Onze anys ‘trucant’ a Alemanya

El Govern ha donat aquesta legislatura un fort impuls a la xarxa de convenis per evitar la doble imposició que de mica en mica va construint el país. I és que gairebé la meitat dels quinze convenis negociats fins ara, set, s’han impulsat aquests darrers quatre anys. San Marino, Hongria, República Txeca, Croàcia i Mònaco ja ratificats als quals cal afegir el rubricat ja amb els Països Baixos i que està pendent de signatura i el que va signar la setmana passada la ministra d’Afers Exteriors en funcions, Maria Ubach, amb Islàndia i que haurà de ratificar el Consell General que surti de les urnes dels comicis del 2 d’abril vinent.

Tot i el treball combinat d’Afers Exteriors i Finances per anar ampliant aquesta xarxa i seguir reforçant l’homologació internacional del país i del seu marc fiscal, i més enllà dels acords assolits en legislatures anteriors amb els països veïns i amb Portugal, el llistat d’Estats amb qui s’ha tancat un conveni per evitar la doble imposició segueix sense comptar amb països considerats “econòmicament potents” i que reforçarien encara més la imatge del Principat com podrien ser Alemanya o el Regne Unit, un aspecte que cada vegada que el Consell General debat la ratificació d’un CDI l’oposició s’encarrega puntualment de recordar.

El cas alemany exemplifica perfectament les dificultats amb què es pot trobar un país petit amb les seves relacions bilaterals amb un de molt més gran i amb qui a més a més no es comparteix frontera. I és que, tal com va recordar la ministra Ubach en la darrera sessió de Consell General de la legislatura, els primers contactes amb Alemanya per avaluar la possibilitat de negociar un acord per evitar la doble imposició van arrencar el 2012 i que des d’aleshores fins avui, sempre que s’ha posat damunt la taula aquesta qüestió la resposta ha estat més o menys la mateixa: “no hi ha activitat econòmica suficient”.

Malgrat això, ja sigui des d’Afers Exteriors quan n’han tingut l’ocasió o des del ministeri de Finances quan ha estat el cas, s’ha seguit insistint. “A aquests països se’ls ha de demostrar l’interès que té tancar un conveni de no doble imposició amb Andorra i és evident que el volum econòmic d’activitat que hi tenim és baix”, expliquen des del ministeri de Finances, d’on aposten per “ser molt pesat diplomàticament” i mirar de fer-los entendre que “a vegades no és l’activitat econòmica que hi tinguem, sinó la que podríem arribar a tenir en un futur”, motiu pel qual “cal empènyer en aquest sentit”.

I com s’empeny i es mira de convèncer una potència com Alemanya més enllà d’anar traient aquesta qüestió en cada una de les reunions on se’n té l’oportunitat? Des de Finances es té clar: si directament no hi ha resultats onze anys després busquem la via indirecta. “Si anem construint CDI amb els països on Alemanya té una activitat econòmica important, i aquí entraria Hongria i Croàcia, República Txeca o Romania, amb qui també s’ha obert negociacions, també és una manera important de demostrar-los que és important que tinguin el mateix conveni de no doble imposició”, una estratègia, però, admeten, que fins ara tampoc ha donat els fruits esperats.

“Seguirem picant pedra i insistint”, coincideixen Finances i Afers Exteriors, que, per si l’empresa no fos prou complicada de per si, admeten l’existència d’un altre escull que, malgrat pensar que es pot convertir en una oportunitat, avui dia continua dificultant que l’acord per evitar la doble imposició amb Andorra pugi una mica en la llista de prioritats d’Alemanya: el model de conveni. I és que recentment l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha canviat el model i la majoria de països “estan revisant tota la seva xarxa de CDI”. O sigui, reconeixent des de Finances, que “parlem amb ministeris d’Afers Exteriors i Finances que estan saturats amb la revisió dels seus CDI i els venim a demanar un conveni de no doble imposició amb Andorra que segurament no passa malauradament per una de les seves prioritats”.

En espera que Alemanya es decideixi a atendre la petició andorrana, l’última demanda en aquest sentit tot just es va fer el desembre passat, i que les reunions fetes amb el Regne Unit per explicar-los la voluntat d’Andorra d’arribar a un acord d’aquest tipus donin els seus fruits després de cinc anys ja del primer contacte (2018), el Govern treballa per avançar en aquesta matèria amb Bèlgica, que segons fonts d’Afers Exteriors vol donar certa celeritat a la qüestió que es podria per tant tancar aviat, a la vegada que ha iniciat ja converses preliminars amb Xile, Mèxic i Paraguai i ha arrencat les negociacions amb la República de Corea, amb qui precisament aquest mes ha de mantenir una segona ronda de converses.