PS i CR s’emplacen a pactar les lleis fiscals en la comissió de Finances

El primer paquet de lleis fiscals presentat per l’executiu –projecte de llei de l’impost sobre societats, projecte de llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques i projecte de llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals– va superar ahir el primer tràmit parlamentari després que el Consell General rebutgés les esmenes a la totalitat presentades per Andorra pel Canvi (ApC) i Coalició Reformista (CR) respectivament.

Malgrat el no dels consellers generals del PS a les esmenes a la totalitat de CR, i d’aquesta manera també al text alternatiu presentat per la coalició que agrupava els tres impostos en una única llei, socialdemòcrates i reformistes van evidenciar en més d’un moment del debat la seva voluntat de treballar els textos fiscals en la comissió legislativa de Finances i Pressupost i mirar de pactar d’aquesta manera una reforma tributària, que totes dues formacions consideren “necessària”.
Des d’ApC, que es va abstenir en la votació de dues de les esmenes dels reformistes i va votar en contra de la presentada al projecte de llei de l’impost de la renda dels no residents, Eusebi Nomen va acusar l’executiu d’utilitzar com a excusa la necessitat de signar convenis per evitar la doble imposició “per recaptar més impostos”.
En aquest sentit, el president del grup parlamentari d’Andorra pel Canvi, que no obstant va assegurar que ApC donaria suport al text de l’executiu a canvi de “l’eliminació de tots o una part dels impostos indirectes”, va retreure al Govern que d’una banda vulgui reactivar l’economia amb la rebaixa del cànon sobre el consum elèctric i telefònic i, de l’altra, “castigar” el teixit productiu amb un impost de societats que representarà pagar entre 50 i 70 milions d’euros més. Fet que, per Nomen, que va incidir en que “no és normal” apujar la pressió fiscal en temps de crisi, frenarà l’economia”.
Així mateix, el líder d’Andorra pel Canvi, que va insistir que els textos entrats a tràmit per l’executiu “presenten problemes importants”, va criticar el Govern ja que, al seu entendre, aquest no “ha fet cap estudi rigorós” sobre l’impacte que poden tenir les noves lleis impositives sobre l’economia del país i que només “es basa en estimacions”.
Per la seva part, el president suplent del grup parlamentari reformista, Ladislau Baró, que en la primera intervenció ja va defensar les tres esmenes dels reformistes i el text alternatiu, va advertir de la necessitat d’una “reflexió profunda” per abordar una “modificació tan important del sistema impositiu”. En aquest sentit, i defensant el text de la seva coalició, Baró va destacar la importància d’introduir clàusules de salvaguarda per evitar incrementar la pressió fiscal.
Així, Baró, que va recordar que una “reforma tributària d’aquest calat no es pot fer sense un diàleg amb els comuns”, va demanar que “els impostos directes no s’apliquin fins que no es reformi els indirectes”, i que de totes maneres s’apliquin “de forma gradual”.
El president suplent del grup reformista va demanar també als consellers generals i també al Govern “lleialtat” a l’hora d’abordar la reforma tributària, i en aquesta línia va exigir a l’executiu “la informació necessària per treballar amb garanties d’èxit” la reforma fiscal.
Des del grup socialdemòcrata, el parlamentari Jordi Font, que va qualificar la sessió d’ahir de “dia històric” perquè després de tants anys arriba al Consell General el debat sobre la imposició directa, va justificar el no a les esmenes a la totalitat en considerar que els textos presentats per l’executiu són molt “seriosos, acurats i molt treballats”.
Així mateix, Font, que va fer palesa la voluntat dels socialdemòcrates de “millorar” els textos en la comissió amb el debat de les esmenes parcials, va destacar que el text alternatiu dels reformistes “és molt similar” als projectes de llei del Govern, i es va mostrar convençut que estan “molt a prop d’una entesa”.
Tot i això, Font va lamentar que amb les quatre demandes de pròrroga presentades pels reformistes s’ha perdut sis mesos, un fet que “pot haver retardat l’entrada en vigor dels impostos un any en el millor dels casos o dos anys en el pitjor”.
En una línia similar es va manifestar el ministre d’Economia i Finances, Pere López, a l’hora de defensar els textos de l’executiu, i el model fiscal socialdemòcrata, que “està basat en l’equilibri entre la imposició directa i indirecta i que és un model homologable internacionalment, senzill, i just”.
Així mateix, López, que va reiterar la voluntat de l’executiu que la imposició indirecta i també el futur IVA entrin en vigor el primer de gener del 2012, va assegurar que el Govern ha actuat amb lleialtat durant l’elaboració i la tramesa dels projectes de llei, i es va posar a disposició dels grups parlamentaris per facilitar-los tota la informació necessària pel treball en comissió, tal com havia demanat Coalició Reformista.
Pel que fa a les esmenes a la totalitat al projecte de llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques i al de l’impost sobre la renda dels no residents, gairebé no va haver-hi debat ja que els grups van reiterar els arguments ja expressats en la primera intervenció.
D’altra banda, el ple del Consell General va aprovar per assentiment l’informe de la comissió legislativa de Finances i Pressupost relatiu a l’informe emès pel Tribunal de Comptes sobre les despeses electorals dels comicis generals del 26 d’abril. L’informe constatava que els comptes de les diferents candidatures que van concórrer a les eleccions no presentaven cap irregularitat, tot i que recomanava als partits presentar els comptes seguint els criteris comptables i d’una manera més unificada.
Així mateix, i també per assentiment, els grups van donar llum verda a la proposició de llei de modificació de la Llei del Tribunal de Comptes relativa a canviar la durada del mandat dels seus membres. D’aquesta manera, d’una banda s’allarga el mandat dels actuals membres en un, dos i tres anys, respectivament, i alhora s’estableix un mandat transitori per als nous membres que els substituiran, que serà, excepcionalment, de quatre, cinc i sis anys.
Com que es tracta d’una proposta consensuada pels tres grups parlamentaris, i davant la renúncia d’aquests a presentar-hi esmenes, el text va quedar aprovat definitivament.