Diari digital d'Andorra Bondia

“A Sant Julià el que no podem fer és el mateix que a les altres parròquies”


Escrit per: 
Redacció

La continuïtat del model que s’ha seguit els darrers vuit anys al Comú és una de les premisses de la cap de llista d’Unió Laurediana i Demòcrates per Andorra. Afirma que és propera als ciutadans, que són els que precisament l’han convençut per passar de la política nacional, en què sempre s’havia mogut, a la parroquial. Defensa l’actual projecte de Naturlàndia i presenta diferents mesures per reactivar el comerç de la parròquia.

 

Fa molts anys que es parla de la problemàtica del sector comercial a la parròquia. ¿Com es pot revitalitzar?
A Sant Julià el que no podem fer és el mateix que a les altres parròquies. Això ho tenim molt clar, i per tant hem de buscar alternatives molt diferents. Hi ha un projecte que ja tenia el Comú anterior i que volem recuperar, que és el Village Shopping, un outlet similar al de la Roca del Vallès i que s’inclou en aquest entorn emblemàtic del mig de la parròquia. Aquesta pot ser una solució i hi estem treballant amb els comerciants. Entenem que els hem d’ajudar molt, han de creure en el projecte i entre tots fer-lo realitat.

També és veritat que hi ha petits artesans que volen tirar endavant projectes, que formarien un enclavament de comerciants especialitzats. Això és el que busquem en aquests moments, coses diferents, no les petites botigues de roba, sabates o roba, o comerços que no ens estan donant la resposta que nosaltres volem. Busquem especialització.

També volem comercialitzar i donar a conèixer els vins de la parròquia. Els hem de donar suport des del Comú en aquest aspecte. S’ha d’intentar reconduir tot. Som realistes i sabem que no ho tindrem gens fàcil i que serà un començament dur per totes les situacions que ens envolten, però intentarem ser creatius i proactius i, sobretot, molt col·laboradors amb el petit comerç.

¿La diferenciació seria, doncs, fer del centre del poble un gran outlet?
Tenim botigues tancades que intentaríem reconduir. Hi ha persones que han hagut de tancar per manca de suport i si nosaltres poguéssim assumir una part de l’ajut de finançament o buscar alternatives de contactes amb què els poguéssim donar suport professional, creiem que ho podríem fer.

Se seguirà apostant per la política de fires. ¿Quin és el futur de l’envelat?
L’hem de seguir valorant tots plegats. El seu futur estarà sobre la taula com un eix molt important per a nosaltres per fer el canvi escaient i adequat, perquè no ens volem equivocar. Tenim molt clar que no tenim recursos econòmics per poder fer grans coses. Per tant, podem buscar inversors estrangers que ens ajudin a fer un projecte emblemàtic. Podem fer des d’un hotel de luxe fins un edifici amb altres continguts. Són possibilitats que ens han anat arribant i que hem d’estudiar.

L’altra possibilitat, si no tenim aquesta inversió privada, és ampliar el parc infantil, fer una estructura tancada per poder assumir també aquesta política de fires i optimitzar al màxim l’espai per poder-hi fer altres activitats. Això tenint en compte els mitjans econòmics. Hem de ser molt realistes i molt clars. Tenim possibilitats perquè els propietaris de l’entorn tenen moltes ganes que se’ls doni un cop de mà a l’hora de dir si apostem per un projecte comú, que tingui cara i ulls.

Les obres de Naturlàndia continuen. Aquesta és una de les grans apostes que se segueixen de l’actual Comú...
El parc d’animals s’està construint. Al ministre de Turisme el van informar que al mes de juliol podria ser una realitat, així que durant la campanya d’estiu ja el podria incloure dins Andorra Turisme com una atracció més. Serem prudents en aquesta segona fase perquè la situació econòmica és la que és. Tot i que hi ha uns accionistes i socis a Camprabassa que estan donant empenta al projecte, també és cert que necessitarem inversions foranes, en l’àmbit privat, perquè puguem aconseguir altres reptes i projectes que donin més cobertura al que hi ha actualment. És cert que amb el Tobotronc no en tenim prou, ni amb el parc animaler ni amb les pistes de fons. Tot i que hi hem estat treballant durant anys perquè fossin un referent, potser no el treball ha estat suficient, així que en el programa hi incidirem perquè siguin una referència nacional.

Hi ha projectes que se’ns estan presentant, com un centre d’alt rendiment a l’entorn del camp de tir o una casa de colònies per poder assumir un conjunt d’activitats amb tot el que és la Rabassa. És important que els turistes que ens arribin estiguin atesos al cent per cent. Per tant, hem de professionalitzar-ho tot molt perquè no ens queden molts més recursos.

El procés de privatització de la societat segueix endavant...
Si ens arriba l’oportunitat, ¿per què no? El cònsol va fer unes valoracions i jo les comparteixo totalment. Privatitzar els serveis i externalitzar-los és bo. D’aquesta manera també, tot i que el Comú es pot quedar amb una part molt petita, la majoria de les accions han de ser privades. La funció del Comú ha de ser controlar i fer que la gestió sigui la millor. És evident que nosaltres no la podem assumir ni molt menys, perquè és un cost massa elevat.

¿Què diria als que al seu dia no va creure en el projecte?
Els números hi són. Vam començar des de zero i actualment hi ha una gran quantitat de visitants. Els ingressos són molt importants, i això crec que ho diu tot. El que sí que és cert és que jo creia en Naturlàndia. Alguns ens van fer creure que destrossàvem un bosc que és l’únic que teníem com a punt de referència a Sant Julià i que és el que deixàvem per als nostres fills. Crec que deixarem un llegat molt important, amb un atractiu i més recursos, i podrem gaudir-ne tots plegats. És una referència del país.

A tota aquesta gent els podria dir per què no es qüestionen les pistes d’esquí, tant les de Grandvalira com les de Vallnord, o projectes d’altres parròquies i, en canvi, sempre s’han centrat en Naturlàndia. Sempre hem respectat el que se’ns ha demanat des de Medi Ambient. L’únic que s’ha fet és donar cabuda a una mancança que teníem a la parròquia.

Els ciutadans de Sant Julià continuen patint les obres del vial. ¿Es comença a veure la llum al final del túnel?
Vam fer una reunió amb el ministre d’Ordenament Territorial i ells han mantingut els primers contactes amb empreses que els podrien donar la concessió per construir aquesta segona fase del vial, i les obres podrien començar el 2012. Estan esperant la resposta d’aquests informes i si és favorable l’inici de les obres podria ser una realitat el 2012. Encara no ho sabem. Hi havia alternatives viàries però no ens donaven la resposta adequada que voldríem com a lauredians, perquè la proposta era una via ràpida per l’avinguda Francesc Cairat. Una via ràpida ens suposa una pèrdua de places d’aparcament i que la gent no s’aturi als comerços que hi tenim, així que perdem un valor afegit.

Fa quatre anys l’ampliació de la universitat també era al programa i no s’ha pogut fer realitat...
Entenc que la situació econòmica del país és la que és. Entenc que les inversions no es puguin fer en aquests moments, però també entenc que és una aposta ferma de cara a l’educació, així que hi seguirem insistint. Sant Julià, com a punt de referència educatiu, necessita aquesta ampliació. Estem donant cobertura a una quantitat d’estudiants, que han crescut moltíssim, i la idea és poder fer un campus universitari dins l’hotel Glòria, ampliar tota la vessant de formacions i que hi hagi la possibilitat que vinguin estudiants estrangers a través d’intercanvis, cosa que donaria un valor afegit a la parròquia.

L’educació és essencial perquè si tenim una bona educació el creixement del país i el seu desenvolupament econòmic seran uns altres. Volem que tingui unes condicions òptimes perquè actualment són precàries.

¿Què me’n diu dels membres d’UL que no han vist amb bons ulls anar en coalició amb DA en aquests comicis?
En totes les eleccions sempre hi ha parts que no estan satisfetes. En aquest cas poden ser tant d’UL com de DA. A vegades és complicat fer una llista com la que hi ha en aquests moments. Estic molt orgullosa per la candidatura que hem fet perquè som gent molt propera als ciutadans, que treballem la majoria a la parròquia i que realment hi vivim el dia a dia. Fem aquí la nostra vida i en som coneixedors, cosa fa que puguem aportar aquest valor afegit que és tan necessari ara.

A qui no li agradi aquesta candidatura només li puc dir que creguin en la gent que s’hi ha presentat. Són moments molt complicats i els que hi són els podem considerar molt valents, perquè és un repte estar ara al capdavant d’una candidatura comunal. No hi som per lluir, no tindrem recursos econòmics per fer grans coses, i per tant l’únic que podrem fer és mantenir la parròquia en el màxim estatus que puguem i fer el màxim dins les nostres possibilitats. Crec que és important passar aquest missatge.

A mi se m’ha dit que tinc ànsia de cadira i de poder, però la veritat és que no en tinc gens. No era el meu repte anar-me’n de candidata a cònsol, però també penso que la parròquia es mereix que lluitem per ella. M’he presentat amb tots els meus esforços i aptituds. No sé si guanyarem o no, però intentarem fer el màxim possible perquè Sant Julià de Lòria se’n surti.

Diferenciant-se de les anteriors eleccions comunals, en aquestes no són tres sinó dues les llistes que es presenten. ¿Cap a on es pot dirigir el vot dels simpatitzants de Segle 21?
No ho sé, però m’ho podria ensumar. M’estalviaré els comentaris.

¿El percentatge de vot es pot veure afectat?
No ho sé, perquè durant aquest temps s’ha sentit de tot per part de S21. L’únic que els demanaria és que fossin seriosos i rigorosos i que pensessin amb el cap i fossin coherents amb el que estan fent. Perquè no és una qüestió de si aquests m’agraden més o menys, sinó que la parròquia se’n surti amb els millors candidats possibles. La gent ha de decidir quins són. Jo els intentaré convèncer, evidentment, perquè siguin votants nostres.

Fins ara ha estat centrada en la política nacional i ara fa el salt a la parroquial. ¿Quins motius l’han portat a fer aquest canvi de rumb?
M’ha fet canviar la meva parròquia. Sembla un tòpic, però la gent del carrer m’ho ha demanat. Em passejo tot el dia per Sant Julià i tinc una actitud amb la gent del poble que em fa molt propera. També és veritat que tinc una vessant, per la meva professió, social, així que cada cop que hi ha hagut algun problema amb algú sempre l’he ajudat. He estat molt propera en aquest aspecte i han estat ells els que m’han donat aquesta empenta.

També és veritat que sóc més executiva que legislativa. El Consell General m’agrada i el respecto moltíssim, però sóc una persona molt més propera als ciutadans i prefereixo tenir aquest contacte directe. Entre tots m’han donat el suport que necessitava, perquè no ho tenia clar.

O sigui, que entre tots l’han convençut...
Encara tinc els meus dubtes per diverses raons. Tothom fa les seves valoracions i uns et diuen que fa uns mesos et van votar en unes eleccions com a consellera general i per què t’han de votar ara com a candidata a cònsol major. També et planteges que tenen raó i que en aquell moment van creure en tu perquè fossis consellera general, no cònsol major. Ja veurem com anirà, però valoro que he tingut el màxim suport del meu partit i del consolat, i sobretot de la gent del poble.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte