Retrets entre Espot i López pel rol de Vives als actes previs a la Cimera

La presència del copríncep episcopal als actes previs a la Cimera Iberoamericana, especialment al moment de l’arribada dels caps d’Estat i de Govern que hi van participar de forma presencial, així com el rol que hi va desenvolupar, fonamentalment el discurs que va protagonitzar en el sopar celebrat en el marc de la Trobada Empresarial Iberoamericana, va comportar un dur intercanvi de retrets i acusacions entre el cap de Govern, Xavier Espot, i el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, en la sessió de control a l’executiu d’ahir al Consell General.

I és que per López, la presència de Vives en l’arribada dels mandataris forans a la Rambla Molines de la capital sense la presència del copríncep francès o el seu representant va suposar “una anomalia constitucional” així com un “incompliment de l’Acord de Salamanca”, que preveu que la representació d’Andorra a la Cimera Iberoamericana l’ostenta el cap de Govern,  i que va suposar “una fotografia que Andorra no es pot permetre”, ja que es pot interpretar com “una pleitesia cap al copríncep episcopal i un menysteniment cap al francès”.

Així mateix, López, que va lamentar que amb fets com aquests “es demostra que la Mitra i el Vaticà manen a Andorra i al cap de Govern”, va criticar que el copríncep episcopal intervingués en el sopar fent un discurs no per exposar el marc fiscal i les oportunitats que ofereix Andorra aprofitant la presència d’empresaris iberoamericans, sinó parlant d’ètica i bioètica, fet que el socialdemòcrata considera una “ingerència política” del copríncep.

Per la seva part, Espot, que va lamentar que López pretengués donar importància a “un debat intranscendent”, va acusar el parlamentari socialdemòcrata de “debilitar el nostre sistema constitucional”, ja que “fent mal a un copríncep es fa mal a l’altre”, amb les seves afirmacions en les quals diu que “un copríncep, un poder de l’Estat, ingereix en el Consell General, un altre poder de l’Estat”.

Així, Espot va defensar que es va “seguir el protocol habitual”, ja que el “normal” és que quan ve un cap d’Estat el rebi també un cap d’Estat, i va explicar que el representant del copríncep francès no es va poder desplaçar fins més tard per un motiu “raonable i justificat”. A més, Espot va recordar que es tractava dels actes previs a la Cimera Iberoamericana de caps d’Estat i de Govern i no de la Cimera en si. Quant a la intervenció de Vives al sopar, el cap de Govern va instar López a trucar al president de la CEA, que és qui va organitzar el sopar i va demanar a Vives que intervingués.

Les obres de la nova rotonda a la CG-1, abans d’acabar l’any

Ordenament Territorial preveu que les obres de la nova rotonda a la CG-1, a l’altura de la Borda Sabaté, puguin començar abans d’acabar l’any, segons va avançar el titular de la cartera, Jordi Torres, responent a una pregunta del conseller general socialdemòcrata Jordi Font sobre per què el Govern va rebutjar el 2017 fer una rotonda davant l’antic Punt de Trobada, reclamada amb 12.000 signatures pels treballadors del centre, i ara el 2021 sí que tira endavant aquesta iniciativa.

El ministre va voler deixar clar que “no ha canviat res” perquè es tracta de “dues rotondes diferents”, ja que la reclamada el 2017 era just davant el centre comercial i només “beneficiava l’interès particular”, mentre que la inclosa al Pla sectorial d’infraestructures viàries està “ubicada 150 metres més avall” i té per tant “altres funcionalitats” i permetrà possibles connexions a la riba dreta del riu.

Font va aprofitar les repreguntes per demanar al ministre pels treballs a la zona de la Portalada, un “altre conflicte en aquest tram de via”, i pel rescabalament dels diners que l’executiu hi ha hagut de destinar. En aquest sentit, el ministre va assegurar que els treballs segueixen el ritme previst, de manera que, si no hi ha cap contratemps, estaran enllestits aquest agost, i preveuen la restitució dels dos carrils per sentit. Quant al rescabalament, Torres va explicar que l’asseguradora del Govern ja està treballant amb l’asseguradora de la propietat del terreny.

Tres parts de menors en 10 anys i dos avortaments en 23

En els últims deu anys hi ha hagut tres parts de menors de setze anys, mentre que en els darrers 23 anys dues menors de quinze anys han interromput voluntàriament l’embaràs a Catalunya. Així ho va recordar ahir el ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, que, responent a una interpel·lació de la consellera general socialdemòcrata Judith Salazar, va assegurar que les polítiques públiques “preventives” però també les “reactives” en embarassos no desitjats de menors d’edat funcionen i donen bon resultat. Així, Filloy, que va remarcar que aquestes polítiques “tenen un enfocament transversal”, va repassar els diferents programes i serveis que s’ofereixen, tant de forma preventiva com reactiva,  des de Salut; d’Educació, amb els diferents tallers que es porten a terme als centres escolars en matèria d’educació sexual i afectiva; d’Afers Socials, des de les àrees d’atenció a la infància i adolescència; i  des de Joventut, que col·labora en la difusió dels diferents programes.