Nova pròrroga dels lloguers i un nou protocol per als desnonaments

El consell de ministres ha aprovat el projecte de llei de mesures de protecció, d’estímul del mercat i de governança en l’àmbit de l’habitatge que novament inclou una pròrroga forçosa dels contractes de lloguer que vencin durant el 2023. Tal com ja havia avançat el cap de Govern durant el debat d’orientació política, a més, l’actualització de la renda no es podrà fer aplicant la totalitat de l’IPC, sinó que queda lligada a l’índex de revalorització dels salaris que aprovarà el mateix Govern. I com a novetat destacada, el text preveu la creació d’un protocol d’actuació coordinada entre Afers Socials i la Batllia per als casos de desnonaments.

Segons ha explicat el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, el projecte de llei segueix tres eixos fonamentals: la protecció de les persones i de les famílies, l’estímul del mercat i la governança.

Pel que fa al primer punt, es preveu, com els anys anteriors, una pròrroga automàtica d’un any per als contractes que expiren durant el 2023 i en qualsevol cas, l’actualització de l’import que paga l’inquilí tan sols es podrà fer de manera equivalent a l’índex de revalorització que aprovi el Govern per als salaris. En aquest sentit, encara no s’ha detallat de quin percentatge es tractarà, ja que hi ha pendent una negociació amb la patronal i els sindicats per intentar assolir un acord. Com fins ara, aquells contractes que ja es van prorrogar el 2019 i el 2020, podran quedar fora de la pròrroga acordada si arrendador i arrendatari acorden la realització d’un nou contracte que ha de tenir una durada mínima de 5 anys i com a molt pot incloure una actualització de la renda del 10%. Així, en cas que no hi hagi acord, el lloguer s’haurà de prorrogar un any més.

En aquest mateix àmbit de protecció de les persones, Filloy ha anunciat que el text preveu que en el termini d’un any des de l’entrada en vigor de la llei, el Govern haurà d’elaborar un protocol d’actuació en matèria de protecció de les persones que es vegin afectades per un desnonament dictat per la Batllia. “Ha d’evitar situacions que a vegades ens trobem i que quan algú es quedi al carrer, ja s’hagin pogut activar els recursos socials necessaris”, ha exposat, assegurant que és una manera de donar més “garanties” a totes les parts.

Avançar-se
Filloy ha explicat que el protocol dona resposta a una demanda del Consell de Drets Socials del Consell d’Europa, així com a les peticions de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles. En tot cas, i en referència a les queixes que aquests darrers sovint han expressat per les dilacions dels processos de desnonament, el ministre portaveu, Eric Jover, ha assegurat que “no es tracta de desnonar més ràpid, no, rotundament”, sinó de disposar d’informació prèvia per “avançar-nos als esdeveniments”. També lligat als desnonaments, però inclòs en les mesures d’estímul, s’introdueix una modificació del Codi de procediment Civil per agilitzar els procediments de resolució de contracte i desnonament davant dels supòsits d’abandonament de la finca arrendada. Així, s’eliminen els requisits relatius a l’acreditació de manca de despesa de subministrament i també a l’obtenció de declaracions de testimonis. A partir d’ara es permet que els secretaris judicials puguin fer una inspecció ocular que certifiqui aquest abandonament i així facilitar el retorn de la finca.

D’altra banda, en l’àmbit tributari, si el 2019 es va aprovar una exempció d’un punt en l’ITP sempre que l’adquisició de l’habitatge es destinés al mercat de lloguer, ara se n’equipara el tractament en operacions fetes per particulars i sotmeses a IGI, de manera que es crea un tipus específic del 3,5%, que equival a la mateixa exempció.

Pisos buits
El Govern també ha decidit incloure canvis en l’Impost d’Habitatges Buits perquè sigui més “eficient”. Concretament, s’eliminen excepcions per reduir les possibilitats que un habitatge buit quedi exempt de pagar l’impost, per exemple, el període de desocupació necessari per qualificar un habitatge com a buit passa de 2 anys a 1, i les terceres residències no en quedaran exemptes. A més, pràcticament es dobla la base tributària, passant de 5,05 euros el metre quadrat a 10 euros el metre quadrat, donant-li una naturalesa finalista, ja que la recaptació anirà destinada a la promoció d’habitatge protegit.

Jover ha admès que les últimes xifres disponibles en relació amb aquest impost eren “molt frustrants” i que no els deixen “satisfets”. En aquest sentit, ha recordat que si bé no s’havia assolit l’objectiu perseguit, sí que hi havia una obligació, per tant, s’està treballant per trobar aquells que no han pagat i els tocava i si cal sancionar-los. De fet, un dels elements que els ha d’ajudar és una altra de les mesures incloses en el projecte de llei i que habilita el Govern perquè pugui accedir a dades relatives al parc immobiliari d’habitatge de proveïdors com els Comuns, notaris o parapúbliques.