Diari digital d'Andorra Bondia
El secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, ha mantingut avui una trobada amb els mitjans per fer el punt sobre l’acord.
El secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, ha mantingut avui una trobada amb els mitjans per fer el punt sobre l’acord.

Riba manté l'objectiu d'arribar a final de legislatura amb un "text acordat" amb la UE


Escrit per: 
M.S. / Foto: Facundo Santana

El secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, manté l’objectiu d’arribar a final de legislatura amb un “text acordat”, i fins i tot “rubricat”, de l’acord d’associació amb la Unió Europea, si bé admet que “és poc raonable” pensar que es pugui fer el referèndum previst i ratificar l’acord, aspectes que quedarien ja per a la següent legislatura, tret que hi hagués “un canvi de ritme sobtat” en les negociacions, una qüestió també poc probable a dia d’avui.

I és que malgrat que s’està treballant de manera simultània en 22 dels 25 annexos que conformen l’acord, fet que suposa que fins a “un 80% del cabal comunitari ja està sobre la taula de negociació”, acordat només n’hi ha un i dos més, els corresponents als serveis financers i a la lliure circulació de capitals, ni tan sols s’han començat a tractar en espera que des de la UE es trameti el llistat de normativa que suposen.

Riba, que ha destacat que el retard no només es deu a la pandèmia, sinó també a qüestions com el Brexit, els canvis en la pròpia comissió i en els òrgans europeus, a les dificultats per fer els pressupostos de la pròpia Unió o fins i tot al recent trencament de les negociacions entre Suïssa i la UE, ha avançat que al setembre s’iniciarà la negociació sobre la lliure circulació de persones, capítol que inclou fins a 6 dels 25 annexos de l’acord, que “precisarà adaptacions”, i que com a mínim fins al març o l’abril vinent “no es podrà saber si es té força avançat”.

Formen part d’aquest capítol aspectes com ara la lliure circulació de treballadors, llibertat d’establiment, seguretat social, lliure prestació de serveis i salut en el treball, i el secretari d’Estat d’Afers Europeus ha augurat que la voluntat d’Andorra de poder mantenir una política d’immigració que pugui tenir uns efectes similars als que hi ha avui dia serà un dels “esculls”, ja que es tracta d’un aspecte que no preveu la normativa comunitària, si bé hi ha el precedent de Liechtenstein que “ha persistit en el temps”. I és en aquest cas on es basa la demanda d’Andorra en aquest àmbit per “poder tenir aquesta adaptació que Andorra necessita i que en tot cas, cada cert temps es pugui anar analitzant i reconduint”, tal com ha assenyalat Riba.

Pel que fa a la qüestió de la protecció dels treballadors que perden la feina, Riba ha negat que Espanya hagués demanat l’establiment d’un subsidi d’atur contributiu, com apuntaven algunes informacions d’un altre rotatiu, sinó que simplement va demanar explicacions sobre el sistema, ja que considerava “més apropiat el model contributiu”. Amb tot, el secretari d’Estat d’Afers Europeus ha recordat que “no existeix un model europeu d’atur” i que d’altres estats membres tenen també una prestació no contributiva similar, de manera que es s'ha mostrat convençut que “el nostre model té encaix en el marc jurídic de la UE”, motiu pel qual l’acord d’associació “no ha de ser un instrument que ens porti a una obligació del canvi de model”.

D’altra banda, i al marge de la lliure circulació de persones, Riba ha augurat que també hi haurà d’haver un arbritatge polític per trobar una solució amb el tema de les comunicacions electròniques, que formen part de la lliure circulació de serveis. En aquesta línia, i tot i la voluntat d’Andorra, que igual com en el cas de FEDA amb Andorra Telecom es pugui mantenir l’statu quo actual, el secretari d’Estat d’Afers Europeus ha incidit que “no són sectors comparables”. I és que en el cas de l’energia “s’ha pogut trobar un encaix perquè la pròpia normativa de la UE, amb una “interpretació generosa” d’aquesta, ho permetia”, un fet que no passa amb les comunicacions electròniques, àmbit on la normativa europea estableix que hi ha d’haver un mercat liberalitzat.

D’aquesta manera, ha continuat Riba, s’està “preparant tot l’argumentari” per fer veure a la UE que “una situació oberta posaria en risc Andorra Telecom” i per poder demanar una adaptació “raonable i raonable” que la Unió Europea pugui acceptar sense el risc que pugui crear un precedent.

Nova trobada per respondre  preguntes sobre l’acord

Després de la ronda de reunions públiques de la tardor del 2019 i que l’any passat la pandèmia hagués limitat les accions previstes per acostar l’acord d’associació a la ciutadania i poder resoldre els neguits, el Govern reprendrà la iniciativa Andorra i la UE, parlem-ne aquest mes de juny. Així, segons ha avançat el secretari d’Estat d’Afers Europeus, ell mateix i el cap de Govern, Xavier Espot, respondran a les preguntes de la ciutadania sobre l’acord d’associació el dia 28 en un programa que s’emetrà per Andorra Televisió i que inclourà també càpsules d’un minut focalitzades en qüestions més generals per als ciutadans. Posteriorment es publicaran totes les preguntes i les respostes al web andorraue.ad. Els interessats a fer arribar preguntes al cap de Govern i al secretari d’Estat poden fer-ho a través del correu andorraue@govern.ad o al WhatsApp 637 400 fins al 18 de juny.

riba
manté
l'objectiu
d'arribar
final
legislatura
text acordat
ue

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte