Sindicatura diu que el grup mixt s’ha de regir pel criteri de proporcionalitat

Al marge del que poguessin o no acordar els parlamentaris de les diferents formacions que integren el grup mixt, i com a principi general, “els criteris de representativitat i proporcionalitat, pluralitat i democràcia són els que haurien de regir el seu funcionament intern”.
Aquesta és la conclusió a què arriben els serveis del Consell General en la nota jurídica relativa a certes qüestions de la nova situació del grup mixt, feta a petició dels tres consellers generals del Partit Socialdemòcrata, que havien sol·licitat el seu parer amb relació a les presidències i vicepresidències de les comissions legislatives, la representació a organismes internacionals, la Comissió Permanent, la secretaria de Sindicatura, la participació de les diferents agrupacions a les comissions i sobre qualsevol altra informació que es considerés escaient.
Així, l’informe, fet a partir de les disposicions de la Constitució i del mateix reglament de la cambra parlamentària, recorda d’entrada la impossibilitat de crear nous grups parlamentaris durant la legislatura –només es poden constituir durant els primers cinc dies hàbils després de la constitució del Consell General– i que el grup mixt no és, per tant, “un grup de creació i adhesió voluntària”, sinó que els seus membres ho són per imperatiu del mateix reglament.
Per aquest motiu, en la nota, que recorda l’obligació de cada grup de remetre a Sindicatura una llista dels parlamentaris que l’integren, així com d’indicar el nom del president i el president suplent i adjuntar una còpia del seu reglament intern, es considera evident la necessitat de replantejar el funcionament del grup en haver variat la seva composició, a la vegada que s’incideix en el fet que “el seu reglament intern i la seva representació han d’anar obligatòriament relacionats amb la composició que el grup pugui tenir en cada moment”. A més, segueix la nota, el reglament i la representació “han de respectar, com no podia ser altrament, els principis de democràcia i pluralitat”.
A més, segons conclouen els serveis del Consell General, el fet que la incorporació al grup mixt sigui obligada fa que s’hagi de “respectar també l’opinió dels nous adherits en la regulació dels nous treballs a partir de la nova composició”. Per aquest motiu, s’assegura que “es fa difícil, per no dir impossible, pensar que un reglament adoptat unilateralment pels membres que composen el grup mixt en un moment determinat pugui obligar nous membres que, per obligació reglamentària, quedin incorporats automàticament en aquest grup mixt”.
D’aquesta manera, es considera que el reglament acordat en el seu moment entre els parlamentaris del PS, el conseller general de Socialdemocràcia i Progrés i la consellera general independent, Sílvia Bonet, els compromet, mentre “no hi hagi altes o baixes”, però que “s’ha de revisar, necessàriament, cada cop que varia la composició d’aquest grup parlamentari”.
Pel que fa a les presidències i vicepresidències de les comissions legislatives, la nota recorda que són distribuïdes per la Sindicatura, d’acord amb la junta de presidents, entre els grups parlamentaris de manera proporcional, en funció del nombre de consellers generals de cadascun. Així, com és el cas, el fet que es produeixin variacions en la composició i representació dels diferents grups parlamentaris durant la legislatura comporta “una necessitat de replantejar i adequar la distribució referida”.
En aquesta mateixa línia, també caldria retocar la composició de les comissions per assegurar la proporcionalitat dels grups parlamentaris.
Quant al cas concret de la comissió especial de vigilància i prevenció de risc per a l’estabilitat financera, la nota recorda que, en aplicació d’un acord del ple del juny del 2015, es va acordar que estaria integrada pels presidents i presidents suplents del grups parlamentaris que, en cas d’absència, podrien ser substituïts per qualsevol altre integrant del grup, i s’apunta que, malgrat les noves incorporacions, la participació del grup mixt en la comissió segueix sent la mateixa.
Respecte a la presidència i vicepresidència de la comissió especial, es van atribuir per un acord i votació dels mateixos integrants de la comissió, de manera que, conclou l’informe, qualsevol canvi o acte posterior que comporti una vacant “faria necessari que sigui coberta seguint el mateix procediment que va servir per cobrir-les inicialment”.
En el cas de la representació a organismes internacionals, l’informe, que incideix també en la necessitat de determinar novament l’espai que ocupa cada grup a la cambra i l’escó que ocupa cada conseller, descriu la situació actual, però no recull cap conclusió en cap sentit.

Sense canvis a la Permanent i a la secretaria

La secretaria de Sindicatura i la composició de la Comissió Permanent no té per què veure’s afectada per la marxa dels cinc parlamentaris del grup liberal al grup mixt. Així, la nota jurídica elaborada pels serveis del Consell General deixa ben clar que l’elecció dels membres de Sindicatura queda regulada en el reglament de la cambra i que en l’article 20.1 s’estableix que és el ple qui, entre els seus membres, elegeix els integrants de la Sindicatura i que el seu mandat “comprendrà tota la legislatura”. Per aquest motiu, segueix l’informe, el canvi d’adscripció a diferents grups parlamentaris d’un conseller durant la legislatura “no seria causa, en cap cas, de pèrdua del càrrec electe dins la Sindicatura”. Així, el relleu només seria possible en el cas que es produeixi una vacant.
Un cas similar és el de la Comissió Permanent, l’elecció dels membres de la qual “és fruit d’un acord del ple del Consell General”. A més, el mandat de la Permanent, l’òrgan que vetlla pels poders de la cambra quan aquesta està dissolta o en el període entre sessions, es manté fins a la constitució d’una nova cambra sorgida després d’unes eleccions generals. Així, només hi hauria una nova elecció en el cas que es produeixi una vacant.