L’informe encarregat pels cònsols al catedràtic Miguel Ángel Aparicio sobre la proposta de modificació de la Llei de competències dels comuns detecta possibles punts d’inconstitucionalitat.

Segons va explicar el cònsol major d’Encamp, Jordi Mas, “les dificultats constitucionals que s’aprecien són evidents en alguns aspectes”. En aquest sentit va assenyalar que en el text elaborat pel Govern s’hi inclou la figura de la coordinació entre les dues administracions, inexistent fins ara. Gràcies a aquest aspecte, l’executiu acaba adquirint potestat en competències pròpies de les corporacions locals. I, tal com va dir Mas, “qui coordina mana i per tant es perden moltes competències”.
L’avantprojecte de llei de modificació de la Llei qualificada de competències dels comuns estableix un nombre elevat d’articles que passarien a estar sotmesos a aquesta coordinació. Aquest és el cas del cens de població, el cens electoral, les activitats culturals i socials i també l’urbanisme. L’informe d’Aparicio també conclou que la proposta va més enllà d’una simple modificació de les competències, més enllà de les correccions que convenen fer, va dir Mas, i es va cap a un canvi del sistema institucional. Aquesta possibilitat no és compartida pels mandataris comunals, que consideren que adoptar un altre model requereix un debat polític en profunditat –que hauria de ser refrendat per la població en unes eleccions– i no limitar-ho a un projecte de llei.  
El dictamen elaborat per Aparicio va ser analitzat en la reunió de cònsols que va tenir lloc ahir a Canillo. Ara s’enviarà al Govern el posicionament dels comuns i, tot i que la fórmula elegida per l’executiu per avançar en aquestes negociacions no ha agradat a la majoria de corporacions, la intenció és continuar treballant i buscar vies per arribar a un consens. En aquest sentit, els portaveus de la trobada d’ahir no van deixar de remarcar l’esforç fet per les administracions locals en la gestió de les finances i l’actuació proactiva que han tingut amb el Govern. L’últim exemple ha estat la congelació de les transferències del 2014. Mas i el cònsol major de Canillo, Josep Mandicó, van assegurar que no hi ha divergències entre els set comuns (ja que tots treballen amb l’objectiu de rebaixar despesa i endeutament i no fer grans inversions) i que el posicionament és unitari.
La conclusió de l’informe ha vingut a confirmar les sospites que els mandataris havien detectat des del moment en què van conèixer el document. La lectura en profunditat ha permès veure, però, que no només s’estaria produint una invasió de competències, sinó un canvi de sistema.

Tribunal Constitucional
Tot i que els cònsols confien en la paraula del cap de Govern i el ministre de Presidència que els canvis es faran de forma consensuada, no descarten portar el text al Tribunal Constitucional en el cas que els indicis que contradiuen la Carta Magna no s’esmenin. Així mateix, van acceptar que el Govern podria aprofitar la majoria que té al Consell General i aprovar la modificació de la llei “sense el consentiment dels cònsols, una actuació que no compartiríem”.
Els comuns també es van mostrar preocupats pel fet que la proposta de llei pugui contenir aspectes que no responen a la realitat ja que s’ha elaborat a partir de documents entregats per les corporacions als quals potser faltava informació de context. Això no hauria passat si el treball s’hagués fet conjuntament, segons van dir. Es tracta d’aspectes que afecten l’ordenament territorial, les polítiques culturals i socials o els censos.
Mandicó també es va referir a la filtració a la premsa d’una acta de la reunió mantinguda amb el ministre de Presidència quan aquest va accedir al càrrec. La informació ha causat cert malestar entre els cònsols i va apuntar que sembla que es vulgui enfrontar els comuns. El cònsol va lamentar que només apareguessin les declaracions dels representants del Comú i cap del Govern.

Els cònsols, en contra d’un Estat centralista i per la mancomunitat
Els cònsols consideren que el canvi de sistema que planteja la modificació de la Llei de competències portarà a un model més centralista quan el que es va voler establir a la Constitució era de caràcter més aviat federalista. Mas va recordar el paper històric dels comuns i la voluntat de les parròquies és que continuïn. L’objectiu, va dir el cònsol major d’Encamp, no és centralitzar però sí col·laborar i mancomunar. Això és diferent de la cooperació que es vol establir des del Govern, ja que no comportaria la pèrdua de competències. Al mateix temps va exposar que els comuns no comparteixen un model d’Estat centralista.
Per altra banda, els cònsols també van afirmar que tenen l’obligació de defensar les institucions i les seves competències i que no tenen cap mandat per impulsar modificacions de profunditat.