motivació per refusar la proposta era perquè venia de l’oposició, va recordar que la problemàtica de l’habitatge “no neix ara” i fins i tot va arribar a posar en dubte la voluntat de l’executiu i de la majoria parlamentària de voler fer-hi front. En aquesta línia, la parlamentària socialdemòcrata va criticar “els anuncis” del ministre Filloy de dimecres assegurant que es tracta de mesures “poc treballades i improvisades” i remarcant que més “enllà de fum” avui dia “no hi ha cap text”.
També es va sumar a les crítiques a les mesures plantejades per l’executiu el conseller general de Terceravia Joan Carles Camp que les va qualificar de “populistes”. El parlamentari, que va justificar el vot favorable a la proposició de llei argumentant que en el tema de l’habitatge no es pot perdre més temps i que el text de PS dona l’oportunitat als grups “d’esmenar i fer les seves propostes” i si cal “es pot girar com un mitjó”, va lamentar que les mesures “encara refreden més l’inversor”, ja que “creen inseguretat jurídica i va insistir en la necessitat de planificació”.
Des del grup liberal i del de Ciutadans Compromesos, Ferran Costa i Carles Naudi d’Areny-Plandolit, van coincidir a remarcar que “no és cert que es rebutgi la proposta per ser del PS”. Naudi, que fins i tot va dir que era “una iniciativa lloable”, va recordar que l’objectiu de l’FRJ “és, com diu el seu nom, garantir les pensions”, i Costa va recordar que “no hi ha una única solució”.

Pintat planteja la necessitat d’una sessió monogràfica per debatre el model econòmic

El president del grup parlamentari de Terceravia, Josep Pintat, va aprofitar el debat de presa en consideració de la proposició de llei per modificar la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal per plantejar la necessitat de celebrar una sessió monogràfica per “conèixer les propostes de model econòmic”. I és que per Pintat establir per llei el dèficit zero, tal com planteja la proposició de Terceravia, que només va rebre el suport dels parlamentaris del PS, hauria estat “el principi per fixar unes bases sòlides de creixement sostenible”. En aquest sentit, el líder de Terceravia va mostrar la preocupació de la formació per la fragilitat dels sectors que conformen el PIB i pel fet que l’economia va cap a una fase de recessió o de fre en el creixement, així com per l’increment del deute del Go-vern, 922 milions a 30 de juny, el fet que ja s’ha desplegat el nou model impositiu i que malgrat l’augment dels ingressos no es cobreixen les despeses necessàries i també per les reformes encara pendents i tot el que comportarà l’acord d’associació amb la Unió Europea. Per tot plegat, Pintat, que va recordar també les recomanacions del Tribunal de Comptes en el sentit de mirar d’ajustar el pressupostat als comptes públics al liquidat, va incidir en la necessitat de fixar quin nivell de despesa es vol i com es finança.
Des dels grups que donen suport al Govern, i seguint el ja expressat per aquest en el seu criteri sobre la proposició de llei, es va destacar que es tracta d’un text innecessari, ja que l’objectiu que persegueix s’està assolint amb la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, a la vegada que hi ha el “compromís ferm” del Govern de no generar dèficits. En aquesta línia, el president del grup de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, va recordar que “una cosa és el pressupostat i l’altra el que s’ha gastat”, mentre el ministre de Finances, Eric Jover, va assegurar que haver de pressupostar dèficit zero suposaria “haver de reduir partides per un import de més de 20 milions”.
El debat va tornar a generar un “agre” intercanvi d’acusacions entre el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, i el del grup liberal, Ferran Costa, a qui el primer va retreure el canvi de posicionament en “només cinc mesos” i que fins i tot defensés l’executiu demòcrata anterior quan estant a l’oposició el criticava durament.