Petició d’un pla nacional per impulsar la mediació acompanyat de recursos

“Si es vol promoure la mediació caldrà fer-ho per totes bandes”. Ho diu el mediador i impulsor de l’associació de mediadors al Principat, Ramon Tena. I no és la primera vegada que ho fa ni serà la darrera, ja que des de la seva experiència i de la desena de mediadors que donaran a llum l’entitat és el que consideren que s’hauria de fer per potenciar-la de manera ferma i decidida. Des del sector privat ja fa molts anys que es fan conferències “i aquesta tasca de taca d’oli”, recorda. Però també s’hi haurien d’implicar des del col·lectiu de l’advocacia, el ministeri de Justícia i el Consell Superior de la Justícia. 

“Cal buscar un esforç concertat entre tots”, insisteix. O dit d’una altra manera: “necessitem un pla nacional per promoure la mediació”. Un pla on totes les iniciatives que ara estan una mica aïllades conflueixin en un objectiu comú i s’acompanyi dels recursos necessaris perquè sigui efectiu, no només d’objectius i accions. I és que remarca que no n’hi ha prou d’aprovar una llei de mediació i un reglament. Cal posar mitjans de suport, “si no és molt difícil canviar la mentalitat que tenim que en qualsevol conflicte te n’has d’anar a un advocat i a la Batllia”. 

Tena exposa que a Andorra negociar i entrar en el circuit de la mediació costa i més quan hi ha temes emocionals. “No és fàcil anar a la mediació perquè has de parlar del conflicte amb la persona que menys ganes tens de veure”, remarca. I afegeix que s’està molt acostumat a que sigui un tercer “qui ens resolgui el conflicte”. Es fa difícil, doncs plantejar que “siguis tu mateix qui el resolgui amb l’ajuda d’advocats i mediadors”. En contrapartida, una de les bondats de la mediació, segons explica, és que quan s’hi entra el conflicte normalment es resol i d’una forma força satisfactòria, de manera que quan es fa el seguiment dels casos es pot comprovar que després de mig any o d’un any “es veu que el conflicte no s’ha tornat a engegar”. 

També posa en relleu que hi ha països que ja fan o s’estan plantejant fer obligatòria la sessió informativa de mediació. I posa alguns exemples. A França, en els casos mercantils, el jutge demana que abans es demostri que s’ha intentat resoldre el conflicte per la via amistosa. Llavors es demana a la gent que vagi a una sessió obligatòria per informar-se sobre què és. A Catalunya, si s’ofereix a les parts anar a una mediació i no han volgut, la justícia decidirà el que sigui oportú però pot ser que “se’t condemni a pagar les costes”. “Una sola d’aquestes coses no soluciona el tema”, remarca Tena, però organitzades i recollides en un pla ajudaria a descobrir una manera alternativa d’afrontar els conflictes i de buscar-hi solucions. És per això que fa notar que engegar la maquinària de la justícia costa diners públics i s’està incidint molt a posar més recursos a la justícia, però estaria bé que part d’aquests recursos es dediquessin a traure casos de la justícia, cosa que es podria fer amb la mediació. 

Nou govern “més amable”
Tena confia que el nou govern sigui “una mica més amable” amb la mediació perquè els intents fets fins ara no han donat fruits. Així, explica que a finals de la legislatura passada ja es va intentar elaborar un pla, “però penso que es va fer molt malament i al final no va acabar funcionant”. En relació amb això, destaca que el suport del ministeri de Justícia és imprescindible des del primer moment i no com es va plantejar. Es van fer reunions, recorda, però es va dir als mediadors i altres actors que decidissin el que volguessin i que posteriorment ja es veuria “quin suport podem donar des del ministeri”. I això, lluny d’incentivar-los, els va frenar perquè el que no volien era esmerçar esforços en un projecte que després no rebés el suport de Justícia i acabés en no-res. Així les coses, “quan hi hagi el nou ministre de Justícia ja l’anirem a veure” i plantejaran l’elaboració d’aquest pla com a repte.

Cap increment de casos
Els mediadors no han notat cap increment de parelles que s’hagin posat en contacte per fer un procés de mediació en matèria familiar. “Els casos no s’han transvasat als privats”, confirma Tena, preguntat sobre la disminució dràstica dels casos al servei públic de mediació. “Sí que en va arribant alguna però no més que altres anys”. Sobre això opina que “el que no es pot fer és plantejar la mediació com allò que permeti estalviar-se un advocat”. Així doncs, “sembla que la gent hi anava perquè era gratis”, afegeix. També creu que si dues persones de mutu acord poden fer un bon acord de separació o de divorci amb un advocat “és fantàstic”. Ara bé, remarca que els mediadors posen l’accent en què aquest acord sigui sostenible en el temps i aconseguir que en el futur no hi hagi més conflictivitat.

Els ciutadans tampoc s’adrecen als mediadors per temes relacionats amb l’habitatge. “Costa molt”, insisteix Tena..