Diari digital d'Andorra Bondia

“No hi ha cap lloc al món on s’hagi fet reviure un barri d’un dia per l’altre”


Escrit per: 
Marià Miño


Els cònsols d’Escaldes-Engordany, Antoni Martí i Montserrat Capdevila, repassen la tasca feta en aquesta primera meitat del mandat i els projectes que queden pendents de portar a terme de cara als dos anys vinents.

 En aquest sentit, Martí assegura que ha complert, o que està en vies de fer-ho, el 80 per cent del programa electoral i es mostra convençut que al final del mandat la corporació estarà per sota del nivell màxim d’endeutament.

Durant aquests dos anys, ¿què s’ha complert i què s’ha deixat per fer a Escaldes-Engordany?
Antoni Martí: Abans de parlar dels dos anys, parlaré dels últims sis anys. A Escaldes-Engordany s’ha invertit, en inversions reals, 60 milions d’euros. El límit d’endeutament era de 37 milions i el deute era també de 37 milions. Havent invertit 60 milions, al tancament d’aquest any, ens situarem en un límit d’endeutament que arribarà a 46 milions d’euros, i en canvi l’endeutament serà tan sols de dos milions més respecte del que vam heretar, uns 39 milions. Això ens permet veure que s’ha fet grans inversions però sempre s’ha tingut la cautela de complir les lleis. Ara, més que fa sis anys, tenim un marge per anar invertint.
A hores d’ara, fent un repàs de les promeses electorals que vam contraure amb els ciutadans, el 80% del nostre programa electoral al cap de dos anys s’ha realitzat o està en vies de realitzar-se. Les dues promeses que segurament no podrem complir, i tot dependrà dels ingressos per a l’any que ve, serà l’ampliació de l’Escola Bressol que vam dir que faríem i la casa de colònies d’Engolasters, que segurament haurem d’ajornar.
Però a part d’aquest 80 per cent que hem complert, hem fet altres coses que no eren en el programa electoral, com ara construir l’edifici del roc del Metge, un edifici molt emblemàtic que ha de servir per afavorir el sector de la part alta i que estic convençut que serà un altre dels referents de la parròquia. De fet, actualment hi ha indicis molt forts sobre la part alta, ja que en els dos últims mesos han obert sis botigues. 
De cara al proper exercici s’ha parlat d’un exercici deficitari. ¿Com deixarà això la capacitat d’endeutament?
A. M.: Hem fet números i a finals de mandat estarem clarament per sota del nivell d’endeutament. Jo crec que som l’únic comú que ha fet una simulació no només per al 2010, sinó per al 2011.


¿I de quin nivell estaríem parlant? ¿Quant per sota del limit?

A. M.: Pensem que l’any que ve estarem 5 o 6 milions per sota del límit d’endeutament.

¿I de cara al final de mandat?
Montserrat Capdevila: Tot dependrà dels ingressos que tinguem el 2011, perquè la simulació que hem fet és molt prudent, sobretot pel que fa a ingressos de la construcció i de l’impost de l’ITP. Si tot això es reanima, la previsió serà molt més bona. Acabant la inversió de l’avinguda Carlemany, participant en el 25% en l’ampliació de Caldea, tenint en compte el projecte de la part alta i tot un conjunt d’inversions anuals, que pugen a uns 550.000 euros i que es van repetint cada any, i tenint en compte uns ingressos molt prudents, ens mantenim per sota del límit d’endeutament.
A. M.: Si el 2010, amb aquesta prudència, resulta que hi ha més ingressos dels esperats, és molt possible que puguem complir el 100% del programa electoral. També hi ha la responsabilitat de deixar al proper cònsol un marge perquè pugui continuar fent inversions.
M. C.: També cal tenir en compte que nosaltres, amb els ingressos de funcionament, cobrim la despesa de funcionament, i aquest equilibri és molt important.

Pel que fa a la racionalització de les despeses, un dels punts que s’ha canviat en aquest exercici ha estat el sistema de GAdA i els triennis, una decisió que ha causat un cert neguit entre el personal.
A. M.: Els funcionaris del Comú el que han d’entendre és que no volem una guerra oberta entre el sector privat i el sector públic. Nosaltres aquesta crisi la superarem entre el sector privat i el públic, però no hi ha cap classe de polèmica. La corporació d’Escaldes, tot i haver retallat algunes prestacions, continua estant a la part més alta de tots els comuns pel que fa a la gestió de l’acompliment. Per tant, si hi hagués crítiques al Comú dels funcionaris en aquest sentit crec que serien completament injustes.
El que és clar és que el sector privat i el sector públic hi haurà un moment en què hauran de tenir les mateixes prestacions o similars, i a poc a poc anirem tendint cap això. Cal tenir en compte que hi ha comuns que no tenen triennis i empreses privades que no tenen ni gestió de l’acompliment ni triennis.
M. C.: Cal dir que, econòmicament, estem parlant d’imports molt baixos, gairebé insignificants. El que passa és que amb aquestes mesures s’està frenant un creixement que a la llarga podria ser molt important. I els funcionaris que s’hagin molestat a fer el càlcul s’adonaran que, per exemple, pel que fa als triennis estem parlant de 20 o 30 euros. La persona que s’ha posat a analitzar-ho s’ha adonat que és insignificant.

Una altra qüestió que ha provocat algunes queixes ha estat la reducció de l’hora gratuïta als aparcaments comunals a mitja hora.
A. M.: Això ja es va aplicar per la Puríssima i no hi ha hagut ni una sola queixa de turistes, perquè els pàrquings d’Andorra continuen sent els més barats d’Europa. I lamento que les úniques queixes, que han estat molt puntuals, hagin estat dels residents d’Escaldes-Engordany. Això representa 600.000 euros més a l’any, que estan destinats a fer més inversions per continuar ajudant el sector turístic.
M. C.: De totes maneres, per als residents que aparquen habitualment a la parròquia hi ha molts tipus d’abonaments, i els preus no han variat.
A. M.: D’altra banda, penso que el Comú d’Andorra la Vella prendrà la mateixa iniciativa ben aviat, segons el que ens va comentar la cònsol, perquè es pot suportar perfectament.

¿Això pot marcar una tendència i que passi a suprimir-se també la mitja hora restant?
A. M.: És una tendència que no té continuïtat. Almenys a l’equip comunal mai no hem pensat de deixar-la a zero.

Parlant de la relació amb el Comú d’Andorra la Vella, ¿què s’ha fet pel que fa a la mancomunació de serveis i cap a on es vol anar?
A. M.: És una política que la corporació d’Escaldes-Engordany ha volgut fer perquè està basada en el sentit comú. Cal canviar les mentalitats i fer un consorci metropolità d’Andorra. Aquí tot està obert. Nosaltres no ho podrem fer tot, però sí que hem marcat el camí. I aquest camí, que era difícil de començar, crec que no s’aturarà, perquè servirà per racionalitzar les coses. I per aquí hauran d’anar també Encamp i Canillo, d’una banda, i la Massana i Ordino de l’altra.

Pel que fa a la política d’inversions, una de les crítiques que ha fet l’oposició ha estat que durant aquests sis anys pràcticament no s’ha fet inversió a la part alta.
A. M.: Jo aquesta afirmació no la comparteixo. Si d’aquí a poc començarà, per exemple, un pàrquing a la part alta, el més gran que tindrà Escaldes-Engordany, això és fruit d’una negociació que va durar més de tres anys i perquè nosaltres ho volíem. I això es farà i tornarà a canviar la part alta. Allò no es podia haver començat perquè era un conveni entre el Comú i un privat i també estàvem en moratòria. Començar a negociar amb l’hotel Casino per fer un aparcament no es fa d’un dia per l’altre, perquè els projectes han d’arribar quan han d’arribar. Abans hi ha tota una sèrie de convenis i coses que s’han fet amb una idea de projecte global per a la part alta. La veritat és que els comerciants de la part alta veuen que el Comú està al costat d’ells i que fa el que és necessari.
M. C.: Fa poc m’explicaven comerciants de la part alta que des que s’han fet les obres estan treballant més que abans, malgrat l’època de crisi.
A. M.: A mi em diuen que s’ha notat que la gent va pujar més per l’últim pont. Cal tenir en compte que en els dos últims mesos han obert sis negocis i hi ha persones que estan disposades a refer els seus edificis. Per tant, sembla que hi ha una bona sinergia entre els diners que ha destinat el Comú i la reacció positiva.
D’altra banda, cal dir que no tot s’acaba a la part alta, sinó que també estem molt pendents del Pessebre o de Fiter i Rossell. Nos­altres hem abaixat l’impost d’higiene i enllumenat d’aquell sector. Hem tornat a requalificar els carrers. Això feia anys que no es feia. A més, llançarem un pla director de barri.
M. C.: I també cal tenir en compte que durant aquest temps s’ha embellit la plaça de l’església i el tram a partir de Ciutat de Sabadell, l’avinguda del Pont de la Tosca, que també s’ha refet, i el centre d’art, que vam inaugurar en l’antic mandat. I la sala d’exposicions, on contínuament fem exposicions de renom.

¿I tot això, sumat als projectes que hi ha previstos, servirà per capgirar la situació comercial de la zona?
A. M.: Jo n’estic segur. Tardarem el que tardarem, però és un projecte constant en què nosaltres som els primers que posem il·lusió. I jo crec que ja hi comença a haver una il·lusió entre molts propietaris que volen condicionar les façanes i hi ha tot un moviment que és latent perquè s’ha creat la conjuntura adequada. No hi haurà un abans i un després, sinó que hi ha hagut una línia mestra. Però no hi ha cap lloc al món on s’hagi fet reviure un barri d’un dia per l’altre, i qui digui el contrari fa demagògia i populisme.

Expliqui’ns una mica en què consistirà aquest projecte emblemàtic del Roc del Metge.
A. M.: El Roc del Metge és un edifici que sobrevolarà la carretera i serà un edifici extremament emblemàtic, situat a la part alta de la part alta. Serà un edifici molt modern i a l’escala d’Escaldes-Engordany, perquè sabem que podem gastar, com a màxim, 2,3 milions d’euros. I allà hi posarem o el museu de l’aigua o el museu d’interpretació de la vall del Madriu. A més, és un projecte que neix a partir d’un conjunt d’idees que van sorgir de la participació ciutadana, ja que moltes coses són de saber escoltar.

Si no hi ha canvis en l’últim any de mandat, finalment preveuen fer només una tercera part de la remodelació de la plaça Coprínceps. ¿Fins a quin punt ha influït la crisi en aquesta decisió?
A. M.: El fet és que hem hagut de triar. Nosaltres hem fet un pressupost realista, extremament prudent. Si les coses van bé, ja ho veurem, però a hores d’ara nosaltres hem de deslliurar 2,3 milions d’euros per fer aquest edifici, i per tant no diem que no el farem, però la prioritat és fer l’edifici del Roc del Metge, que també suposarà sinergies positives per a la plaça Coprínceps i per a la part baixa. Per tant, és una opció. Tot i així, pensem fer canvis i posar-hi una font espectacular, perquè Escaldes és la parròquia de l’aigua.

¿Un altre gran projecte de la parròquia, l’ampliació de Caldea, com està?
M. C.: Estem pendents de fer una assemblea general amb tots els accionistes per veure com es finança l’ampliació, si amb préstecs o amb una ampliació de capital. Això se celebrarà a principis d’any. El projecte executiu ha d’estar acabat el 31 de desembre; és a dir, que l’obra es podria licitar al febrer o al març per tenir el projecte acabat en uns dos anys.

Finalment, el Govern ha començat a fer accions conjuntes amb els comuns. ¿S’ha vist avenços en aquest sentit? ¿Cap a on cal anar en aquesta qüestió?
A. M.: Crec que la burocràcia en aquest país ens està matant. Fem moltes reunions i potser que comencem a prendre decisions. Crec que tot es pot parlar a la taula de turisme, però els grans temes d’Estat, a veure si s’afronten. Aquí hi ha duplicitat de competències i cal aclarir-ho. El sistema de transferències és injust. Estava molt bé fa catorze anys però avui no és realista. Els diners han d’anar on hi ha un interès d’Estat.
Tot això ho hem de plantejar i ja vam dir al cap de Govern que a Escaldes hi serem amb una posició nacionalista, i si hem de fer algun sacrifici des d’Escaldes el farem si és beneficiós per a Andorra. A mi no em satisfà gens ni mica que hi hagi parròquies sobreendeutades, perquè també formen part del meu Estat.

“En aquests moments, a Escaldes no se’ns demana convertir l’avinguda Carlemany per a vianants”

¿Com veu la possible conversió de l’avinguda Carlemany per a vianants? ¿Pot ser una realitat en un futur pròxim?
Antoni Martí: El Comú ni està tancat que es pugui fer ni està decidit a fer-ho. Sí que té l’obligació d’escoltar tots els comerciants. La decisió ha de ser pactada. Això vol dir pactar tant amb la persona que està en un comerç de 50 metres quadrats a la part alta com amb la persona que està en un sector molt més bo en una superfície de 2.000 metres quadrats. En aquests moments, això a Escaldes-Engordany no se’ns demana. Si tots aquests comerciants estan d’acord el que no farem des del Comú és anar-hi en contra, però si per afavorir un sector n’hem de malmetre altres aplicarem la política de l’equilibri.
Així li vam explicar a la Cambra de Comerç;  nosaltres no ens neguem a res, però també cal que la gran majoria dels comerciants hi estiguin d’acord i no només uns pocs. Però pensa que nosaltres no tenim pressió. Al contrari. En un moment donat vam tancar, i els mateixos comerciants ens van dir de deixar-ho de fer. I també cal veure que Escaldes-Engordany té voravies de 3,5 metres i els comerciants s’hi troben molt còmodes. El que no farem és un tancament que només beneficiï a quatre.

¿Des de la part alta han rebut demandes?
A. M.: No hem rebut aquest neguit ni de la part alta ni de la part baixa. Almenys que a mi m’hagi arribat. El que no farem tampoc és prendre decisions que no admetin sectors que en poden sortir perjudicats. És una qüestió de consensuar les coses. En tot cas, reitero que volem la unitat dels comerciants dels comerciants d’Escaldes-Engordany. La Cambra de Comerç és un instrument interessant, però nosaltres també tenim la sort de parlar dia a dia amb els comerciants. I de moment, com que no se’ns ha expressat aquesta inquietud, estem a l’espera. Crec que aquesta és una qüestió de la qual es parla molt i nosaltres, que estem a primera línia amb els comerciants, d’això no se’ns parla. No ens ho demanen. A més, cal tenir en compte que quan vam tancar els carrers, els comerciants de la parròquia ens deien que els anava millor que no estiguessin tancats, fins i tot els de la part baixa.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte