Superada l’avaluació sobre treball, formació i igualtat d’oportunitats

El Comitè Europeu dels Drets Socials del Consell d’Europa va fer públic ahir l’informe de la darrera avaluació sobre el compliment de les disposicions de la Carta Social Europea per part d’Andorra, corresponent al període comprès entre el gener del 2001 i el desembre del 2014, que es va centrar en els articles corresponents a l’àmbit del treball, la formació i la igualtat d’oportunitats.
Concretament, l’informe analitza quinze disposicions, de les quals en considera conformes deu i no conformes dues, i en deixa tres de pendents de qualificar a l’espera de rebre informació complementària, tot i que assegura que el comitè “considera que la manca d’informació sol·licitada suposa un incompliment de l’obligació de presentació d’informes d’Andorra en virtut de la Carta”.
Les disposicions que reben el vistiplau en l’informe corresponen a la política de ple treball, al treball lliure (no-discriminació, prohibició de treball forçat i altres aspectes), als serveis gratuïts d’assessorament, al dret a l’orientació professional, la formació tècnica i professional, l’accés a l’ensenyament tècnic superior i a l’ensenyament universitari, a l’aprenentatge, a la formació professional de les persones amb discapacitat, al dret de sortida dels nacionals i al dret a la igualtat d’oportunitats i de tractament en matèria de treball i de professió, sense discriminació de gènere.
Els dos punts que es consideren no conformes fan referència al dret a la formació professional i la utilització plena dels mitjans disponibles, i al dret de les persones amb discapacitat a l’autonomia, a la integració social i a la participació en la vida de la comunitat. 
Pel que fa al primer punt, el comitè incideix en el fet que els estudiants hagin de justificar un període de residència de tres anys per poder accedir a ajudes, mentre que en el cas del dret a l’autonomia de les persones amb discapacitat l’informe apunta que la legislació per evitar la discriminació no cobreix els àmbits de l’habitatge, el transport i la comunicació.
Respecte a aquestes dues qüestions, el titular d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, que va fer una valoració “molt positiva” de l’informe ja que Andorra “supera amb escreix l’avaluació”, va incidir que caldrà analitzar-les per donar-hi compliment.
En el cas dels estudiants, el ministre va recordar que els tres anys de residència només s’exigeixen en la formació professional superior i que aquesta és gratuïta. No obstant, “Educació ho haurà d’analitzar”, va destacar Espot. Quant a la segona qüestió, el ministre va recordar que s’està treballant en una llei de mesures urgents que ja permetrà resoldre aquest aspecte, així com la futura llei de la igualtat i no-discriminació, que també permetrà resoldre les observacions del comitè de Drets Socials en aquesta matèria.
Finalment, les tres assignatures pendents de completar la informació fan referència al punt quatre de l’article 1, el relatiu al dret del treball, sobre el qual abans de pronunciar-se en un sentit o un altre el comitè vol conèixer les mesures relatives a la formació professional i al reciclatge dels treballadors, i a dos apartats de l’article 10, el relatiu al dret a la formació professional.
Concretament, en el punt tercer l’organisme institucional sol·licita informació sobre la taxa d’activació (la relació entre el nombre d’aturats que prenen part en programes de formació i el nombre d’aturats registrats i participants en les mesures actives), així com de la distribució del cost de la formació professional entre els organismes públics, la prestació per des­ocupació, i les empreses i llars en relació amb la formació continuada. En el punt quart, es demana tot un seguit de dades sobre els aturats de llarga durada, l’accés a cursos de reciclatge  i l’atenció als aturats més joves.