Primer pas per afrontar la reforma per garantir el sistema de pensions

Després de deixar la qüestió oberta la setmana passada i de dies de propostes i contrapropostes de redactat, les formacions polítiques representades al Consell General van fer ahir el primer pas per afrontar d’una vegada per totes la reforma que ha de garantir el sistema de pensions aprovant per assentiment  la proposta d’acord per al foment d’un pacte d’Estat per a la sostenibilitat de les pensions de jubilació de la CASS.

Així, la proposta acordada, segons va detallar el president del grup demòcrata, Carles Enseñat, preveu la creació d’una comissió d’estudi que haurà d’elaborar un dictamen, text que haurà de ser aprovat pel Consell General no més enllà de l’1 d’octubre vinent, que servirà de base per al treball posterior del pacte d’Estat on es buscarà el màxim consens en les mesures que es puguin adoptar i d’on haurà de sortir un “pla d’actuacions concretes d’ordre normatiu” no més tard de l’1 de desembre vinent.

La comissió, que tindrà caràcter públic i es regirà pel sistema del vot ponderat, estarà formada per aquells consellers generals que així ho sol·licitin, tres ministres designats pel cap de Govern, els presidents del Consell d’Administració de la CASS i de la Comissió gestora del Fons de Reserva de Jubilació, els membres del Consell Econòmic i Social que no representen el Govern, el president de la Federació de la Gent Gran d’Andorra i un representant de les associacions de les persones amb diversitat funcional. A més, la comissió podrà convocar aquells tècnics i experts que consideri oportuns per tirar endavant la seva tasca. Quant al posterior pacte d’Estat, estarà conformat per un representant de cada força política present al Consell i els mateixos participants que a la comissió d’estudi.

Enseñat, que va remarcar que el contingut final de la proposta “manté l’estructura i l’essència de la proposta inicial” dels grups de la majoria, va destacar que la “importància i calat” de la qüestió només admetia que es treballés “des del consens” i va recordar que la setmana passada ja es va mostrar la disposició a fer els canvis necessaris al text i acceptar les propostes de l’oposició en favor d’aquest consens.

Per la seva part, el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, va celebrar que la proposta votada finalment sigui “molt més participativa i inclusiva” que no la inicial i que s’hagi traslladat el debat “allà on serà present la societat”, en referència al pacte d’Estat, i no que es quedés al si de la comissió de Finances com es pretenia amb la proposta inicial.

Des de Terceravia, Josep Pintat, que va demanar “treure l’efecte electoral del pacte per seguir una línia que perduri amb el temps i aconseguir un sistema de pensions digne per a tothom”, va destacar que s’ha acordat “la forma i la metodologia de treball” i va advertir que ara “toca abordar el fons”.

El president suplent del grup liberal, Marc Magallon, va destacar que tots els grups coincideixen en la necessitat de  “posar fil a l’agulla per garantir la sostenibilitat del sistema” i va demanar que el consens d’ahir “continuï els pròxims mesos, durant el treball de la comissió”, mentre que el president del grup de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, va destacar el simbolisme que tots els grups vagin de la mà per mirar de preservar les pensions dels “nostres padrins i d’una generació més”. També la consellera general no-adscrita, Carine Montaner, va donar suport a la proposta.

Vistiplau als canvis que donen cobertura al projecte de Grifols

Amb el suport de tots els grups i l’única abstenció de la consellera general no-adscrita, Carine Montaner, el Consell General va aprovar ahir el projecte de llei de modificació del Codi de l’Administració i de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, uns canvis “molt escarits i molt senzills però molt transcendentals”, com va destacar el cap de Govern, Xavier Espot, ja que han de permetre “una palanca de canvi” en la diversificació econòmica i donen cobertura i permeten que projectes com el centre de recerca immunològica de Grifols “puguin implementar-se al nostre país”. Amb els canvis es precisa i s’amplia les condicions en què es pot cedir els béns patrimonials a la vegada que, quant al procediment d’explotació dels mateixos, s’afegeix la possibilitat que puguin ser objecte d’una adjudicació directa, sempre “en supòsits molt concrets i degudament justificats”.

Precisament, la qüestió de l’adjudicació directa és la que “més preocupa” els socialdemòcrates, com va advertir la presidenta suplent del grup parlamentari, Judith Salazar, que va recordar que la modificació legislativa no és “únicament per Grifols” i que suposa  un “canvi en el tractament dels béns patrimonials”, motiu pel qual va demanar que “no s’abusi” d’aquesta opció.

Per la seva part el president suplent de Terceravia+Unió Laurediana+Independents, Joan Carles Camp, que va recordar que des de la seva formació sempre s’ha considerat “fonamental” la diversificació econòmica, va celebrar el projecte de Grifols assegurant que “pot tenir un efecte crida per altres inversors forans de prestigi”, a la vegada que pot “donar una sortida laboral al talent andorrà.” Per la seva part, Montaner va argumentar l’abstenció amb el fet que estava molt decebuda per “la manera de fer del Govern”, ja que no s’està parlant d’una “fàbrica de bicicletes”, sinó d’una instal·lació on es “poden manipular patògens de nivell 3”, motiu pel qual cal avaluar-ne molt bé el risc. En aquest sentit, Montaner va destacar que s’hauria d’haver explicat als ciutadans què suposa un laboratori d’aquestes característiques i haver fet una consulta popular a Ordino, així com consultar a la Unesco sobre l’impacte que podria tenir respecte el projecte de Reserva de la Biosfera.

Espot va negar que la instal·lació de Grifols suposi cap risc i va convidar Montaner a “no confondre la ciutadania”.