PS i SDP lamenten que el Govern “tiri pel dret” amb l’ingrés a l’FMI

L’anunci de l’executiu de sol·licitar l’ingrés al Fons Monetari Internacional en les properes setmanes ha generat visions contraposades des de les formacions polítiques. Així, des del Partit Socialdemòcrata i de Socialdemocràcia i Progrés s’acusa el Govern d’“haver tirat pel dret” i de “menystenir” el Consell General, mentre que des de Liberals d’Andorra i Demòcrates per Andorra se celebra la decisió, ja que l’entrada a l’FMI comportarà “un reforç per a la plaça financera”.
El conseller general del PS Pere López va retreure tant les formes de l’executiu, que “ha tirat endavant la petició sense tenir en compte els treballs fets a la comissió especial de vigilància i prevenció de risc per a l’estabilitat financera del Consell General”, com el fons, ja que entén que “la solució no és l’adequada si el que es vol, com s’ha dit en reiterades ocasions, és tenir un prestador de darrera instància en cas d’una crisi de liquiditat al sistema financer”.
En aquesta línia, López es va mostrar partidari d’esperar “a veure com evoluciona” la proposta de creació d’un Fons Monetari Europeu per a la zona euro que estan impulsant Alemanya i França.
El parlamentari socialdemòcrata també va apuntar un altre motiu de preocupació: el cost que pot suposar aquesta adhesió. “Sorprèn que no s’hagi explicat”, va manifestar López, i va recordar que “nosaltres teníem entès que pot suposar entre 40 i 60 milions d’euros”. Per això, va remarcar que “hem de veure qui paga realment això”.
En una línia similar es va manifestar el conseller general de SDP, Víctor Naudi, que va lamentar que el titular de Finances “hagi tirat pel dret, hagi mostrat  una manca de respecte al conjunt de l’arc parlamentari i hagi demostrat una manca de sentit d’Estat”. I és que Naudi va recordar el treball fet en la comissió especial i que els grups van contractar un assessor per avaluar els diferents avantatges i inconvenients amb l’assessor de l’executiu. Un treball sobre el qual “encara no s’havia pres cap decisió”, segons va apuntar Naudi, que va incidir també en l’“elevat cost que pot suposar l’entrada a l’FMI i el gran volum de feina a nivell estadístic que s’haurà d’assumir”.
Per això, el parlamentari d’SDP, que va lamentar que una decisió com aquesta arribi al final de legislatura i sense consens, ja que “deixarà lligat el futur Govern”, va exigir explicacions a l’executiu.
Des de Liberals d’Andorra, la consellera general de la formació, Judith Pallarés, va valorar “positivament” la decisió perquè comportarà “reforçar la plaça financera i eines per a un futur”, si bé va admetre que “no estàvem al corrent d’aquests moviments”. Amb tot, Pallarés, que va remarcar que al marge de la comissió especial també es va tractar la qüestió i es va encomanar al Govern que l’estudiés en un debat d’orientació política, va advertir que caldrà ”estar atents a la lletra petita” i veure “quin és finalment el cost” d’aquesta entrada a l’FMI. En aquest sentit, la parlamentària, que va recordar que LdA sempre ha defensat que s’avalués aquesta opció de formar part d’aquest organisme, es va mostrar convençuda que des de l’executiu “s’informarà més detalladament”.
Per la seva part, el president del grup mixt i conseller general d’Unió Laurediana, Josep Pintat, que també va lamentar que no s’hagués informat de la qüestió a la comissió especial, es va mostrar convençut que  “si el Govern ha fet aquest pas ho té calibrat”. No obstant, en manifestacions a RTVA, Pintat va advertir que “de la mateixa manera que és important entrar-hi, seria nefast que demanéssim l’adhesió i ens diguessin que no ens hi volen perquè no complim”.
D’altra banda, l’executiva de Demòcrates per Andorra, a través d’un comunicat, va celebrar la decisió d’ingressar a l’FMI, ja que considera que suposarà “un pas molt important per posar en valor l’esforç fet pel país i el seu sector financer en la implementació del conjunt de reformes encaminades a aconseguir l’homologació internacional, millorar la competitivitat, estabilitat i credibilitat”. Així, DA remarca que formar part d’un organisme que aplega 189 Estats comportarà “un reconeixement i un prestigi” per al país i també per a la seva plaça financera, “qüestionada arran de la greu crisi que va viure el sector a principis de legislatura”.
La formació es va mostrar convençuda que l’entrada a l’FMI incidirà directament “en les futures valoracions que puguin fer organismes internacionals, en la línia d’assegurar l’evolució positiva experimentada en els darrers temps”.