Pensions, dèficit sanitari i la UE, les preocupacions dels massanencs

El futur de les pensions, la forma d’afrontar el creixent dèficit sanitari i els avantatges i inconvenients que comportarà l’acord d’associació amb la Unió Europea són tres de les qüestions que més preocupen als massanencs. Així ho van poder constatar ahir els tres consellers generals de la parròquia del grup parlamentari liberal, Judith Pallarés, Joan Carles Camp i Carles Naudi d’Areny-Plandolit, en la trobada, en format tertúlia, que van mantenir a La Cuina d’en Joan a les Fontetes.
Pel que fa a les pensions, Naudi, que va recordar que la branca de pensions de la CASS haurà de fer front en uns vint anys a un dèficit important, que se situaria “al voltant de 400 milions d’euros anuals”, va incidir en la necessitat de “prendre moltes mesures” i de fer-ho “aviat”.
Quant al dèficit sanitari i les cobertures de la CASS, les preguntes i el debat es van centrar en quins mecanismes es poden utilitzar per evitar l’abús que alguns usuaris fan dels serveis que paga la CASS. Judith Pallarés, que va aprofitar per recordar al Govern que “necessitem fer polítiques d’ajudes reals per a les famílies i no únicament subvencions”, va apuntar que alguns d’aquests problemes poden quedar resolts “un cop s’aprovi la història clínica compartida”.
L’acostament a la Unió Europea també va generar molts dubtes entre la quarantena d’assistents a la reunió. La llibertat de circulació de persones, l’aplicació de les directives europees i si l’acord al qual s’arribi serà refrendat en un referèndum pels andorrans van ser les qüestions que es van plantejar als consellers. Sobre el referèndum, Pallarés va assegurar que “és la millor manera de garantir que s’arribi a un bon acord amb la Unió Europea, perquè Europa no es pot permetre que guanyi el no”.
Naudi va ser l’encarregat d’obrir el foc explicant als assistents la tasca parlamentària, i va destacar que des de l’oposició s’ha presentat gairebé 600 preguntes i demandes d’informació al Govern. Així mateix, el conseller general, que va recordar als assistents que estan “treballant per la parròquia i pel país” i els va instar a “contactar-hi més sovint”, va remarcar que en aquesta primera meitat de legislatura s’ha treballat unes 1.400 esmenes.
Precisament, en relació amb  aquesta qüestió Camp va posar de manifest la poca voluntat d’arribar a acords i la poca consideració que des de la majoria demòcrata es té envers la feina de l’oposició, i ho va exemplificar amb el projecte de llei d’allotjaments turístics, un text d’una seixantena d’articles, als quals s’ha presentat fins a 120 esmenes i “només tres” han estat acceptades de forma unànime.
Així mateix, Camp va defensar també la vigència de l’actual repartiment d’escons al Consell General, 14 per circumscripció nacional i 14 més per circumscripció parroquial, i va alertar que “una reforma de la Llei electoral que canviï això pot acabar amb un Govern que no tingui oposició i que aquest pugui passar el corró sense necessitats d’acord”.