Diari digital d'Andorra Bondia
El conseller general socialdemòcrata Roger Padreny.
El conseller general socialdemòcrata Roger Padreny.

Roger Padreny: “Sempre s’ha parlat de política de joventut però és una de les polítiques”


Escrit per: 
M. S. / Foto: Facundo Santana

El conseller general del PS i coordinador de la proposta d’Acord de joventut, Roger Padreny, explica com s’ha gestat aquesta iniciativa i el canvi de paradigma que suposa l’aposta per “polítiques amb perspectiva de joventut, creades des de la joventut i per a la joventut”. Un acord que inclou 72 mesures que donen resposta a les necessitats i a la realitat juvenil del país.

El Consell General ha aprovat la proposta d’Acord de joventut, com es va gestar aquesta iniciativa?
Estic molt content que aquesta idea original, que ja fa més d’un any que teníem des de la Joventut Socialdemòcrata, després la vam poder compartir i vam iniciar el passat 2 d’octubre, quan en la mateixa seu parlamentària ens vam reunir per primer cop totes les joventuts polítiques i vam considerar que era necessari tirar endavant una nova política de joventut amb perspectiva de joventut. I aquí rau l’inici d’aquesta voluntat compartida de tirar endavant una proposta d’Acord de joventut, treballada d’octubre a desembre per part de les joventuts polítiques i després, agafant aquesta feina feta, treballada entre els mesos de gener i juny pels grups parlamentaris.

Hi ha moltes diferències entre el text consensuat pels joves de les diferents formacions i el que finalment han acabat tancant els grups parlamentaris?
L’èxit d’aquesta proposta és la metodologia que hem seguit. El fet que s’hagi treballat de baix  cap a dalt, des de la joventut per després agafar aquest treball base des dels grups parlamentaris, ja dona legitimitat a moltes de les mesures acordades per tal que des dels grups acabessin de precisar el contingut final.

Una manera de treballar que es podria extrapolar i que podria servir d’exemple a l’hora de treballar d’altres textos.
Ha estat clau, sobretot perquè cada una de les 72 propostes acordades han estat un procés de consens amb tots els actors implicats, i això al mateix temps fa agafar força a cada mesura donant-li més legitimitat. L’altre dia en seu parlamentària ja vaig dir, i parlant en nom de tots i crec que això ho compartim, que el fet d’haver treballat d’aquesta forma i el resultat que hem tingut, pot ser un referent de bona pràctica a nivell d’activitat parlamentària perquè es promogui en un futur al Parlament andorrà.

Fins a quin punt la pandèmia de la Covid-19 ha afectat la situació dels joves?
La Covid ha evidenciat altre cop les particularitats i les fragilitats de la joventut. És a dir, determinades necessitats latents prèviament a la crisi sanitària i socioeconòmica poden reforçar-se. Sempre he dit que la nostra generació és una generació d’entre crisi, la generació que va viure la crisi econòmica mundial del 2008 i ara ens ha tocat viure, quan encara estem vivint les conseqüències d’aquesta crisi econòmica per a tota aquesta fornada de joves, una altra crisi. Per això també hem considerat que ara era el moment de tirar endavant aquesta proposta d’Acord de joventut perquè una crisi també és l’oportunitat per repensar i repensar-nos i afrontar nous debats, que potser no s’havien pensat, però que ara eren bàsics per respondre a les necessitats específiques del col·lectiu jove del nostre país.

Una de les virtuts de la proposta és aquest canvi de paradigma.
Sí, la proposta evidencia aquest canvi. Sempre s’ha parlat de política de joventut però política de joventut és una de les polítiques. Dins la proposta hi ha onze polítiques, les pròpiament de joventut, de participació juvenil i relacions amb les administracions públiques, que és la concepció clàssica d’apostar per la participació juvenil, però consideràvem que s’havia d’apostar per polítiques amb perspectiva de joventut des de molts àmbits per tal de resoldre aquestes necessitats específiques. Així, també s’inclou polítiques laborals, d’habitatge, econòmiques, socials, educatives, de sanitat... Però cada una d’elles s’ha pensat les necessitats concretes de les polítiques que ja s’estan fent, algunes d’elles reforçant-les amb perspectiva de joventut, i a més incloent-ne de noves. I aquest és l’èxit de la proposta, on també hem afegit la part clau que és una participació activa dels joves en la transformació social del seu propi país. Aquesta idea de polítiques amb perspectiva de joventut, creades des de la joventut i per la joventut, que ha estat la clau perquè les 72 mesures responguin més i millor a la realitat juvenil del nostre país.

Segur que em dirà que els onze àmbits són importants, però n’hi ha algun de més urgent que s’hauria de prioritzar?
Un àmbit clau, i sobre el qual hi ha hagut molt debat al Consell General, és el de l’habitatge, un espai bàsic per tal d’aconseguir l’emancipació juvenil. L’habitatge també està connectat amb la política laboral, dues polítiques clau a l’hora d’apostar per aquesta emancipació que és una de les principals demandes de la joventut. També són claus les polítiques socials de reforç i una política que aposti pels joves emprenedors, per la diversificació... Totes aquestes en conjunt són necessàries però hi ha onze polítiques i cada una d’elles és igual d’important per a cada un dels joves, a nivell individual però també a nivell col·lectiu, i totes elles concedeixen aquesta capacitat de teixir les diferents necessitats d’aquests onze àmbits en què s’estructura la proposta.

Seria possible traslladar una proposta com aquesta als comuns, que també tenen competències en matèria de joventut?
Aquest acord marca un principi de com s’han de fer les polítiques en aquest cas dirigides a la joventut i amb perspectiva de joventut i si, com a bona pràctica, les altres institucions comencen a veure la importància d’apostar per polítiques amb una perspectiva de joventut, crec que serà un èxit perquè haurem marcat l’inici d’un nou model de fer les polítiques dirigides a la joventut del nostre país. Òbviament m’agradaria que altres institucions, seguint les propostes incloses creant-ne de noves, apliquessin també aquesta nova lògica.

Com es farà el seguiment, si s’ha pensat, per tal de vetllar que tot allò escrit i acordat en la proposta s’acabi portant a la pràctica?
El bo que té és que és una proposta aprovada per totes les forces parlamentàries, per tant dona la legitimitat a qualsevol força de poder controlar l’aplicació i que es creïn aquests mecanismes de control. L’èxit de la proposta rau en tot el procés que hem seguit en la culminació i aprovació d’aquesta, i en la materialització crec que tots els actors es poden implicar, i ens hi hem d’implicar, per vetllar que funcioni. També la ciutadania ha de tenir la proposta com un referent, en aquest cas els joves, que és a qui va dirigida, per poder demanar que s’apliqui.

Pot ajudar a augmentar l’interès que puguin tenir els joves per la política?
Un dels principals motius pels quals fa dos anys vaig decidir embrancar-me en la política activa, i vaig poder ser elegit, era per promoure aquest interès i voluntat de participar i conèixer la realitat del país. I crec que perquè això sigui així no només calen paraules, sinó que calen fets. Fets per apropar la política a la joventut, i aquesta proposta d’Acord de joventut és l’evidència d’aquests fets que esperem que suposin un interès i també una millora del benestar de la joventut del país. Aquesta proposta, però també qualsevol altra acció que es pugui fer de qualsevol institució, ha d’ajudar a apropar la política a la joventut, a apropar la política a la societat perquè, al cap i a la fi, una política connectada amb la societat és una política que legitima l’acció de tots els que a dia d’avui estem duent a terme acció política.

Ho deia perquè tot i que des de les comunals del 2009 el col·lectiu de joves d’entre 18 i 25 anys s’ha incrementat en un 41%, la participació electoral, amb dades de les darreres generals, ha caigut un 21,5%.
La preocupació és latent. El dia d’aprovació de la proposta pensava en tota la gent que ha apostat per polítiques dirigides a la joventut en aquests 28 anys d’etapa constitucional, també amb tot el teixit associatiu juvenil i voluntari que ha contribuït a una societat més dinàmica, perquè al cap i a la fi la participació és de tot tipus, formal i més informal. He pensat en el Fòrum Nacional de la Joventut i recordo el 2016 quan vam dur a terme un debat sobre l’abstenció, i la participació dels joves als comicis electorals ja era una preocupació. És una qüestió de com s’ha d’apropar els mecanismes democràtics que tenim per tal de fer-los visibles i, sobretot, que els joves els vegin útils. 

I la proposta hi ajuda.
La proposta evidencia que els mecanismes democràtics poden funcionar. El que dèiem, que aquesta feina que no s’ha treballat des de dalt, sinó des de la societat, per arribar al Consell General ho posa de manifest, i crec que això és important per recuperar la confiança i per engegar un cercle virtuós, on la ciutadania confiï en les institucions, vegi que les seves necessitats i les seves demandes es veuen reflectides i que finalment es millori el benestar, que al cap i a la fi és la finalitat de la política. I això passa per recuperar la confiança i augmentar la participació.

política
joventut
roger
Padreny
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic