Sense necessitat d’acreditar el nivell de català però obligats a utilitzar-lo

Els professionals titulats que ja es troben exercint al país no caldrà que acreditin el nivell B2 de llengua catalana, requisit que sí preveu el projecte de llei de modificació de la Llei d’exercici de professions titulades i col·legis i associacions professionals per  als que arribin al país amb posterioritat a l’entrada en vigor d’aquest text, si bé sí tindran l’obligació d’utilitzar el català de conformitat amb el que estableix la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial. 

Així serà després que durant els treballs en comissió del text s’hagi acceptat una esmena del grup parlamentari demòcrata a la disposició transitòria segona del projecte de llei que dispensava de l’obligació d’acreditar el nivell B2 de català a aquells professionals titulats que ja haguessin estat autoritzats a exercir amb anterioritat a l’entrada en vigor de la modificació de la llei i que estiguessin degudament inscrits al col·legi professional corresponent abans de la data referida.

Amb aquesta esmena, la majoria, que va rebutjar la proposta dels socialdemòcrates que pretenia donar també un termini de dos anys als professionals titulats ja establerts al país per justificar el nivell B2 de llengua catalana, pretén “l’obligatorietat” d’aquests professionals “d’utilitzar la llengua catalana d’acord amb els preceptes de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial”.

La proposta de la majoria demòcrata no convenç el grup parlamentari socialdemòcrata, que considera que aquesta disposició transitòria de la llei no s’adequa al que estableix la normativa del català. Per això han presentat una reserva d’esmena en aquest sentit, forçant d’aquesta manera un debat previ sobre aquesta qüestió a la cambra parlamentària abans de la discussió de la modificació de la llei. De fet, hi haurà un doble debat, ja que els socialdemòcrates van presentar també la mateixa esmena al projecte de llei reguladora de les professions titulades de la salut, proposta també rebutjada durant els treballs en comissió per la majoria i que també ha estat objecte de la mateixa reserva d’esmena per part dels consellers del PS.

I és que els socialdemòcrates consideren que aquesta disposició estableix un greuge comparatiu entre els professionals col·legiats a partir de l’entrada en vigor del text i dels anteriors, a més de no complir amb la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial. En aquest sentit, des de la formació es recorda que l’article 3 relatiu als drets lingüístics generals deixa clar que “tothom té dreta a ser atès i correspost en català en les seves relacions orals i escrites amb qualsevol administració pública i amb les entitats i els organismes que en depenen”, així com “amb els serveis sanitaris i els serveis socials, amb els professionals liberals i els col·legis que els agrupen, amb les associacions, amb les entitats esportives i amb les organitzacions empresarials, professionals i corporatives”.

A la vegada es destaca també que l’article 4 fixa que “tothom té el deure d’usar la llengua catalana en els casos previstos en la llei en la resta de l’ordenament jurídic”, i es recorda també les disposicions de l’article 20 relatiu al personal que presta servei al públic. En aquest sentit, s’incideix que “totes les empreses establertes a Andorra han de posar els mitjans per garantir l’atenció al públic en català”, una obligació que “és especialment exigible a professionals lliures o treballadors autònoms, al personal sanitari i el de serveis socials, i als establiments turístics i comercials”.

El tema de la llengua no és, però, l’únic que ha comportat una reserva d’esmena per part dels socialdemòcrates, que també n’han presentat una a l’article relatiu a les funcions públiques dels col·legis. En aquest sentit, que els col·legis puguin exercir també la potestat disciplinària sobre aquells professionals que hagin estat autoritzats a exercir per curta durada al país, així com que puguin determinar la ràtio de professionals en relació amb la població que consideren adient per tal d’orientar el ministeri de Justícia i Interior a l’hora de fixar les quotes de professionals titulats no residents que es necessita autoritzar, unes funcions rebutjades des de la majoria.

En una tercera reserva d’esmena, a la disposició final primera del text que modifica la Llei qualificada d’immigració, els socialdemòcrates insisteixen que l’autorització de treball fronterer només es pugui concedir a treballadors que resideixen en un radi màxim de cent quilòmetres de la frontera andorrana.