Salut xifra en més d’un miler les instal·lacions de risc de legionel·losi

El ministeri de Salut estima que al país hi ha més d’un miler d’instal·lacions de risc de legionel·losi i que la reglamentació actual, un text del 2002 relatiu a les torres de refrigeració i un del 2012 que afecta els vasos d’hidromassatge, només cobreix un 10% del total.
Per això, i amb l’objectiu d’incrementar el nivell de protecció de la salut i contribuir a minimitzar i controlar possibles impactes davant d’una potencial situació de crisi, el Govern va aprovar ahir el reglament pel qual s’estableixen les condicions tecnicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi, que complementa la legislació existent i dota el país d’un marc de regulació modern i adaptat als avenços tecnològics i científics.
Així ho van explicar ahir el ministre de Salut, Carles Álvarez, i el cap d’àrea de Seguretat Alimentària i Entorn, Josep Casals, que van destacar precisament que una de les virtuts de la nova reglamentació és que permetrà disposar d’un cens de les instal·lacions i equipaments que poden actuar com a potencials focus de proliferació del bacteri de la legionel·la, ja que la normativa obliga els titulars a notificar les instal·lacions.
En aquest sentit, Casals, que va remarcar que ara totes les instal·lacions “s’hauran d’adaptar a la normativa”, va precisar que al país hi ha tres torres de refrigeració, de les quals només una d’operativa, 81 vasos d’hidromassatge, unes 800 xarxes d’aigua freda i calenta en edificis de concurrència pública (hotels i altres allotjaments turístics, centres esportius, centres sanitaris i sociosanitaris i centres termals, entre d’altres), així com un centenar d’altres equipaments, com poden ser túnels de rentat, nebulitzadors dels centres comercials, fonts ornamentals i vehicles especials de neteja, entre d’altres.
Amb la nova normativa es crea la figura del “centre o establiment sensible”, entre els quals hi hauria l’hospital i altres centres assistencials sanitaris i sociosanitaris, així com centres residencials per a la gent gran i altres persones vulnerables.
Així mateix, el reglament que, segons va destacar Casals, és fruit d’un “ampli procés consultiu amb tots els sectors –públic i privat– afectats”, obliga a implementar mesures preventives i un programa d’autocontrol a totes les instal·lacions de risc, a la vegada que fixa els requisits per al personal que fa el manteniment, tractament i control de les instal·lacions, regula les empreses de tractament i control i els centres formadors, i fixa uns mínims de condicions per als laboratoris que fan anàlisi d’aïllament de legionel·la.
A més, Casals, que va precisar que aquelles instal·lacions més antigues “si estan ben controlades” no tenen per què canviar-se, es va mostrar convençut que amb la nova normativa s’evitarà també  que es produeixin situacions de competència deslleial entre operadors del mateix sector.
El cap d’àrea de Seguretat Alimentària i Entorn va explicar també que la normativa preveu “uns terminis d’adaptació raonables” perquè les parts afectades disposin del “temps suficient” per adequar-se a “allò previst a la norma que els és d’aplicació”. Així, els titulars d’instal·lacions tindran un any per notificar-ne l’existència. Els centres o establiments sensibles tindran dos anys per disposar i aplicar el pla de prevenció i control de la legionel·la en totes les instal·lacions i equipaments de risc, mentre que els altres centres o establiments d’ús col·lectiu disposaran de tres anys per adequar-se al reglament. Les empreses de serveis de manteniment i control, les de formació i els laboratoris tindran dos anys per a l’adaptació.
Malgrat que encara “es tardarà una mica a veure l’impacte epidemiològic” de la normativa, Casals, que va recordar que l’any passat es van registrar tres casos de legionel·losi, sí que va assegurar que s’incrementarà el nivell de protecció de la salut.

El metge referent serà realitat abans de l’estiu

La figura del metge referent s’implementarà abans de l’estiu i esdevindrà “una visualització que els usuaris podran percebre de la reforma sanitària”. Així ho va assegurar ahir el titular de Salut, Carles Álvarez, que es va mostrar convençut també que al final de la present legislatura els ciutadans podran “percebre” ja “la base o els principis bàsics” de la reforma. En aquest sentit, el ministre, que va recordar que la reforma “és un procés dinàmic i llarg en el temps que abraça diferents legislatures”, va explicar que fins ara s’ha estat “molt supeditat” a la posada en marxa de les eines informàtiques tot i que la reforma “segueix el seu calendari”. Així, s’està acabant d’implementar la història clínica compartida, a la vegada que es treballa també en els protocols i la cartera de serveis de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS).
D’altra banda, Álvarez va explicar que es segueix treballant per disposar d’un servei de radioteràpia i que “s’està centrant en la ubicació i l’estructura”.