Salut va oferir el país per a un assaig per poder proveir-se de vacunes

Salut va intentar aprovisionar-se dels vaccins contra la Covid-19 oferint a tres farmacèutiques la possibilitat de portar a terme al Principat un assaig de fase quatre de la vacuna, per determinar-se l’efectivitat i l’eficàcia, una proposta, però, que tant Pfizer, Moderna i AstraZeneca van rebutjar.

Així ho va explicar ahir el titular de la cartera, Joan Martínez Benazet, responent a una interpel·lació de la consellera general socialdemòcrata Susanna Vela en relació amb si s’han explorat altres vies per obtenir les vacunes en la sessió de control a l’executiu, on va reiterar que el Govern se seguirà proveint de les vacunes per les vies “segures i reglades” com ha fet fins ara.

Martínez Benazet, que va negar que s’hagués rebut cap oferta del govern d’Israel per enviar vacunes, com havia assegurat Vela en la seva primera intervenció, ni tampoc de cap altre govern, va assegurar que “s’ha explorat moltes vies” si bé va insistir que davant la situació de pandèmia mundial es van establir unes vies oficials, com són la del projecte Covax impulsat per l’OMS, o a través de la Unió Europea, amb els acords assolits amb Espanya i França, que donen les “garanties” de “seguretat i traçabilitat” dels vaccins.

En aquest sentit, el ministre, que va retreure a Vela que preguntés sobre l’aprovisionament de vacunes quan precisament avui ella i el conseller general Jordi Font tenen cita al despatx ministerial per veure la documentació sobre la qüestió que van sol·licitar en el marc d’una demanda d’informació, va revelar que s’han rebut molts oferiments d’intermediaris i de farmacèutiques oferint vacunes i que fins i tot “de la Xina se’ns en van oferir un milió”, unes propostes, però, que no oferien totes les garanties ni pel que fa a la certificació dels lots ni de traçabilitat i que lògicament no es van considerar.

Per tot plegat, el titular de Salut va insistir que se seguirà amb les vies d’aprovisionament actuals, ja que “sabem que són productes segurs”. En aquesta línia, i després que Vela fes evident la preocupació perquè realment es pugui “garantir una campanya continuada de vacunació”, Martínez Benazet va reiterar el seu convenciment que es podrà arribar a l’estiu amb el 60% de la població vacunada, i va recordar que el mes vinent França enviarà 3.000 dosis més d’AstraZeneca i entre els mesos d’abril i maig 24.000 de Moderna “sempre que hi hagi la capacitat de la farmacèutica de produir el vaccí”, mentre, també a l’abril, hi ha el compromís d’Espanya per facilitar 5.800 dosis més de Pfizer, i posteriorment anar fent nous enviaments fins a completar les 30.000 dosis que es van acordar. En el cas dels vaccins que han d’arribar a través de Covax, i després d’admetre que el primer enviament s’havia d’haver fet a finals de febrer, el ministre va indicar que s’ha promès un enviament “abans de finals de març”.

Davant d’aquests compromisos, i responent a una interpel·lació de Font, el titular de Salut  va clarificar que de les vacunes de Pfizer rebudes es guarden la meitat per administrar la segona dosi, cosa que no s’ha fet amb la primera remesa de les d’AstraZeneca, ja que el segon vaccí no se subministra fins passats tres mesos del primer.

Finalment, Martínez Benazet va defensar novament la “seguretat” de la vacuna d’AstraZeneca després que el president del grup parlamentari de Terceravia, Josep Pintat, l’hagués interpel·lat en relació amb els problemes de trombosi pulmonar reportats a Dinamarca. En aquest sentit, el ministre, que va recordar que aquest problema és una de les causes més freqüents de mort sobtada en persones de mitjana edat, va destacar que s’ha vacunat amb el vaccí d’AstraZeneca més de 40 milions de persones al món i que no s’ha constatat un major percentatge de decessos per aquest tipus de problema que els habituals.

Preguntes per escrit
Per la seva part, el cap de Govern, Xavier Espot, va “convidar” la consellera general no-adscrita, Carine Montaner, a “presentar per escrit” tota la bateria de preguntes en relació amb els neguits dels empresaris, hotelers i restauradors del Pas de la Casa, ja que permetria “poder aprofundir molt més en les diferents qüestions”, tot i que li va recordar que des del Govern “estem en contacte permanent amb el teixit econòmic del Pas” i que moltes de les qüestions plantejades “ja s’han tractat”.

Amb tot, i davant la insistència de Montaner a demanar un “breu comentari” sobre cada qüestió tot i anunciar que avui mateix presentarà les preguntes per escrit, Espot va fer un breu repàs dels diferents temes. Així, va explicar que no s’ha negociat amb Saetde la possibilitat de tenir un telecadira obert al costat del Pas de la Casa, ja que aquesta opció “aniria en sentit contrari” a la política que se segueix d’acord amb França respecte de les estacions i que només puguin esquiar els residents. Pel mateix motiu es va descartar també la possibilitat d’habilitar un stop lab al Pas, va indicar Espot, que va puntualitzar a Montané que les campanyes de publicitat a França “ja s’estan fent i es continuaran fent”. Així mateix, i sobre la petició de revisar la comunicació de les mesures sanitàries, el cap de Govern va explicar que ja “és satisfactòria” i que no hi ha motiu per fer-ho, i també va descartar, per ser “inassumible financerament”, la gratuïtat del túnel d’Envalira. 

Padreny demana a Calvó més proactivitat

El conseller general del Partit Socialdemòcrata Roger Padreny va demanar a la titular de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, una “major proactivitat” del ministeri davant projectes que poden tenir una incidència en el medi ambient i en la biodiversitat. Concretament, el parlamentari socialdemòcrata es va referir al projecte del giny que volen impulsar els comuns de la capital i la Massana entre Andorra la Vella i el pic de Carroi i entre aquest i l’estació de Pal, una iniciativa a la qual el Govern s’ha compromès a aprovar-ne la declaració d’interès nacional “sense que es tingui en compte l’opinió de la ciutadania”, segons va lamentar apel·lant als resultats de l’enquesta ciutadana elaborada per a l’estratègia nacional del paisatge.

Per la seva part, Calvó, que va retreure a Padreny que el seu grup no hagués donat suport a la Llei de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge, va defensar que des del ministeri sempre s’actua en la “fiscalització dels projectes” amb l’estudi d’impacte ambiental, i va remarcar que el Govern no pot emetre una opinió sobre el giny sense  aquest estudi, un informe que valoraran els tècnics del ministeri amb “tot el rigor i objectivitat”. Així mateix, la ministra va recordar que hi ha molts espais protegits, com són els Picos d’Europa entre d'altres, amb aquest tipus de giny, una via d’accés menys agressiva que altres.

Canvis en les comissions
D’altra banda, i després de la sortida de Montaner del grup parlamentari de Terceravia+Unió Laurediana+Independents, ahir va tenir lloc una reunió de la junta de presidents on el president del grup, Josep Pintat, va informar dels canvis per substituir la parlamentària a les diferents comissions legislatives. 

Així, segons va informar el Consell General en un comunicat, Pintat passa a incorporar-se  a la comissió legislativa de Sanitat, el president suplent del grup, Joan Carles Camp, serà el representant de la formació a la comissió d’Afers Socials i Igualtat, mentre que Oliver Alis formarà part de la comissió legislativa d’Educació, Recerca, Cultura, Joventut i Esports a la vegada que s’incorpora com a membre de la delegació del Consell General prop de l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia (APF). A la vegada, la formació proposa també a Alis per formar part de la comissió Permanent.

Quant a Montaner, la consellera general no-adscrita es mantindrà a la comissió legislativa de Sanitat.