Sistema mixt, jubilar-se més tard i cotitzar més per salvar les pensions
Avançar cap a un sistema de pensions mixt en lloc del de repartició actual, incrementar l’edat de jubilació i augmentar també les cotitzacions són algunes de les possibles solucions que des de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) es considera que poden ajudar a garantir la sostenibilitat de les pensions.
Així es va posar de manifest ahir en la tercera reunió de la Comissió d’estudi per a la sostenibilitat de les pensions de jubilació de la CASS, que va comptar amb les compareixences del president del consell d’administració de Caixa Andorrana de Seguretat Social, Albert Font, del president de la Comissió gestora del Fons de Reserva de Jubilació (FRJ), Jordi Cinca, i del doctor en Economia i soci fundador de Loris, José Antonio Herce, expert designat per la CASS i que assessora també la parapública en aquesta qüestió.
Herce va situar com a gran problema de les pensions el fet que cada vegada augmenta més l’esperança de vida, motiu pel qual va incidir en la necessitat “d’adequar la jubilació a l’esperança de vida perquè les pensions siguin suficients, sostenibles i qualitatives”. L’expert va recordar que, en el cas d’Espanya, l’any 1900 als 65 anys sobrevivia únicament el 26,18% d’una generació i que en aquesta edat també l’esperança de vida era de 9,1 anys, mentre que el 2017 l’edat a la qual només sobreviu el 26,18% d’una generació era de 91 anys a la vegada que l’edat a la qual l’esperança de vida era de 9,1 anys havia pujat fins als 81 anys. Tot i ser partidari d’augmentar l’edat de jubilació, ja que “no és just que persones amb una esperança de vida superior a la dels seus pares pretenguin jubilar-se a la mateixa edat que aquests”, Herce va deixar clar que això no vol dir que les persones s’hagin de jubilar als 81 anys, però sí més enllà dels 65, amb els factors de correcció necessaris per a determinats tipus de feines, ja que en pocs anys “es podrà viure 30 anys després de jubilar-se als 65”.
Tot i admetre que no hi ha un sistema ideal de pensions, l’expert designat per la CASS, que considera que amb un 12% de cotització també hi ha camí per recórrer en aquest sentit, sí que va considerar que el Principat s’hauria de dotar d’un sistema mixt, que permet garantir la “sostenibilitat, suficiència, solidaritat i contributivitat”, amb un primer pilar (la Seguretat Social) com una assegurança professional amb un sistema de repartició amb una aportació definida, i un segon (empresa) amb un sistema de capitalització d’aportació definida, a la vegada que es podria plantejar un tercer pilar com seria el de les pensions conductuals.
En la seva exposició Font va fer un repàs de les principals característiques dels diferents models de sistemes de pensions, de repartició, de capitalització i mixt, i es va mostrar també convençut que cal anar cap a un sistema mixt, ja que al de repartició, tot i “no ser un mal sistema”, les “condicions demogràfiques i econòmiques no l’acompanyen”. I és que pel president de la CASS, amb la piràmide de població del país, caracteritzada per tenir moltes persones entre els 40 i els 60 anys, una part de gent gran “força ampla també” i una part de joves “més estreta”, amb els anys “difícilment es podrà mantenir un sistema de repartició”.
Per la seva part, el president de la Comissió gestora del FRJ, Jordi Cinca, que va insistir que la particular realitat demogràfica i econòmica del país fa que “no es pugui copiar mimèticament el que es fa a altres països”, va refermar la “doble vocació” de la CASS de “ser partícips i fer propostes” de cara a la reforma del sistema de pensions i a la vegada “jugar també el rol d’assessorament tècnic” quan en la segona fase dels treballs els parlamentaris converteixin les decisions que s’adoptin en un projecte de llei. I va incidir en la necessitat d’anar “cap a un sistema dinàmic, capaç d’anar-se adaptant a les diferents circumstàncies”.