Rosa Ferrer: “La responsabilitat dels que estem al capdavant d’un Comú és gestionar bé”

Després de quatre anys al capdavant de la corporació de la capital, concorre a les eleccions amb el repte de revalidar el càrrec i defensa la feina que s’ha fet al llarg d’aquests anys, especialment en l’àmbit de les finances comunals i dels serveis socials. Exposa que els pròxims quatre anys hauran d’estar dominats per la gestió curosa i que caldrà fixar clarament les competències dels comuns i el Govern i mancomunar serveis.

¿Creu que el fet que hi hagi hagut el trencament de la majoria comunal la pot perjudicar en els resultats que pugui obtenir en aquestes eleccions?
Jo crec que el problema el tenen ells, perquè el que cal destacar és la manca de diàleg i tolerància que hi ha hagut dins l’estructura del partit. Jo em vaig presentar amb un programa, l’he defensat i no he canviat.

Ells manifesten que vostè hauria d’explicar a la ciutadania per què ha deixat el partit i ha continuat defensant un programa socialdemòcrata...
Dins de la socialdemocràcia un dels valors que es defensen és el diàleg, la tolerància, el respecte a les minories, el dret a discrepar... una sèrie de valors que crec que dins l’aparell del partit s’havien perdut. I la prova és que el PS arriba al Govern i en dos anys passa a una minoria... És realment preocupant.

¿I què la va portar a crear Cd’I?
Quan vaig presentar la baixa del PS va ser amb totes les conseqüències, sabent que si havia de tornar al meu despatx professional, doncs ho faria. Un cop fet això, em vaig trobar que hi havia molta gent que em demanava que féssim alguna cosa, que hi ha­gués una continuïtat, i partir d’aquí, a finals de juliol, vam començar a treballar amb dos objectius: un, fer un projecte per a les eleccions comunals i, a més llarg termini, crear un grup de reflexió política, que en el futur ja veurem si acaba desembocant en un partit polític.
A la candidatura de Cd’I hi ha vuit persones ex-PS amb ganes de fer alguna cosa i quan vam començar a treballar vam veure que era viable fer una candidatura de continuïtat, de responsabilitat política, continuar amb la gestió del Comú i, a més, com que amb la minoria havíem estat treballant molt bé, vam decidir tirar endavant la coalició amb l’objectiu de continuar treballant per mantenir els serveis del Comú amb la minva d’ingressos que hi ha.

¿I com s’escull Jordi Minguillón de número dos de la vostra llista? 
És fruit del treball. Aquests quatre anys hem estat treballant molt bé al Comú, com ara en la comissió creada per tirar endavant les mesures anticrisi. És un gran treballador i hem vist que som capaços d’entendre’ns i dialogar en benefici de la parròquia, que és el més important.

I el pacte de què s’havia parlat amb Demòcrates per Andorra finalment no va ser possible. ¿Per què?
Converses pel programa no n’hi ha hagut. Al final era una qüestió de cadires i a partir d’aquí nosaltres hem continuat treballant per elaborar un bon programa i hem fet molta feina.

Quant al programa, ¿quines línies heu seguit per elaborar-lo?
Se centra molt especialment en la participació ciutadana, en el desenvolupament de la democràcia participativa, que és una línia que ja hem començat i continuarem, i també volem fomentar molt l’associacionisme, que és un dels elements per a la generació de la cohesió social i permet tirar endavant projectes en què hi hagi una participació molt activa de la ciutadania. El que volem, també, és mantenir els serveis socials que s’ofereixen ara des de la corporació, i un altre dels eixos serà la gestió de les finances públiques. Cal mantenir la línia de molt rigor amb la gestió per poder prioritzar tots aquests aspectes.

¿Serà, doncs, una feina de trobar l’equilibri entre les necessitats i la falta de recursos actuals?
Ja ho hem fet. Un cop vam pagar totes les inversions que havíem de satisfer de mandats anteriors, com el Centre de Congressos, que és un equipament de què els ciutadans treuen profit i ja està bé, ens vam trobar l’any 2009 amb un deute de 63 milions i, a més, vam haver d’acabar totes les obres que estaven compromeses. Aquest any tancarem amb 59 milions i cal continuar en aquesta línia, amb molt rigor, i també anar cap a la mancomunació de serveis amb els altres comuns i treballar amb el Govern les competències i transferències. Això és importantíssim.

Pel que fa a la mancomunació, ¿quins serveis serien susceptibles d’aquesta mesura?
Hi ha molts aspectes a avaluar. Pel que fa a activitats, per exemple, si un Comú en fa una, que l’altre no la faci. El que cal és continuar donant als ciutadans un servei però d’una manera sostenible, no cal fer-ho tot a tot arreu. Un exemple pot ser la mancomunació de les aigües o del servei de grues de Circulació.
Hi ha moltes coses que es poden anar fent, però l’essencial és la negociació amb el Govern, perquè els comuns hem anat adquirint competències i, en aquest sentit, cal destacar que hi ha competències pròpies dels comuns i després hi ha una mena de calaix de sastre que ha fet que n’haguessin anat adquirint algunes que no els pertocaven.
Penso, per exemple, en les escoles bressol, que tenen un component pedagògic molt important, o en els serveis d’atenció domiciliària. Hem de preservar l’Estat del benestar, que es basa essencialment en la salut i l’educació, i és on hem de posar tots els esforços.

Llavors, ¿això hauria de passar a dependre del Govern?
Podrien ser competències compartides, perquè nosaltres ja tenim les instal·lacions i cal que entre tots mirem que els ciutadans se’n beneficiïn i que costi menys diners.

I pel que fa a aquest benestar, ¿quines són les vostres propostes?
Des del Comú d’Andorra la Vella, que vull recordar que és el que més serveis ofereix a la ciutadania, hem implantat, per exemple, el servei d’àpats a domicili, que hem impulsat en aquest mandat. El que seria important és que tots els ciutadans, independentment de la parròquia, tinguessin els mateixos serveis.

¿Considera, per tant, que seran quatre anys molt marcats per les negociacions perquè les competències quedin clares?
Sí, cal aconseguir un model d’Estat que sigui sostenible i crec que hi ha certes coses que són assumibles, especialment si es racionalitzen els recursos per aconseguir un estalvi, però continuant oferint molts serveis. Si som aquí és pels ciutadans.

¿I com es poden dinamitzar certes parts de la parròquia que per ara estan molt deprimides?
És molt difícil, ja que la recuperació econòmica no dependrà d’An­dorra la Vella ni de Santa Coloma i la Margineda, ja que es tracta d’una conjuntura global, i cal no oblidar que Andorra és molt dependent de l’exterior. Sí que podem fer petites coses per atraure la gent, i un dels exemples, en què ja hem treballat aquests quatre anys, és fomentar l’associacionisme entre els comerciants perquè es generi activitat, com les jornades de portes obertes del centre històric. Es tracta que la iniciativa privada, amb el suport del Comú, generi activitats.
També cal anar embellint els barris, fomentant l’associacionisme i fer que hi hagi activitats que siguin atractives. També volem afavorir una mena de borsa de locals buits perquè qui vulgui muntar un negoci sàpiga de quins espais disposa i a quins preus. Un altre dels aspectes que volem fomentar és l’emprenedoria, que la iniciativa privada pugui generar activitat, i ja ho hem fet a través de les ajudes als joves emprenedors.

I després d’aquests quatre anys al Comú, ¿quina creu que és ara la feina que queda per fer?
Especialment totes les qüestions de participació ciutadana. Ho hem començat nosaltres i ara cal que es consolidi i som la garantia que es pot consolidar perquè hi creiem. També hi ha projectes que cal consolidar, com el nou equipament comunal als entorns del nou Consell General, que és una negociació que vaig portar de primera mà junt amb la Sindicatura i el Govern. El Comú disposarà d’un equipament públic, l’obra no li costarà diners i, en canvi, els ciutadans es veuran molt beneficiats. La intenció és que hi hagi una plaça, en gran part coberta, on es podran fer activitats.
Després hi ha projectes a fer que es poden tirar endavant amb el sector privat. I en aquests pròxims quatre anys s’haurà de revisar el POUP, i qui millor que la nostra candidatura per fer-ho, ja que tenim Eron Estany. Si algú coneix la llei és ell.

¿Com es farà participar la gent en el dia a dia del Comú?
Andorra és de tots i entre tots l’hem de tirar endavant, i la responsabilitat dels que estem al capdavant d’un Comú és gestionar bé, ser curosos i facilitar als ciutadans allò que necessiten.

¿I quines són les propostes per als treballadors, després que durant aquest mandat les relacions han passat per moments tensos?
Vull recordar que el sindicat  estava desmantellat quan nosaltres vam arribar al Comú i vam fer una aposta per reactivar-lo i els vam ajudar a organitzar-se. Vam fer de mediadors. S’ha fet un reglament de compensacions i sí que és cert que ens vam veure obligats a prendre mesures pel que fa al GAdA, i el que vull que quedi clar és que el Comú no ha retallat els salaris. Una altra cosa és que s’hagin congelat. No s’han fet retallades, al contrari, els salaris baixos s’han augmentat. Hem intentat treballar de la mà amb el Sitca.

¿Es pot mantenir l’estructura actual de treballadors?
Amb les mesures que hem tirat endavant, ara per ara és suportable. No oblidem que el Comú és prestador de serveis i calen persones per fer-los. En una escola bressol no hi podem posar màquines... Si el Comú continua com fins ara, gestionant de manera curosa, no hi ha d’haver problemes.

Pel que fa al Centre de Congressos, ¿la vostra proposta, si guanyeu, serà externalitzar-lo?
Ho hem intentat, però no hem trobat cap empresa solvent, i és que cal tenir en compte també que les empreses han retallat molt en organització de congressos. No hem d’oblidar, tampoc, que és una infraestructura que l’han pagat els ciutadans i n’han de gaudir.

Quant a les diferents zones de la parròquia, ¿quina creu que requereix una intervenció de manera més urgent?
Hi ha dos atractius a la parròquia que s’han de potenciar, que són els centres històrics d’An­dorra la Vella i de Santa Coloma. En aquest sentit, cal millorar l’avinguda Príncep Benlloch i la d’Enclar. Hi ha moltes coses a fer i, pel que fa al programa, també proposem l’embelliment de l’avinguda Meritxell. La intenció és fer un concurs d’idees entre joves arquitectes i mirar què es pot fer o no, de manera molt participativa.

Durant la campanya s’ha dit que la capital ha perdut gas respecte d’Escaldes-Engordany.
Discrepo perquè la part comercial important va entre el pont de la Rotonda i el vial de la Unió. També em consta que a la part alta d’Escaldes tenen problemes, com també els tenim a Andorra la Vella. És un tòpic. Ara el que caldrà mirar, entre tots, és si l’avinguda ha de tenir més espai per als vianants; cal anar a buscar l’opinió col·lectiva i que satisfaci la gent que hi viu i hi treballa.
Pel que fa a fer-la per a vianants, hi havia comerciants que s’hi oposaven. Jo el que veig bé  és que els espais per a vianants es comencin pel centre històric.