Sindicats i CEA exposen al Govern que cal una reforma laboral global

La Unió Sindical d’Andorra (USdA), el Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT) i la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) consideren que la regulació del dret de vaga s’ha d’emmarcar en una reforma global molt més àmplia que abraci també la Llei de llibertat sindical i el Codi de relacions laborals. Així ho van expressar ahir els representants de tots dos sindicats i de la principal organització patronal durant la reunió en què el Govern va presentar als interlocutors socials el projecte de llei que s’ha elaborat en aquesta matèria.
Els sindicats entenen que amb les lleis actuals els treballadors que exerceixin el dret de vaga no tenen la garantia que no patiran represàlies de les empreses i que no seran acomiadats, mentre que la CEA creu que s’ha de fer una reforma global de l’ordenament jurídic en matèria laboral perquè l’actual no dóna resposta a les necessitats reals que té el país en aquest àmbit. A més, tant els sindicats com la CEA van demanar més temps (dos mesos en el cas dels primers) per poder estudiar el text i donar el seu parer a través de suggeriments concrets.
El secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, va explicar gràficament que “s’ha de començar la casa pels fonaments, ja que si fallen la casa no s’aguantarà”. En aquest sentit, va recordar que ja van dir al seu dia que la Llei de llibertat sindical “era un nyap i que no serviria de res, com s’ha demostrat”, i del Codi de relacions laborals va dir que “està totalment desfasat i ara volen fer un altre pegat de cara a la galeria”. Per aquesta raó, Ubach creu que “s’ha de fer un pas endavant que sigui definitiu” entre els sindicats, la patronal i també els partits polítics, per regular de manera consensuada el dret de vaga de manera que no s’hagi de revisar  de nou en la propera legislatura. “Les coses no es poden fer de cara a la galeria, que és el que ha fet presentant aquesta llei el Govern de DA”, va afegir el dirigent sindical de l’USdA.
En aquesta línia, el president del SAT, Guillem Fornieles, va opinar que el text que s’ha elaborat és una “còpia” de la llei espanyola, “recorreguda per inconstitucionalitat en molts dels seus aspectes”, i va criticar que hi hagi restriccions perquè els treballadors dels cossos especials, com la policia o els agents del Centre Penitenciari, puguin exercir aquest dret, un aspecte que segons va dir seria “recurrible” davant del Tribunal Constitucional. Així mateix, va insistir també que “la llei no serà bona fins que no es reformi les dues anteriors”, en referència a la Llei de llibertat sindical i el Codi de relacions laborals. “Si no hi ha igualtat de forces entre treballadors i empresari no hi haurà llei que valgui”, va afegir Fornieles.
El ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, va manifestar, però, que “el Govern creu que val la pena que el projecte de llei es pugui aprovar aquesta legislatura”, no només perquè és un “compromís internacional assumit, sinó també perquè és una assignatura pendent des de fa molts anys”. Espot opina que “és una evidència” que la Llei de llibertat sindical “no ha tingut l’èxit que s’esperava”, però va afirmar també que “aquest és un altre debat” i que el Govern considera que convindria “protegir els treballadors” que exerceixin el dret de vaga, “que es pot regular al marge” de la reforma laboral pendent. Per aquesta raó, l’executiu estudiarà ara fins a quin punt s’allargarà el termini per fer possible la presentació d’observacions al text, tant per part dels sindicats com de la patronal, ja que la voluntat seria que el projecte de llei no es deixi pendent per a la següent legislatura. De moment, però, encara falta també l’informe preceptiu de la comissió consultiva de la funció pública.
El titular de Justícia i Interior va valorar especialment el fet que els empresaris, a falta d’una anàlisi més aprofundida, troben que en termes generals el projecte de llei és “correcte i homologable amb els estàndards europeus en aquesta matèria”. Espot va destacar també que ja s’han introduït alguns canvis al projecte que es va donar a conèixer inicialment.
Així, al nou text queda clar que els serveis mínims es fixen entre el comitè de vaga i l’empresari i, en cas que no hi hagi un pacte, sí que els determinarà aquest últim, però hi haurà un dia hàbil per poder presentar una impugnació, i si no hi ha acord finalment aquesta facultat correspon al Govern. “És una regulació perfectament homologable amb el nostre entorn jurídic i que no admet gaire solucions alternatives”, va assenyalar el ministre. També s’ha modificat un altre article del projecte inicial perquè en cas que es demostri que l’acomiadament d’un treballador s’ha fet per exercir el dret de vaga, aquest es consideri “discriminatori” i s’apliqui, per tant, el que determina el Codi de relacions laborals en aquests casos.