Nomen insisteix amb el 15% d’IVA
Andorra Sobirana adverteix que l'acord d'associació amb la Unió Europa inclou la fiscalitat indirecta i que ll'executiu l'ha negociat sobre premisses "errònies".
A Eusebi Nomen no li importa quedar-se sol davant del món. De fet, es diria que li agrada, la imatge aquesta del llop solitari, o del conductor que se sorprèn perquè a la carretera tothom circula contra direcció. Menys ell, és clar. Per això, i després dels moments de tensió a què vam assistir al debat de dilluns, el cap de llista d’Andorra Sobirana va canviar sobre la marxa l’ordre del dia de l’acte de campanya d’ahir i va insistir en dos dels seus mantres preferits. Els ha explicat una i mil vegades, però no es cansa de repetir-los amb la cadència professoral de El libro gordo de Petete.
El primer de tots, l’IVA del 15% que comportarà, augura, l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE). Segons Nomen, tots els acords d’associació firmats amb països de l’Europa continental incorporen un IVA mínim del 15%: "Absolutament tots: Bòsnia, del 17%; Geòrgia, Kosovo i Macedònia, el 18%, Albània, Moldàvia, Sèrbia i Ucraïna, del 20%, i Montenegro, del 21%”. I això és així, insisteix, perquè l’acord d’associació comporta la incorporació de tot el cabal comunitari, inclosa la directiva que obliga a un IVA mínim del 15%: “un mercat únic comporta una regulació única. I no ho dic jo, sinó el comissari Mimica”.
Però és que a més, Nomen se’n feia ahir creus que el cap de llista de Demòcrates, Xavier Espot, posés Liechtenstein com a exemple que és possible negociar un IVA inferior al 15%: “És que Liechtenstein, senyor Espot, no té un acord d’associació amb la UE, sinó que pertany a l’Espai Econòmic Europeu (EEE). I no és precisament el mateix. De fet, l’EEE no és una unió duanera. Qui té una unió duanera amb Liechtenstein és Suïssa, no la UE”. Conclusió: “El Govern parteix de la premissa errònia que podrà negociar un IVA inferior al 15% perquè Liechtenstein té un acord d’associació i se li permet un IVA del 7,7% –i no del 8%, com diu Espot. Simplement, no és cert”.
Tampoc ho és, remata Nomen, que l’acord d’associació exclogui la fiscalitat, com sostenen, diu, els altres sis candidats: “Exclou la directa, és clar que sí, però no la indirecta, que són l’IVA i els impostos especials. Per això el Govern i Espot diuen que s’està negociant una suposada moratòria de 30 anys sobre el tabac: perquè la fiscalitat indirecta sí que està prevista a l’acord d’associació”.
Fins aquí, el que Andorra Sobirana no vol. Però, què proposa a canvi? Bàsicament, esperar. Esperar que Gran Bretanya culmini amb èxit el Brexit –i perdonin la rima– i se’n surti amb el tractat de lliure comerç i lliure circulació de serveis i mercaderies –però no de persones– que ambiciona. Més o menys, la quadratura del cercle. Però Nomen la veu possible. Deu ser l’únic, amb Theresa May: “Després del Regne Unit s’hi sumaran Dinamarca, Hongria i Bulgària. Deixem que passi la llevaneu i netegi la carretera, i agafem després aquest camí, molt més adequat a les nostres necessitats que no l’acord d’associació, model avui obsolet”.